«L''home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». L''obra periodà stica de Mercä Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l''autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n''admirarà la basta i polifacätica cultura d''una jove de vint-i-cinc anys capaç d''entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d''autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià . Una Rodoreda esmolada escrivint crà tica literà ria, teatral i cinematogrà fica, satiritzant la flor i la nata de l''äpoca i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolà fica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercä Ibarz, endreçada per gäneres periodà stics, n''hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l''única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».«Ens cal tenir teatre català . Almenys un. Ens cal com el pa que mengem.  Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sà . Però quan els catalans paguem tantes coses que no haurà em de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importà ncia al que serà nostre».
