Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques reivindica l’escriptura dramàtica d’autora en català. Els diversos capítols que conformen el volum aborden, a banda d’una aproximació de caire historicista, algunes de les temàtiques en auge que les dramaturgues actuals –Alejo, Aymar, Barceló, Cedó, Cunillé, de Cos, Pardo, Sarrias, Szpunberg, Tornero o Vizcarro entre d’altres– plantegen en les seves obres. Així, s’hi desenvolupen aspectes transversals referits al tractament de l’humor, a la memòria democràtica o a les dificultats derivades de l’embaràs o de ser mare o no ser-ho, per exemple. Finalment, el llibre aporta un epíleg que recull les opinions de dotze dramaturgues, referides a l’evolució i la inserció de la dona en l’àmbit teatral català.

Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques reivindica l’escriptura dramàtica d’autora en català. Els diversos capítols que conformen el volum aborden, a banda d’una aproximació de caire historicista, algunes de les temàtiques en auge que les dramaturgues actuals –Alejo, Aymar, Barceló, Cedó, Cunillé, de Cos, Pardo, Sarrias, Szpunberg, Tornero o Vizcarro entre d’altres– plantegen en les seves obres. Així, s’hi desenvolupen aspectes transversals referits al tractament de l’humor, a la memòria democràtica o a les dificultats derivades de l’embaràs o de ser mare o no ser-ho, per exemple. Finalment, el llibre aporta un epíleg que recull les opinions de dotze dramaturgues, referides a l’evolució i la inserció de la dona en l’àmbit teatral català.

Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques reivindica l’escriptura dramàtica d’autora en català. Els diversos capítols que conformen el volum aborden, a banda d’una aproximació de caire historicista, algunes de les temàtiques en auge que les dramaturgues actuals –Alejo, Aymar, Barceló, Cedó, Cunillé, de Cos, Pardo, Sarrias, Szpunberg, Tornero o Vizcarro entre d’altres– plantegen en les seves obres. Així, s’hi desenvolupen aspectes transversals referits al tractament de l’humor, a la memòria democràtica o a les dificultats derivades de l’embaràs o de ser mare o no ser-ho, per exemple. Finalment, el llibre aporta un epíleg que recull les opinions de dotze dramaturgues, referides a l’evolució i la inserció de la dona en l’àmbit teatral català.