Pages Editors – förlag

Heus aquí una petita enciclopèdia dels valors. Els valors són horitzons de referència que ens inviten a viure una vida més humana, més plena i més oberta als altres. Al llarg d''aquestes pàgines, es descriuen, d''una manera senzilla i clara, cent valors cabdals per a la vida quotidiana. Cada valor és un univers de sentit que es converteix en un repte personal i col·lectiu. Els valors no s''han de transmetre mitjançant la imposició, ni s''han de comunicar per una voluntat de moralisme, sinó més aviat al contrari. En la societat actual, hi ha una explosió de valors i cada ciutadà ha de fer un esforç per discernir quins el portaran a gaudir més plenament de la realitat i a perfeccionar-se tant individualment com col·lectivament.

Ens agrada molt parlar, peró ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. Díaquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir líaltre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, líamistat i líamor. Atendre alló que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de líaltre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar líart díescoltar en profunditat, més enll! de qualsevol interès estrictament personal.

Ferran Sánchez Agustí (1951), escriptor sallentí i erudit, gaudeix de la curiositat metòdica de l''investigador lúcid demostrada en camps tan complexos de la historiografia com el carlisme. La Diputació de Barcelona el distingí amb el XV Tasis-Torrent de Comunicació per 44 reportatges sobre els maquis publicats al diari Segre de Lleida. Maquis a Catalunya és el resultat d''aquell treball, augmentat quantitativament i qualitativament i redactat amb l''amenitat d''un narrador consumat, esdevé un relat rigorós i un vademècum sobre la guerrilla antifranquista i comunista de l''exili aconseguit a França contra el nazisme, intentaren infructuosament exportar aquell model de resistència per enderrocar l''autòcrata.

Aquesta edició presenta l''obra literària i cartogràfica d''Antoni de Montserrat fins ara desconeguda en el nostre país, acompanyada d''una biografia, set-centes notes i seixanta imatges. El Mongolicae Legationis Commentarius descriu els viatges del jesuïta català per Àsia, des de l''Índia fins a Pakistan i Afganistan. Montserrat ens hi descobreix ètnies, tradicions i religions, moltes d''elles descrites per primer cop a Occident. Els tibetans, caxmiris i paixtus del segle XVI són alguns dels pobles que l''autor ens presenta. El seu llibre ens transporta a les serralades més altes del planeta (Himàlaia, Karakoram i Hindu Kush), als rius Indus i Yamuna, i a ciutats que van captivar la imaginació d''Europa com Agra, Delhi, Lahore, Peshwar i Kabul.

La història de la creació, del màxim esplendor i l''anorreament de l''orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d''aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s''afegeix a l''exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l''orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns. Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d''ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana. Conté 16 pàgines amb imatges a color.

El Vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret insòlit pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, malgrat vuit segles d''història i la voluntat dels feligresos. Consumada la segregació, un nunci acusat de corrupció va prendre la decisió fraudulenta de lliurar un centenar d''obres d''art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. La persecució a tota costa del botí ha evidenciat al llarg dels anys una cadena d''intrigues, conxorxes i irregularitats jurídiques que han implicat altes personalitats de l''Església i de l''Estat, amb un denominador comú: la catalanofòbia. El cas s''incardina en el setge del nacionalisme d''Estat contra la personalitat catalana i en la fagocitació de l''Església oberta i conciliar de Joan XXIII i Pau VI per la reaccionària de Joan Pau II i Benet XVI. La petita Lleida i el seu museu s''han trobat immersos en aquesta tempesta.

La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l''interior d''un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l''escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n''adonem quan falta.

Hem de reconèixer, d''entrada, que l''esforç no sedueix. Tendim a evitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sense desgastar-nos. Però, l''esforç és necessari, continua sent imprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de fer un esforç personal., i això ens fa depenents, immadurs i sense autonomia personal. L''esforç és sempre una tensió, un desgast, un treball físic o psíquic que esgota, però que deixa pòsit en l''ànima.

El segle XIV s''està acabant, i la Mediterrània bull de comerç, cobejances polítiques i pirateria. Piranos, l''illa aquí deserta, recurrent en la narrativa de l''autor, acull uns nàufrags, capitanejats pel patró Gombau. Hauran de sobreviure en aquella terra nova per a ells. Entre els nàufrags, una noia...I un noble, ple d''urc i d''insolència, que farà el contrapunt aspre al seny cooperatiu de la majoria. El tremp del patró Gombau s''haurà de posar a prova.

A mig camí del record i de les memóries, Tendres van ser els dies són vint proses que expliquen com érem els homes i les dones del poble als anys cinquanta i seixanta, amb arrels en la terra i amb la mirada al cel, esperant el pa de la pluja, l''amor de les collites i les carícies del sól. Escrites amb una veu mansa i amb la lletra endolcida, els lectors trobaran en les descripcions de Tendres van ser els dies tot l''aroma, el gust sencer i el so harmónic d''un món que caminava lent entre la bellesa de les coses simples i el coneixement d''una sensualitat primitiva i rotunda.

La mort de la mare quan tot just aprens a viure és una mort terrible. A partir d''aquesta tragèdia viscuda en carn pròpia, l''autora es despulla fins els racons més amagats de la seva intimitat per explicar-vos els seus pensaments que, com un vaixell, naveguen al voltant de la mort. Es tracta d''un recorregut cru i sincer en el qual tothom, amb més o menys intensitat, pot identificar-se. Un llibre valent que vol aportar llum a les cambres fosques de la pròpia vida. Un llibre que, de segur, no us deixarà indiferents.

El detectiu Rafel Rovira sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L''arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d''un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d''aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l''oportunitat d''investigar, per fi, un veritable cas d''assassinat. Per resoldre''l, comptarà amb la complicitat del sergent Palau, un mosso d?esquadra a qui l''uneix una relació de profunda amistat. Els camins de la investigació duran el detectiu fins a Bucarest, on s''endinsarà en l''univers de la Romania de Nicolae Ceaucescu, el tirà que governà el país amb mà de ferro fins que fou afusellat una freda nit de Nadal de 1989, en plena revolta pels barris i ciutats del país. Premi de novel·la curta Manuel Cerqueda i Escaler. Nit literària Andorrana, 2007, dotat per Andbanc.

El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l''acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d''una "auditoria"que analitza l''inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l''Estat espanyol tal com ha il·lustrat l''episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l''Estat (tal com s''ha vist en l''elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L''autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d''idees pràctiques per al futur del catalanisme.

"7:10 - Observo el dormir inquiet del doctor Craft. Ronca. M''atanso al llit i connecto el micròfon al canal mèdic. Rebeu els roncs? Enregistrament confirmat. Adjunto informe: està recolzat del cantó esquerre, durant la nit s''ha girat vint-i-nou vegades i se n''ha alçat dues per anar a orinar, ha fet dotze episodis d''apnea d''entre trenta i cinquanta segons cadascun, ara es manté en tretze inspiracions per minut i seixanta-dues pulsacions, constants normals. Sol*licito aprovació per a augmentar-li la dosi de Rhinofor. Tallo comunicació. 7:15 - Hora de posar en marxa el despertador tàctil. Combino lleus moviments de l''edredó amb frecs a les galtes i el front. A la nova seqüència corregeixo el que no li va agradar ahir: el nas ni tocar-lo i més insistència a les celles baixant suaument pels polsos."

Mirant el món a través dels números planteja, amb una lectura amena, una aproximació teòrica i pràctica a la matemàtica intuïtiva infantil i a la matemàtica formal escolar, establint un nexe entre elles: com els nens i les nenes entenen i empren els números per a organitzar l''espai de Paula; com els usen en els seus diferents jocs; quin significat tenen per a ells i elles els números que són a la societat (la loteria, els números de les sabates, els tiquets de compra, l''entrada del cinema...); com mitjanant l''estadística expliquen fenòmens del seu entorn (l''oratge, les temperatures, la caiguda de les dents, la incidència d''una epidèmia de grip a la classe...) per poder entendre millor el món. Es tracta d''una proposta d''alfabetització matemàtica per a l''educació infantil centrada en aspectes quotidians, que té com a objectiu fonamental una educació basada en la comprensió i la integració del món infantil en la realitat.

Aquesta és la crònica d''un recorregut per tots els racons dels Països Catalans per copsar-hi l''estat de la llengua, de Benasc a l''Alguer i de Perellós a Oriola. El llibre recull els microtesors de la parla i també el seu retrocés. Els canvis van molt de pressa, avui, i les xifres demostren que el català perd com a mínim un punt percentual anual i en alguns territoris, més. La situació a tot arreu és de substitució avançada, de pèrdua de prestigi greu i dimissió unànime entre els més joves. Però el fonamental, el punt d''inflexió, és que hem perdut la capacitat d''integrar: la llengua de l''ambient és ja el castellà. L''únic baluard on hi ha una certa hegemonia (al Principat) és l''ensenyament, però, segons una frase ja cèlebre, "hem guanyat l''escola i hem perdut el pati". Però, com que abordar el tema del català implica problemes, hi ha una entesa tàcita entre l''stablishment per no remoure''l. La situació real és que la llengua va a la deriva i només una acció decidida de la societat civil pot rescatar-la.

Del rei Jaume I es pot parlar com el sobirà que forjà la Corona d''Aragó. Abans només hi havia una unió dinàstica del regne d''Aragó i els comtats catalans, el de Barcelona per endavant. Després, les conquestes de les illes -Mallorca sobretot- i de València, transformada en regne propi, facilitaren la creació d''aquella corona tan complexa. El 2008 celebrem el vuitè centenari del naixement (1208) a Montpeller del Rei Conqueridor. Aquest llibre d''un historiador que ja treballava sobre Jaume I des del 1984, no és qualsevol biografia o uns simples comentaris de la crònica del rei, és a dir del Llibre dels feits. Amb una síntesi d''àgil prosa Ernest Belenguer presenta la història del rei i del regnat amb tots els seus vessants. I pot fer-ho en un llibre que no fatiga el lector, rigorós, complet i cada cop més grat de llegir. Jaume I i el seu regnat no és una novel*la del passat. Per sort és un llibre d''història. Però l''autor ha aconseguit una narració tan estimulant com vertadera, sense trair, inventar o manipular els fets. El text va acompanyat de cinc plànols i de trenta-quatre imatges a color sobre la vida de Jaume I.

La presó de Lleida pren com a punt de partida la coneguda cançó popular, sobre la qual l''autor basteix una història preromàntica, d''aventura i enjòlit, amb el contrapunt d''un amor insinuat viscut des de la dramàtica aventura personal dels protagonistes, tot davant el teló de fons de la repressió filipista després dels decrets de Nova Planta, en una Lleida sotragada per la guerra de Successió.

El camí cap a la felicitat personal no és un camí solitari, una espècie de lluita individual contra un munt de contrarietats. És un camí en diàleg, que exigeix necessàriament l''obertura als altres, la vinculació afectiva i efectiva, la relació confident i íntima que no amaga cap secret i que cerca, per sobre de tot, el bé de l''altre. L''amistat és relació, però, en cap cas, un obstacle a la llibertat.

Sóc l''Iris, tot convocant l''iris dels lectors, és una novel*la ambentada en una població d''estiueig de la Costa Daurada, amb la descoberta de l''amor, la presència de la immigració, i d''un sobre misteriós que porta problemes als quatre personatges principals: Iris, la noia adolescent que cerca l''amor; Tomàs, el carter i Fàtima i Mauro, procedents de Gàmbia.

Aquest llibre ens permet una comprensiócompleta rodona exhaustiva dels motius poètics de Rosa Fabregat. Peròtambéens dona llum suficient sobre els materials amb que treballa lobra i els procediments segons els quals la construeix pedra a pedra lautora.

Tothom vol salut i, a més, el pes perfecte. De vegades, però, la cosa no és tan senzilla sobretot si només plantegem el repte d''aprimar-nos com una qüestió de menjar poc o massa; o de seguir una dieta difícil de continuar si no sabem per què la fem. La doctora Pilar Senpau explica que aprimar-se o engreixar-se està directament relacionat amb els nostres sentiments, sense deixar de perdre de vista, evidentment, què mengem, en quina quantitat o si fem o no esport. Però, la clau és a les emocions, és a dir al cervell. La doctora Senpau, en les trenta històries reals d''homes i dones que passen per la consulta, recollides en aquest llibre, ens fa veure l''íntima relació que hi ha entre els quilos i els sentiments i, a la vegada, explica les claus per tal que cadascú pugui aprendre a aprimar-se.

Sense dubte quauquarren mès enlà d''ua novèlla d''aventures. Er autor viu e hèr víuer era grana aventura des sòns personatges, mès non pas coma un fin, senon menjançant sensacions, pensaments, interiors e exteriors d''aqueri que la viuen e la senten, com pèces d''un tot inseparable, com se toti eri auessen estat predestinats a víuer un tròç de vida amassa, jenhudi, embarradi e presoèrs d''un junhs estranhs a ua hita tà arténher e tà complir: Pujar ua montanha. Era descripcion des ambients, deth paisatge, des personatges ei luenh d''èster ua descripcion fisica. Tot ath contrari, eth lector se i cale laguens pr''amor deth minuciós detalh en explic e raconte de sensacions. Plan ben contextuada ena vision romantica deth segle XIX, prebotge en lector experiéncies e sensacions contradictòries e encontrades. Tan lèu viatge ena mès absoluta cauma, coma s''enhon-se ena henerècla d''ua pendent, enes hinèscles, es presons dera mar gelada.

Obra guanyadora de l'' XI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2009. Un homenatge a l''obra mestra de Woody Allen Match Point

Com diu David Castillo al pròleg, "Teresa Colom reté l''aire i diu el vers. Ho fa com els jugadors a punt de fer un llançament de tirs lliures o de xutar un penalti. Una mena de clímax de fràgil tensió, com un vidre prim o les ales d''una papallona. A continuació, s''endinsa en l''estructura del poema mentre el recita de memòria i el modula fins a ficar-nos en la bombolla que ha creat, un exercici alquímic per on la veu vocalitza cada paraula, cada gir, la frequència i les cesures, com si fóssim en un reialme aliè a tot allò que pogués ser impoètic, inútil. He vist molts poetes recitar els seus versos, però Teresa Colom els explica diferent, atmosfèrics i sensuals, amb la duresa càlida del que t''ho pot dir tot si mantens l''atenció i et concentres com ella t''obliga a concentrar-te."

Aquest llibre no és el primer on Josep M. Albaigès posa en evidència el costat absurd de la vida a través dels disbarats que les ments poc versades en la comunicació efectiva poden produir. Anirem des del rètol de Lizarra on fa un segle es proclamava que s''afaitava "arriba y abajo" fins a la rotunda afirmació del president Bush que si s''ensenyava un nen a llegir seria capaç de superar un test d''alfabetisme. Passant, és clar, per la llum genital al saló de Pich i Pon, mestre insuperable en aquest tema. Però Albaigès té sempre una actitud comprensiva per totes aquestes facècies, que ajuden a comprendre el cor de l''home. Estem segurs que els nostres lectors s''ho passaran tan bé llegint-les com s''ho ha passat ell col*leccionant-les.

Entre imams i capellans és una obra polèmica, provocadora, transgressora, valenta i que, per damunt de tot, ens parla sense embuts d''alguns dels temes que més ens preocupen actualment. Provinents de mons ben diferents i amb un llenguatge directe i atrevit, els autors s''enfronten als problemes més silenciats; entren al moll de l''os de la religió musulmana i de la catòlica en un viatge sincer i allunyat del llenguatge políticament correcte. Un llibre que, sense cap mena de dubte, no deixarà indiferent cap lector.

Actualment existeix una generació de joves catalans (i en aquest àmbit s''hi inclou les persones de fins a 35 anys) que és completament diferent a les generacions anteriors i que presenta uns trets força característics: té -o ha tingut en algun moment- com a ideologia fonamental la independència. Parla, llegeix i escriu en català, i té un seguit de referents i icones pròpies que li han anat donant forma. Seria la "generació X" a la catalana, per entendre''ns. El seu punt de partida és el pujolisme; és a dir, a partir dels anys vuitanta, amb el naixement de la nova Generalitat i l''ensenyament en català, bàsicament, amb tota la càrrega ideològica que això representa. Generació Cat fa una autèntica dissecció d''aquest col*lectiu, explicitant-ne els trets, les mancances, les aspiracions i els fracassos.

A La Mirora mata els dimarts, el títol ja delata l''assassina: aquí l''emoció rau en un altre lloc. D''aquesta forma, el lector anirà descobrint pàgina a pàgina els motius que porten una acomodada empresària andorrana a matar i per què ho fa en dimarts. La Mirora és intel*ligent i meticulosa, gaudeix fent anar de corcoll un inspector dels Mossos d''Esquadra que només viu per la feina. Una intriga rural de passions, odis i venjança ambientada en la Cerdanya actual que ha obtingut el Premi Ferran Canyameres de Novel*la, 2008.