Julio Macian Ferrandis – författare

Les inscripcions de les pintures gotiques i renaixentistes tenen un paper fonamental en la gestacio, recepcio i comprensio de les obres d'art. Tanmateix, la seua particular natura fa que siguen, en la major part de les ocasions, imperceptibles als ulls humans. Es planteja, doncs, la questio de quina era la rao de ser dels epigrafs pictorics. Aquesta monografia parteix dels exemples proporcionats per la pintura valenciana dels segles XIII al XVI per a endinsar-se en un fenomen transversal a l'art europeu des d'una perspectiva amplia, que va mes enlla de les tradicionals divisions entre disciplines. Aixi, s'estructura com una guia que tracta d'explicar tot el proces creatiu del programa epigrafic de les pintures, paral lel a l'iconografic, cercant d'establir-ne els fonaments qui eren les persones que intervenien en l'elaboracio i quina relacio tenien amb la cultura escrita, quin canon textual tenien al seu abast i quins elements paratextuals feien servir , la construccio els models d'inspiracio per al disseny, la definicio del corpus textual i l'execucio i la recepcio dels textos quina funcio tenien aquests epigrafs tant a l'interior de la mateixa composicio com en relacio amb el public. En definitiva, aquest estudi s'ofereix com una mena de vindicacio d'un dels elements mes infravalorats de la pintura valenciana i europea.