Rayo Verde Editorial S.L. – förlag

El grumete de una expedición española al Río de la Plata, a principios del siglo XVI, es capturado y adoptado por los indios colastines. Conoce así unas tradiciones y rituales que lo enfrentan a nuevas percepciones de la realidad. ¿A qué se debe la costumbre de la tribu, por lo demás pacífica, de celebrar anualmente una orgía de sexo y canibalismo? ¿Por qué el grumete no corre la misma suerte que sus compañeros? En el mejor tono de las tradicionales Crónicas de Indias, Saer nos coloca frente a cuestiones como lo real, la memoria y el lenguaje, dentro de una historia que se lee como un libro de aventuras."Laberíntico policial, digno heredero de Borges." ''Destellos al atardecer'' artículo de Matías Néspolo en El Mundo de Catalunya." ...su lectura sigue resultando tan fresca como terrorífica" Reseña de Bouman en Underbrain Magazine."Ya en el inicio de La pesquisa se anuncia uno de sus laberinto, la descripción saeriana que se mueve entre la perplejidad y la posibilidad lúdica del lenguaje"Mauricio Runno en el diario Los Andes."Saer da una vuelta radical al género y lo eleva a gran literatura, literatura de fronteras, de pesadilla, de locura, de oscuridad"Suplemento Culturas de La Voz de Galicia."De entrada, la novela de lenguaje denso, puede parecer laberíntica; su estructura pone en duda los complejos andamios de la ficción, jugando con la veracidad de la representación de lo real y planteando la metaficción como base"Alex Gil en Go Magazine. "La novela de Saer combina elementos de la inquietante ambigüedad metafísica de Borges y de la descripción sensual de Graham Greene al adentrarse en los rincones oscuros del mundo físico y del alma humana. Las imágenes evocadoras y las ideas reveladas en El entenado no se olvidan fácilmente". Washington Post."Déjenme ser claro: El entenado es un gran libro y el nombre de su autor, Juan José Saer, debe añadirse a la lista de los mejores autores sudamericanos de la historia". Le Monde. "Forma parte del conjunto de novelas americanas que fabularon la Conquista, pero no se funde con ellas: por la originalidad de su enfoque y por la magnificencia del talento con que está escrita. Es, seguramente, la obra más reeditada y traducida de Saer y a la que más se han dedicado ensayistas y doctorandos". Edgardo Dobry, El País. "Fascinante y bellamente escrito [...] Las preocupaciones del autor son una reminiscencia de sus compatriotas Borges y Cortázar, pero su visión es fresca y única". The Independent."Su contribución a la regeneración de la novela y el discurso literario, a través de la enseñanza y la apertura al debate público, reveló su deseo constante tanto de cuestionar como de afirmar." The Guardian. �Se diría que Saer ha leído todas las literaturas, escuchado todas las músicas, debatido todos los filósofos, y que las aguas mezcladas del Río de la Plata arrastran un feliz e inimitable discurso que fluye entre las orillas de todas las culturas.� Le Monde.��decir que Juan José Saer es el mejor escritor argentino actual es una manera de desmerecer su obra. Sería preciso decir, para ser más exactos, que Saer es uno de los mejores escritores actuales en cualquier lengua y que su obra �como la de Thomas Bernhard o la de Samuel Beckett� está situada del otro lado de las fronteras, en esa tierra de nadie que es el lugar mismo de la literatura�� Ricardo Piglia.''Muchos buscamos en la literatura lo que Saer encontró de manera perfecta. Él nos plantea un desafío sólo comparable al de Borges, que es el dilema de cómo escribir después de ellos''.Martín Kohan. ''Un escritor que fue perfecto desde el comienzo.'' Beatriz Sarlo.

Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L''illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l''un, ara a casa de l''altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que el continent demana a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat.L''autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura.

Una captivadora obra sobre els somnis que es dibuixen, i els nusos que es van fent i desfent, com en una catifa persa.Primera obra publicada de Leila Kasra. L''autora s''interessa per les maneres com les llengües, els orígens i l''atzar de les trobades modelen la comunicació i la nostra manera de percebre el món.L''Anais rep una carta que marcarà la seva existència: l''expulsen del país. L''imminent retorn forçat a l''Iran trasbalsa tots els futurs imaginats. Per evitar-ho, l''Anais accepta la proposta insòlita d''un desconegut, l''Anselm, que li ofereix tres candidats per a un matrimoni de conveniència. Així comença i transita per fronteres geogràfiques i temporals per interrogar sobre la identitat i la condició humanes.Leila Kasra construeix una novel·la intensa i reflexiva sobre les contradiccions de l''Occident i l''Orient, així com les dificultats d''un món tan globalitzat com fragmentat. L''autora explora les relacions humanes, les certeses i els límits de la llibertat amb una història que captiva i interpel·la el lector.------«Un llibre capaç d''obrir camins incerts a cada pàgina, un admirable ball al so de l''atzar i la necessitat. Cada presència en aquesta obra ens és propera i, sorprenentment, impredictible. Un debut literari extraordinari pel seu estil, qualitat i rellevància.»Àlex Farreras«Un personatge que, a través del desig, la intuïció i memòria, transforma el seu nomadisme ancestral en una pulsió de llibertat a la recerca d''una identitat múltiple i insubornable.»Albert Lladó«Aspra i incisiva, mística i voluptuosa, l''escriptura de la Leila Kasra es mastega, s''ensuma, es palpa, una escriptura que desperta un desig antic i profund d''abandonar-se, com el desig de la protagonista. La lectura de Nusos entre els dits és l''experiència de submergir-se en el misteri colpit de realitat, en la poesia envoltada de ciment: és el plaer de deixar-se meravellar.»Sílvia Alberich

Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d''un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. Creure en els animals salvatges tracta d''un renaixement, el de la seva autora, l''antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d''idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l''essència del que som, de l''ésser que es desplaça i muta, a través d''una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.------- «En un moment d''extrema urgència mediambiental, Nastassja Martin ens recorda els nostres vincles i responsabilitats cap a allò no humà en un llibre-manifest ple de vida. Un relat imprescindible». Léonard Billot, Les Inrockuptibles«Creure en els animals salvatges estableix l''equilibri que hauria d''animar idealment tot antropòleg: entre l''alteritat externa i la reflexió interna, entre l''entusiasme i la distància, per no deixar-se fascinar pel "camp" a risc de perdre-s''hi».Virginie Bloch-Lainé, Libération«Després de ser atacada per un os als confins de Sibèria, Nastassja Martin ens proposa una reflexió d''una lucidesa esfereïdora sobre la trobada entre allò humà i allò no humà».Marie-Hélène Fraïssé, Le Monde des Livres

Davant la crisi i la desesperança, una inspiració per imaginar un futur diferent. De l''autora de ''Feminisme Interromput''.Escollit com a ''Llibre de l''any'' per The New Statesman, gal-dem i Red Pepper.Davant de la desesperança i la desídia que ens ofega, Lola Olufemi articula el seu discurs entre allò que ens han dit, allò que sabem que és veritat i allò que encara no podem concebre. No es conforma amb el que creiem o intuïm, i amb la seva provocadora imaginació no només pretén canviar la nostra mirada, també desitja amb passió inspirar-nos, desafiar la lectura que fem del nostre món per poder ser i viure diferent.Olufemi mostra en aquests experiments que l''horitzó no és un estat immaterial cap al qual gestem una utopia inexistent. De fet, impulsant-nos pel moviment de pensar en contra i més enllà, hem d''inventar el futur ara, i el repte és actuar per fer realitat el món que volem.-------«Vaig sentir que el meu cervell espurnejava i girava amb possibilitats i confrontacions. Amb tota la seva brillant i rica generositat, em recorda que la nostra realitat és tota una ficció.»gal-dem«Ofereix, per sobre de tot, esperança per la humanitat… hauria de ser un requisit que tothom el llegeixi.»The Guardian«Una lectura innovadora i necessària»BOOK RIOT

El cuidado es un pilar esencial de la civilización, pero no de los intereses de la política. El cuidado ha sido menospreciado y relegado a la esfera privada, y ha quedado en manos de las mujeres y otros grupos marginalizados.En ¿Quién lo cuida?, Tronto explora la «crisis de cuidado» en las sociedades industriales, y observa que el mercado libre convierte el cuidado, y las personas que lo dan y lo reciben, en sujeto de explotación. A través del análisis socioeconómico del cuidado, cuestiona el mantra de su mercantilización, e insta a que repensemos quién es responsable del cuidado y a que reconozcamos el papel fundamental de las instituciones para garantizar que lo reciba quien lo necesite. Tronto recomienda que el trabajo de cuidado sea considerado una responsabilidad gubernamental para que sea más valorado, más seguro y más democrático.Segundo ensayo traducido al castellano de la ganadora de la Medalla Brown de la Democracia en 2015 y autora de Democracia y cuidado, Joan C. Tronto. Un llamamiento feroz a la responsabilidad política ante la crisis de los cuidados en nuestras sociedades democráticas. Dirigido a todas aquellas personas que demandan un cambio de modelo social y político en el que el bienestar de las personas sea el centro de la vida.

La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l''àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats.A Qui se''n cuida?, Tronto explora la «crisi de la cura» a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte d''explotació. A través de l''anàlisi socioeconòmica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui n''és responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic.

La transformación digital está en el centro de la agenda política actual, pero la digitalización de las sociedades lleva ya medio siglo en marcha. La cuestión, hoy, ya no es si la digitalización tendrá lugar, sino si está siendo democrática y, por lo tanto, beneficiosa para la mayoría. La retórica ideológica de los diversos bandos envuelven el ámbito digital en estereotipos que son distracciones del verdadero problema, la responsabilidad política.«Digitalización democrática» trata de nuestro uso cotidiano de las herramientas digitales, las de cada día, las de cualquiera. Desmonta mitos y propone caminos concretos y obligaciones institucionales para la soberanía digital de las personas, el derecho distribuido a emprender, la creación de infraestructuras y herramientas comunes y públicas. Para una digitalización más democrática, distribuida y no monopolística.

Parece una fábula es un cuento y su génesis. Una fábula junto con su condición de posibilidad. Una historia fantástica cuyo autor aparece, entreverado, en un segundo relato. Sin embargo, la novela no trata del vínculo entre un autor y su obra, sino de la distancia que hay entre los dos.Parece una fábula no es una novela política, pero tiene un manifiesto. Uno escapista. No capitalista: que nada sirva para nada nunca. El amor, el juego y el arte. Todo lo bueno de la humanidad.

Las personas se enfrentan a un déficit del cuidado: tenemos demasiado trabajo, hay demasiadas exigencias, no tenemos tiempo suficiente para poder cuidar adecuadamente a los niños, la gente mayor, y a nosotros mismos. Al mismo tiempo, la implicación en la política en muchos países del mundo llega a bajos históricos, aunque debería ayudarnos a cuidar mejor, la vemos como algo lejano. Democracia y cuidado argumenta que necesitamos repensar la democracia, así como nuestros valores y compromisos fundamentales, desde una perspectiva cuidadora.Joan Tronto argumenta que debemos revisar cómo el género, la raza, la clase y el mercado desvían el trabajo de cuidados, y pensar la libertad y la igualdad desde la perspectiva de hacer los cuidados más justos. La idea de que la producción y la economía son la principal preocupación humana y política ignora la realidad: el cuidado está en el centro de la vida humana, pero actualmente está fuera de la política. Democracia y cuidado busca las razones de esta desconexión y argumenta a favor de hacer del cuidado el punto central de la política democrática.

Les persones s''enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d''una perspectiva cuidadora.Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l''economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d''aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.

La transformació digital està en el centre de l''agenda política actual, però la digitalització de les societats ja fa mig segle que és en actiu. La qüestió ja no és si la digitalització tindrà lloc, sinó si està sent democràtica i, per tant, beneficiosa per a la majoria, o no. La retòrica ideològica dels diversos bàndols l''envolta d''estereotips que són distraccions del veritable problema: la responsabilitat política.Digitalització democràtica tracta de l''ús quotidià que fem de les eines digitals, les de cada dia, les de qualsevol persona. Desmunta mites i proposa itineraris concrets i obligacions institucionals per a la sobirania digital de les persones, el dret distribuït a emprendre, la creació d''infraestructures i eines digitals comunes i públiques. Per a una digitalització més democràtica, distribuïda i no monopolística.

La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament.A la medicina persisteixen criteris i protocols que poden ser inadequats per a les persones que no s''identifiquen com a homes. El model mèdic masculí és esbiaixat i omet part de la casuística mèdica, però es continua aplicant a tothom i pot ocasionar conseqüències indesitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones i d''altres persones amb diferents expressions de sexe i gènere.Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l''objectiu d''esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent.

Helmer es un granjero que, con cincuenta y cinco años y una vida marcada por la soledad, está a punto de tomar las riendas de su vida.Gerbrand Bakker nos envuelve en los pensamientos de un protagonista que trata de entender su propio aislamiento a través de un lenguaje directo que nos divierte, emociona y nos lleva a preguntarnos el porqué de nuestras propias decisiones. Los constantes viajes entre el pasado y el presente nos hacen partícipes de una historia que podría haber sido diferente.

En Helmer és un granger que, amb cinquanta-cinc anys i una vida marcada per la solitud, està a punt de prendre les regnes de la seva vida.Gerbrand Bakker ens envolta dels pensaments d''un protagonista que tracta d''entendre el seu propi aïllament, i ho fa a través d''un llenguatge directe que ens diverteix, ens emociona i ens porta a preguntar-nos el perquè de les nostres pròpies decisions. Els constants viatges entre el passat i el present ens fan partícips d''una història que podria haver estat diferent.

Título escogido por el suplemento literario 'Babelia', de 'El País', como una de las mejores obras de los últimos 25 años.En esta obra laberíntica Juan José Saer nos conduce en dos investigaciones paralelas hacia la complejidad de la locura, la memoria y el crimen. Los casos, el famoso misterio de una serie de asesinatos en París y la búsqueda de la autoría de un manuscrito entre un grupo de amigos, son las excusas que provocarán nuestra reflexión.Con agudo ingenio y el acierto de encontrar la palabra exacta, Saer delata nuestra tendencia a anticipar juicios sobre lo que no podemos saber y nos descubre la dificultad de formarnos una opinión realista en un mundo no simplificable, ahondando en los rincones más oscuros de nosotros y llevando al límite nuestra capacidad de percepción y comprensión.

Un escritor relata la visita de su editor a su casa, para trabajar en su nueva obra, y lo que sucedió en esos tres días.Con un título que enmarca la historia como si fuera un cuadro, Michael Köhlmeier encuentra el límite entre la vida y la narración de la misma y nos muestra cómo puede decidir un escritor qué debe formar parte de su obra y qué debe pertenecer a su intimidad. Un suceso fugaz aunque importante, la lucha por una vida, actúa como catalizador de esta hermosa novela, íntima y conmovedora, evidenciando que las diferencias de carácter de dos personas provocan reacciones antagónicas ante un mismo hecho.

Un escriptor relata la visita del seu editor a casa, per treballar en la seva nova obra, i el que va succeir en aquests tres dies.Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat.Un succés fugaç encara important, la lluita per una vida, actua com a catalitzador d''aquesta bella novel·la, íntima i commovedora, evidenciant que les diferències de caràcter de dues persones provoquen reaccions antagòniques davant un mateix fet.

Besarabia, 1916. Un joven judío de la Rumanía pre-revolucionaria decide realizar una misiónencomendada por el mismísimo Trotsky.Su aventura le lleva a conocer a Kafka y a malinterpretar un aforismo que éste le entrega en un hilarante episodio que acabará teniendo consecuencias en el momento del golpe de estado en Brasil, en 1964.Historia, literatura y vida se fusionan en esta novela gracias al humor, la inteligencia y la originalidad de Moacyr Scliar.

Bessaràbia, 1916. Un jove jueu de la Romania prerevolucionària decideix realitzar una missióencomanada pel mateix Trotski.La seva aventura el porta a conèixer a Kafka i mal interpretar un aforisme que aquest li lliura en un hilarant episodi que acabarà tenint conseqüències en el moment del cop d''estat a Brasil, el 1964.Història, literatura i vida es fusionen en aquesta novel·la gràcies a l''humor, la intel·ligència i l''originalitat de Moacyr Scliar.

En un món en progressiva destrucció per l''acció de l''home, el professor Zeno Hintermeier viu la desaparició de "la seva" glacera com una pèrdua pròpia. Decideix deixar la seva càtedra i embarcar-se com a guia en creuers turístics que viatgen a l''Antàrtida, desitjant trobar en l''últim racó natural del planeta el silenci carregat de veritat que tant anhela. Aquest és el quart any que s''embarca en el creuer però ni tan sols entre els amants de la natura troba Zeno una ànima bessona que senti la tragèdia del planeta de forma tan intensa com ell; guies, periodistes i passatgers aconsegueixen dormir sense malsons i tornaran a la seva rutina després de la travessia. Pot ser que sigui necessària una acció més radical.

En un mundo en paulatina destrucción por la acción del hombre, el profesor ZenoHintermeier vive la desaparición de "su" glaciar como una pérdida propia. Decide dejar su cátedra y embarcarse como guía en cruceros turísticos que viajan a la Antártida,ansiando encontrar en el último rincón natural del planeta el silencio cargado de verdadque tanto anhela. Ni siquiera entre los amantes de la naturaleza encuentra un alma gemela que sienta la tragedia del planeta de forma tan intensa como él; guías, periodistas y pasajeros consiguen dormirsin pesadillas y volverán a su rutina tras la travesía. Tal vez sea necesaria una acción más radical.

Morris es un exitoso ejecutivo treintañero, con una esposa que lo ama y dos preciosos hijos. A la vez es un alcohólico esmerado, cuyo estado anímico oscila entre la elocuencia barata de las ideas ahogadas en alcohol y la depresión más asfixiante de los momentos en que percibe su propia realidad.Ron Butlin nos sacude en esta novela con uno de los retratos del alcoholismo más potentes jamás mostrados, haciéndonos ver con los ojos del protagonista y participando de sus conversaciones consigo mismo, o con su propia conciencia.La feliz sensación de la ebriedad que ahoga los pensamientos más molestos, nos dará la viñeta exacta de lo que es su vida: un trabajo enojoso, un hijo rechazado, un marido imposible, un padre inexistente.

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s''atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.El nostre primer descobriment, publicat amb llicència Creative Commons, ens parla de les frustracions i dificultats dels qui s''intenten endinsar en el món de la literatura, al mateix temps que reflexiona sobre les influències, la inspiració i el plagi literari.A canvi de què vendries la teva ànima al diable?Un text impecable que tracta a través de preguntes, cites i jocs autoreferencials el difícil plaer de ser publicat. Amb curioses anècdotes que inclouen a Borges, Bioy Casares, Silvina Ocampo, Vargas Llosa, Poe o Mellville, l''autor aconsegueix donar veracitat a aquesta ficció impossible.Premi de Narrativa Breu Ciutat d''Amposta 2010.* En el títol no hi ha cap errata; més informació a l''interior.

Un ya no tan joven aspirante a escritor, a quien la rutina y la necesidad de ganarse la vida han hecho desistir de sus aspiraciones, descubre que uno de sus viejos textos de juventud ha sido plagiado. ¿Cómo conseguir que los demás crean en lo que dice cuando ni él mismo se atreve a hacerlo? La cuestión resulta especialmente difícil si el supuesto plagiario es un autor fallecido hace un siglo y medio.Nuestro primer descubrimiento, publicado con licencia Creative Commons, nos habla de las frustraciones y dificultades de quienes intentan adentrarse en el mundo de la literatura, a la vez que reflexiona sobre las influencias, la inspiración y el plagio literario.Un texto impecable que trata a través de preguntas, citas y juegos autorrerenciales, el difícil placer de ser publicado.Con curiosas anécdotas que incluyen a Borges, Bioy Casares, Silvina Ocampo, Vargas Llosa, Poe o Melville, el autor consigue dar veracidad a esta ficción imposible.¿A cambio de qué venderías tu alma al diablo?Premio de Narrativa Breve Ciudad de Amposta 2010.* En el título no hay una errata; más información en el interior.

Morris és un reeixit executiu de trenta anys, amb una dona que l''estima i dos preciosos fills. Alhora és un alcohòlic acurat, l''estat anímic del qual oscil·la entre l''eloqüència barata de les idees ofegades en alcohol i la depressió més asfixiant dels moments en què percep la seva pròpia realitat.Ron Butlin ens sacseja en aquesta novel·la amb un dels retrats de l''alcoholisme més potents mai mostrats, fent-nos veure amb els ulls del protagonista i participant de les converses amb si mateix, o amb la seva pròpia consciència.La feliç sensació de l''embriaguesa que ofega els pensaments més molestos, ens donarà la vinyeta exacta del què és la seva vida: un treball enutjós, un fill rebutjat, un marit impossible, un pare inexistent.Per aquesta obra ha obtingut el Premi Millepages i el Premi de les llibreries Lucioles a la millor novel·la estrangera.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l''espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura.Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Park Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.Ens trobarem amb els jocs amb les lletres de la sopa, els mareigs quan viatjàvem en cotxe, baixar al pati en fila índia o aquella insistència estranya dels adults en una frase que no sabíem massa bé què significava: "Porteu-vos bé!".Un viatge a la nostra memòria i a la felicitat de moments aparentment insignificants.Només aparentment.

"Todo en este libro es invención, aunque casi todo ha ocurrido".La desaparición de su hija lleva a K. a una incesante búsqueda para descubrir su paradero durante la dictadura militar brasileña de Ernesto Geisel. Su investigación le llevará también a afrontar sus sentimientos de culpa y a descubrir la identidad militante de su hija.Esta es la historia de una de las miles de desapariciones ocurridas en gran parte de Sudamérica durante las décadas de los sesenta y setenta, una de las más brutales consecuencias de la política estadounidense durante la Guerra Fría, en su "lucha" contra el comunismo.En este libro, realidad y ficción no funcionan como elementos contrapuestos sino como aspectos complementarios en la historia. El origen de esta novela reside en la desaparición en 1974 de Wilson Silva y su pareja Ana Rosa Kucinski, hermana del autor.Esta obra ha recibido una mención de honor en el premio Portugal Telecom de Literatura 2012.

"Tot en aquest llibre és invenció, encara que gairebé tot ha ocorregut".La desaparició de la seva filla porta a K. a una incessant cerca per descobrir el parador de la seva filla durant la dictadura militar brasilera d''Ernesto Geisel. La seva investigació el portarà també a afrontar els seus sentiments de culpa i a descobrir la identitat militant de la seva filla.Aquesta és la història d''una de les milers de desaparicions ocorregudes en gran part de Sud-amèrica durant les dècades dels seixanta i setanta, una de les més brutals conseqüències de la política nord-americana durant la Guerra Freda, en la seva "lluita" contra el comunisme.En aquest llibre, realitat i ficció no funcionen com a elements contraposats sinó com a aspectes complementaris en la història. L''origen d''aquesta novel·la resideix en la desaparició en 1974 de Wilson Silva i la seva parella Ana Rosa Kucinski, germana de l''autor.Aquesta obra ha rebut un esment d''honor en el premi Portugal Telecom de Literatura 2012.