El cristià i la legislació de l'Imperi

La carta de Pau a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli de nou el seu esclau Onèsim, també cristià, que havia fugit del seu amo i que, per tant, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Això no obstant, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesús, creadora dun nou model de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi de Roma. Un imperi en ple desenvolupament i afirmació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben significatiu. Teodor Suau analitza a fons la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, a 'lèpoca de Pau i en lactualitat, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol mena d'esclavitud.