La casa Tellier i dues històries més

"Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d''Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l''aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s''arrenca els cabells davant d''aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. L''obra de Maupassant va ser l''aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s''arrenqués els cabells: no conté ni un bri d''ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d''ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre''s als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s''ha posat al servei d''aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d''amor