Eberhard Geisler va néixer el 1950 a Bad Homburg. Va cursar estudis de Filologia Romànica i Germànica. Es va doctorar a Göttingen el 1978. Fou professor ajudant al Departament de Literatura General i Comparada de la Universitat Lliure de Berlín. D'ençà de l'any 1995 és catedràtic de Literatures Iberoromàniques al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Magúncia.

• Contingut: Eberhard Geisler: Nota preliminar – Isabel Marcillas Piquer: Dona i rol social en els textos d’Aurora Bertrana – Maria Dasca: Notes sobre la recepció crítica de la narrativa de Faulkner i Hemingway en la literatura catalana dels anys 40 i 50 – Vicent Simbor Roig: Joan Fuster: La construcció del circuit literari català des del País Valencià – Marina Gustà: De La vida amarga a Relacions. Quaranta anys de narrativa planiana – Tilbert Dídac Stegmann: Joan Brossa entre paraula i vida – Pilar Godayol: Cap a una genealogia femenina catalana: Capmany, Roig i Marçal – Antoni Maestre: La narrativa experimental de Quim Monzó – Luisa Cotoner Cerdó: Mallorca versus Barcelona a l’obra narrativa de Carme Riera: memòria d’una dissemblança – M. Àngels Francés Díez: Des dels marges: Els personatges femenins de Maria Barbal (1980 ff.) – Maridès Soler: El fanatisme políticoreligiós i ètnic a la tragèdia Mar i cel (1888) d’Àngel Guimerà i al musical Mar i cel (1988) de Xavier Bru de Sala i Dagoll Dagom – Anna Esteve Guillén: Deconstruint l’aventura: un recorregut pels dietaris de viatge – Núria Codina Solà: Najat El Hachmi i la literatura transcultural a Catalunya – Gero Arnscheidt: Tor, tretze cases i tres morts, ‹30 Minuts› y un éxito literario. Del documental televisivo a la docuficción de Carles Porta – Eberhard Geisler: Buscant la correspondència. Ernest Farrés escriu sobre Edward Hopper – Manfred Tietz: La (re)construcció de l’edat mitjana catalana en una novel·la d’èxit: La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones – Pere Joan Tous: Literatura i filiació: Lovely o la memòria poètica d’Antònia Vicens.

Eberhard Geisler va néixer el 1950 a Bad Homburg. Va cursar estudis de Filologia Romànica i Germànica. Es va doctorar a Göttingen el 1978. Fou professor ajudant al Departament de Literatura General i Comparada de la Universitat Lliure de Berlín. D'ençà de l'any 1995 és catedràtic de Literatures Iberoromàniques al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Magúncia.

• Contingut: Eberhard Geisler: Nota preliminar – Isabel Marcillas Piquer: Dona i rol social en els textos d’Aurora Bertrana – Maria Dasca: Notes sobre la recepció crítica de la narrativa de Faulkner i Hemingway en la literatura catalana dels anys 40 i 50 – Vicent Simbor Roig: Joan Fuster: La construcció del circuit literari català des del País Valencià – Marina Gustà: De La vida amarga a Relacions. Quaranta anys de narrativa planiana – Tilbert Dídac Stegmann: Joan Brossa entre paraula i vida – Pilar Godayol: Cap a una genealogia femenina catalana: Capmany, Roig i Marçal – Antoni Maestre: La narrativa experimental de Quim Monzó – Luisa Cotoner Cerdó: Mallorca versus Barcelona a l’obra narrativa de Carme Riera: memòria d’una dissemblança – M. Àngels Francés Díez: Des dels marges: Els personatges femenins de Maria Barbal (1980 ff.) – Maridès Soler: El fanatisme políticoreligiós i ètnic a la tragèdia Mar i cel (1888) d’Àngel Guimerà i al musical Mar i cel (1988) de Xavier Bru de Sala i Dagoll Dagom – Anna Esteve Guillén: Deconstruint l’aventura: un recorregut pels dietaris de viatge – Núria Codina Solà: Najat El Hachmi i la literatura transcultural a Catalunya – Gero Arnscheidt: Tor, tretze cases i tres morts, ‹30 Minuts› y un éxito literario. Del documental televisivo a la docuficción de Carles Porta – Eberhard Geisler: Buscant la correspondència. Ernest Farrés escriu sobre Edward Hopper – Manfred Tietz: La (re)construcció de l’edat mitjana catalana en una novel·la d’èxit: La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones – Pere Joan Tous: Literatura i filiació: Lovely o la memòria poètica d’Antònia Vicens.

Eberhard Geisler va néixer el 1950 a Bad Homburg. Va cursar estudis de Filologia Romànica i Germànica. Es va doctorar a Göttingen el 1978. Fou professor ajudant al Departament de Literatura General i Comparada de la Universitat Lliure de Berlín. D'ençà de l'any 1995 és catedràtic de Literatures Iberoromàniques al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Magúncia.

• Contingut: Eberhard Geisler: Nota preliminar – Isabel Marcillas Piquer: Dona i rol social en els textos d’Aurora Bertrana – Maria Dasca: Notes sobre la recepció crítica de la narrativa de Faulkner i Hemingway en la literatura catalana dels anys 40 i 50 – Vicent Simbor Roig: Joan Fuster: La construcció del circuit literari català des del País Valencià – Marina Gustà: De La vida amarga a Relacions. Quaranta anys de narrativa planiana – Tilbert Dídac Stegmann: Joan Brossa entre paraula i vida – Pilar Godayol: Cap a una genealogia femenina catalana: Capmany, Roig i Marçal – Antoni Maestre: La narrativa experimental de Quim Monzó – Luisa Cotoner Cerdó: Mallorca versus Barcelona a l’obra narrativa de Carme Riera: memòria d’una dissemblança – M. Àngels Francés Díez: Des dels marges: Els personatges femenins de Maria Barbal (1980 ff.) – Maridès Soler: El fanatisme políticoreligiós i ètnic a la tragèdia Mar i cel (1888) d’Àngel Guimerà i al musical Mar i cel (1988) de Xavier Bru de Sala i Dagoll Dagom – Anna Esteve Guillén: Deconstruint l’aventura: un recorregut pels dietaris de viatge – Núria Codina Solà: Najat El Hachmi i la literatura transcultural a Catalunya – Gero Arnscheidt: Tor, tretze cases i tres morts, ‹30 Minuts› y un éxito literario. Del documental televisivo a la docuficción de Carles Porta – Eberhard Geisler: Buscant la correspondència. Ernest Farrés escriu sobre Edward Hopper – Manfred Tietz: La (re)construcció de l’edat mitjana catalana en una novel·la d’èxit: La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones – Pere Joan Tous: Literatura i filiació: Lovely o la memòria poètica d’Antònia Vicens.