Si no fos immensa, l'obra de Delbo no tindria el poder de vencer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningu desitja anar al cor de l'infern, ni tan sols remuntant les paraules d'un llibre. Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge mes clara de la brutalitat, la calidesa de la ma que t'aguanta. Perque aquest Auschwitz no te res a veure amb la zona grisa: aqui es l'experiencia de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot alla, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbruck, tenen cura les unes de les altres. Amb una tendresa tan dificil de concebre com el deliri de violencia contra que lluiten. La veu que sents de principi a fi es d'una presencia tan viva que t'hi abraces per travessar la plana de la mort fins al final. I quan la veu t'abandona perque heu sortit, et queda la sensacio que alla dins hi has deixat una cosa importantissima. Cap de nosaltres tornara, seguit d'Un coneixement inutil, completen el triptic Auschwitz i despres que Club Editor va encetar amb el volum La mesura dels nostres dies.