Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l''Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d''avui. La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l''apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors. L''obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d''Argó dins la monarquia Hispànica, o l''activitat política de l''època. El diàleg s''estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l''autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. Però l''obra ultrapassa l''àmbit local i tracta d''aspectes dels Països Catalans, de la Corona d''Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l''època. Despuig hi aborda temes tan diversos com l''estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d''aquesta, tot denunciant l''ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans, fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l''Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. Un text més conegut que llegit, per fi a l''abast dels lectors d''avui La millor peça literària del Renaixament català Inclou només els tres col·loquis més amens, l''1, el 2 i el 6. El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. Un document historiogràfic fonamental. Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l''Ebre

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l''Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d''avui. La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l''apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors. L''obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d''Argó dins la monarquia Hispànica, o l''activitat política de l''època. El diàleg s''estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l''autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. Però l''obra ultrapassa l''àmbit local i tracta d''aspectes dels Països Catalans, de la Corona d''Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l''època. Despuig hi aborda temes tan diversos com l''estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d''aquesta, tot denunciant l''ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans, fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l''Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. Un text més conegut que llegit, per fi a l''abast dels lectors d''avui La millor peça literària del Renaixament català Inclou només els tres col·loquis més amens, l''1, el 2 i el 6. El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. Un document historiogràfic fonamental. Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l''Ebre