Mateu Rodrigo Lizondo – författare

Aquesta crònica i dietari, que és ambdues coses, ha estat considerada una de les més interessants del segle XV valencià. El segle d''or de la literatura no va ser, tanmateix, una època que produís obres historiogràfiques de gran alçada en la Corona d''Aragó, contràriament al que havia succeït en la centúria anterior. En aquest context, encara adquireix més relleu, ja que es tracta d''una crònica general dels reis d''Aragó i, amb una intencionalitat especial, dels monarques de la dinastia Trastàmara del segle XV, però alhora és també un dietari de la ciutat de València. L''autor, un escriptor eclesiàstic, se centra en els regnats d''Alfons el Magnànim i de Joan II, i aporta una font abundosa d''informacions, sovint acolorides i sorprenents, sobre la vida quotidiana de la ciutat de València en un dels moments més brillants de la seua història.

La guerra de la Unión ha sido secularmente un episodio muy mal conocido de la historia del reino de Valencia, que se mantenía en sombras, erróneamente interpretado por asimilación a las Uniones aragonesas, aun así de carácter bastante diferente. La colección documental que ahora se publica, tiene su origen en la tesis doctoral del autor, investigación pionera que estableció el carácter propio de este movimiento político, el de mayor relevo ?y gravedad? en el País Valenciano medieval. Los documentos de la mencionada tesis doctoral, con alguna supresión, y sustancialmente incrementados por la incorporación de nuevos textos provenientes de la investigación posterior al Archivo de la Corona de Aragón, forman una compilación de 184 piezas, que alcanzan un segmento cronológico entre los años 1345 y 1356, dividido, de acuerdo con las fases significativas en el curso de la revuelta, en nuevo capítulos.

El professor Mateu Rodrigo, historiador medievalista de llarga i acreditada trajectòria docent i investigadora, reuneix en aquest volum una selecció de treballs de l''àrea de la cultura catalana medieval, vinculats particularment a València i publicats en el curs dels darrers anys en diverses revistes acadèmiques. Un primer bloc temàtic aporta informació documentada al coneixement de grans escriptors: Arnau de Vilanova i la persecució ''post mortem'' dels seus escrits espirituals; la vida a València del cronista Muntaner; contribucions a la genealogia del llinatge March al segle XIV, o a la família de Joanot Martorell en aquella mateixa època. Igualment, l''herència de Francesc Ferrer forneix proves de la identitat del poeta valencià. El segon grup es consagra a l''anàlisi d''algunes biblioteques significatives. La de l''Hospital dels Beguins il·lustra sobre l''espiritualitat d''aquell corrent religiós, mentre que les de Maria de Castella, reina d''Aragó, al Palau del Real, i la del canonge Guillem Serra són exemples d''una notable llibreria reial i d''una col·lecció eclesiàstica posseïdora de còdexs de gran vàlua, conservats fins avui a la Catedral de València. Clou la sèrie un estudi sobre Melcior Miralles, capellà d''Alfons el Magnànim, i les fonts sobre la guerra de Nàpols.