Historiadora, fotògrafa i periodista, viatgera incansable, Annemarie Schwarzenbach va recórrer Pèrsia una vegada i una altra, atreta pel seu passat mític, per l''hospitalitat, pels jardins paradisíacs, pels paisatges erms i solitaris. Aquest «diari impersonal», com ella mateixa el va definir, és una barreja insòlita d''autobiografia, crònica de viatges i ficció. Al llarg de les pàgines, la veu esquinçada de la narradora destil·la impressions sobre la societat iraniana, la bellesa natural dels paisatges i la desolació pel seu amor impossible amb una jove malaltissa, filla de l''ambaixador turc. La complexa personalitat de Schwarzenbach batega en cada escena, revelant la seva mirada inquieta sobre el món i sobre ella mateixa.Escrit el 1936, quan Schwarzenbach volia allunyar-se del feixisme creixent a Europa i lluitava per sortir de les seves addiccions, "Mort a Pèrsia" és alhora una exploració dels confins geogràfics i un viatge emocional cap a les profunditats de la identitat humana.Traducció i epíleg de Laura Obradors Noguera

Historiadora, fotògrafa i periodista, viatgera incansable, Annemarie Schwarzenbach va recórrer Pèrsia una vegada i una altra, atreta pel seu passat mític, per l''hospitalitat, pels jardins paradisíacs, pels paisatges erms i solitaris. Aquest «diari impersonal», com ella mateixa el va definir, és una barreja insòlita d''autobiografia, crònica de viatges i ficció. Al llarg de les pàgines, la veu esquinçada de la narradora destil·la impressions sobre la societat iraniana, la bellesa natural dels paisatges i la desolació pel seu amor impossible amb una jove malaltissa, filla de l''ambaixador turc. La complexa personalitat de Schwarzenbach batega en cada escena, revelant la seva mirada inquieta sobre el món i sobre ella mateixa.Escrit el 1936, quan Schwarzenbach volia allunyar-se del feixisme creixent a Europa i lluitava per sortir de les seves addiccions, "Mort a Pèrsia" és alhora una exploració dels confins geogràfics i un viatge emocional cap a les profunditats de la identitat humana.Traducció i epíleg de Laura Obradors Noguera