Partint de la cèlebre meditació de John Donne, Nuccio Ordine amplia la seva «biblioteca ideal» convidant-nos a llegir—i rellegir—més pàgines escollides de la literatura universal. Convençut que una cita brillant pot despertar la curiositat del lector i animar-lo a llegir l''obra de la qual procedeix, Ordine continua la seva defensa dels clàssics, demostrant que la literatura és fonamental per fomentar l''entesa i la compassió entre les persones. En una època marcada per l''individualisme, les terribles desigualtats socials i econòmiques, la por del «foraster», l''antisemitisme i el racisme, aquestes pàgines ens conviden a comprendre que «viure per als altres» és una oportunitat de dotar de sentit les nostre vides. Com «La utilitat de l''inútil» i «Clàssics per a la vida», aquest nou volum és una defensa i un himne de tot allò que, lamentablement, una part de la societat acostuma a menysprear perquè no reporta profit material.«Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l''ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa».Domingo Ródenas, El Periódico«En Els homes no són illes Nuccio Ordine desenvolupa i actualitza els encertats arguments de l''exitós assaig La utilitat de l''inútil posant especial èmfasi a la necessitat de ser més solidaris i resistir al dogma».Andrés Seoane, La Lectura (El Mundo)«Ordine connecta amb el present una cinquantena de joies literàries, des de la Metafísica d''Aristòtil a Les ones, de Virginia Woolf, passant per El rei Lear de Shakespeare, Montaigne i Emily Dickinson».Jordi Nopca, Ara«Una selecció de fragments de clàssics –Plutarc, Sèneca, Shakespeare, Ariosto, Ibsen, Camus– que desmantellen els supremacismes i fan vibrar el costat lluminós de la vida».Núria Navarro, El Periódico«Nuccio Ordine recupera el prestigi de la literatura clàssica per no perdre la memòria i afrontar el present amb coneixement».Joan Carles Martí, Abril (El Periódico)«Un deliciós assaig traduït al català per Jordi Bayod, on aflora d''una banda una erudició exquisida i, per una altra, un sentiment de compassió extraordinari que combrega amb una qualitat universal que semblem haver perdut de vista: la comprensió».Eric Gras, El Periódico Mediterráneo
