Llibres del 9 Angle, S.L. – förlag

En preguntar a les famílies què voldrien per als seus fills, la resposta sol ser «que siguin feliços». Alba Castellvi ens proposa una sèrie d''hàbits que els ajudaran a ser persones segures, espavilades i autònomes. Hàbits que els donaran la capacitat de relacionar-se de manera feliç amb ells mateixos i amb tot allò que els envolta.A partir de més de 30 propostes concretes i realitzables, Castellvi ens dona eines per fer que la nostra vida quotidiana en família sigui educativa de manera senzilla, cordial i agraïda. Construint amb els infants i adolescents nous hàbits de disciplina, seguretat, comunicació i relació amb els altres farem d''ells, sens dubte, persones assertives, capaces de construir solucions creatives davant les dificultats i felices.

A la literatura anglesa, especialment a les seves grans obres, l''entorn natural sol tenir un protagonisme clau. Què seria "Cims borrascosos" sense els seus ermassos? Què seria "Emma" sense el famós pícnic a Box Hill?"Roses i lliris" és una selecció de fragments que corresponen principalment a literatura de ficció del segle XIX i dels primers anys del XX: Austen, Hardy, Scott, Brontë, Dickens, Woolf… Els espais naturals privats —jardins, horts, parcs, llacs, bosquets— hi prenen un relleu extraordinari, perquè no són només el lloc de l''acció, sinó que reflecteixen la classe social, la vida privada i el caràcter profund dels personatges, i sovint la ideologia de l''escriptor. A més, les successives transformacions d''aquests espais expressen l''evolució de la societat i de l''art: els elegants jardins neoclàssics, els assilvestrats jardins romàntics, els recarregats jardins victorians…

Durant segles els territoris salvatges i naturals es van considerar reservats als homes, mentre que les dones quedaven confinades a la llar. Però algunes dones van creuar aquesta frontera a la recerca d''inspiració, consol o llibertat.Annabel Abbs documenta apassionadament les excursions per espais naturals de grans artistes com Shepherd, Du Maurier, O''Keeffe o Beauvoir, entre d''altres. Un aspecte fins ara molt poc conegut de les seves vides i que aporta nova llum a les seves obres.Abbs torna a recórrer aquests camins feréstecs —les planures buides de Texas, les muntanyes d''Escòcia, els rius i els boscos de França—, en una extraordinària aproximació a dones pioneres que, exposant-se als vents i a la crítica social, van conquerir els seus espais propis, tant en l''art com en el caminar.Clara VyvyanGwen JohnNan ShepherdGeorgia O''KeeffeDaphne du MaurierFrieda von RichthofenSimone de Beauvoir

En Ludo, l''Uri i en Xapa són tres adolescents que surten de nit a veure què els ofereix la ciutat: Barcelona és poc menys que el seu territori de jocs i diversió. Sense propòsits, sense maldat, sense consciència. Als seus cors encara ressonen cançons i sentiments infantils, però també els atrau la parafernàlia feixista. I les seves bretolades van sent més i més violentes, fins que ensopeguen amb una persona sensellar que dorm en una oficina d''estalvis.Basant-se en els fets reals del crim del caixer de Barcelona, Ferran Grau ha creat una novel·la singular i irrepetible, escrita en l''argot xeno —amb el qual es comuniquen aquests joves desorientats— i que submergeix el lector en una experiència trasbalsadora.Un homenatge a "La taronja mecànica" d''Anthony Burgess que teixeix uns dramàtics fets reals amb la ficció més agosarada.

Som als anys seixanta. En fa quatre que una família —pare, mare i tres fills petits— viu en una granja remota del departament francès del Cantal. El treball és dur, intens, potser gratificant. L'entorn natural és poc menys que meravellós per a qui vulgui gaudir-ne. Isabelle, Claire i Gilles, els fills, hi creixen feliços, despreocupats. Però un drama soterrat hi batega: dia rere dia Pierre maltracta la seva dona, que calla i ho tapa tot, incapaç de trobar les paraules per fer-ho saber, incapaç de fugir.Amb una llengua expressiva i suggeridora, sempre concisa, Marie-Hélène Lafon és capaç de condensar tota una història familiar en poc més de cent pàgines. En tres capítols —1967, 1974, 2021— tres membres de la família parlen del que han vist, del que han viscut, del que han sabut. I és que les paraules tenen el poder de ferir, però sovint també el poder de salvar-nos i revelar la veritat.«Una història més complexa del que sembla: acaba ressonant dins nostre.» — Le Devoir

La Maria Cristina Palma, esposa del primer ministre italià, té fama, bellesa i l''atenció del món sencer. Però, sota l''aparença d''una vida perfecta, s''amaga la fragilitat que comporten alguns drames personals i un secret de joventut. Un dia rebrà al mòbil un vídeo que posarà en risc la seva intimitat, la seva imatge pública i l''estabilitat familiar.Ammaniti explora a fons la ment i l''ànima de la seva protagonista, que busca l''equilibri entre la vida personal, les obligacions institucionals i la seva exposició en tots els mitjans i totes les xarxes, on, per a un públic delerós de xafarderies i escàndols, importa tant ser com aparentar.Alhora divertidíssima i profunda, "La vida íntima" és un retrat magnífic de la vida actual. Ammaniti ens ha fet esperar vuit anys, però ha escrit una novel·la que atrapa fins a la pàgina final, on encara ens espera un últim i decisiu gir argumental.Premi Viareggio 2023«Potser l''autor amb més talent del panorama narratiu italià.» — Alberto Ojeda, ElCultural.es

Els germans Taverner, Escil·la i Felix, passen uns dies a la casa familiar a la costa sud-oest d''Anglaterra en companyia d''uns amics; els sembla que estan vivint «el final d''una era, el començament d''una altra», i intenten assolir «una manera diferent de comprendre-ho tot». Tots, de fet, esperen que un fet transcendent, decisiu, els salvi d''aquella rutina diletant. I passa: al fons d''un pou, Picus i Clarence han trobat un objecte que —s''esforcen a creure— podria ser el sant Graal.Amb l''arribada de Carston, un convidat nord-americà, les relacions personals s''emboliquen més, amb moviments per amor o per enveja, i equívocs, i malentesos, i suposicions. Mentre al seu voltant batega una natura gairebé salvatge: el bosc remorejant, el penya-segat tallat a pic, el mar com un animal viu…És en la descripció i l''evolució dels personatges, en l''elusiva manera de mostrar-ne les accions i els sentiments, que Mary Butts, contemporània de Virginia Woolf o de Katherine Mansfield, és profundament original, amb una prosa sensorial i subtil, gens convencional.Traducció i presentació de Jordi Martín Lloret.

Una novel·la intensa sobre les passions que ens mantenen vius, sobre els qui arrisquen cos i ànima, sobre els pares i els seus llegats ocults.Durant anys en Sandro ha viscut a Milà, amb una feina estable i un bon futur amb la Giulia. Però ha decidit tornar a Rímini, a casa, on el pare encara el tram final de la seva vida. Inexorablement la ciutat se li fa estranya i li costa retrobar els vells amics, el vell caliu. El pare també ha canviat —sense la mare, que omplia la vida de tots dos—: ja no és l''home fort i àgil d''abans, quan competien a tots els concursos de la Riviera i ballaven per guanyar.I ara és en Sandro —el desfici de guanyar es porta a la sang— qui juga malaltissament en partides clandestines, en què per tenir-ho tot, ho ha d''arriscar tot.

Durant mil·lennis una humanitat molt vulnerable ha hagut d''enfrontar-se a enemics com la pobresa, la fam, la brutícia, les infeccions, la intolerància, la violència, els tractaments mèdics erronis…Des d''una mirada universal i humanista, el metge Jordi Varela narra la llarga lluita dels humans per assolir una bona salut i per evitar tot allò que ha amenaçat la nostra vida. Dia a dia, any a any, l''esperança de vida global ha anat pujant en menys d''un segle dels 40 als 72 anys actuals. És cert que els factors socials —com les guerres o les desigualtats— hi influeixen, però cal reconèixer que als darrers segles els científics, els metges i els serveis sanitaris han derrotat enemics letals que semblaven invencibles.Com els hem anat superant un a un —gràcies a la sort, a la ciència, a la col·laboració, a la persistència, a les millores tècniques—, és part de la fascinant història de la humanitat i ens impulsa a combatre les desigualtats socials i les amenaces ambientals que nosaltres mateixos hem creat.• Fins fa uns 150 anys desconeixíem totalment l''existència dels microbis.• Fins a mitjan segle XIX no es van començar a canalitzar separades les aigües residuals i l''aigua potable.• Els cirurgians no sempre s''han rentat les mans abans d''operar.

Percival Everett pren el títol de la seva novel·la d''una coneguda pel·lícula: «James Bond contra el Dr. No». I és que aquí també trobarem un superdolent extraordinari, dels que volen aconseguir un poder absolut per —si s''avorreix, o li ve de gust— conquerir o destruir el planeta. Naturalment, John Sill és un obscur multimilionari que pot gastar tant com vulgui, però acaba contractant un professor universitari anomenat Wala Kitu, matemàtic expert en no res, perquè el que Sill pretén, maquiavèl·licament, és acaparar tot el «poder de no res».A partir d''aquí, com en una paròdia de les pel·lícules de «Bond, James Bond», l''acció es precipita i esdevé imprevisible: viatges en submarí, iot o helicòpter, identitats secretes, una pilot vampiressa, sequaços malvats, amagatalls secrets, una bassa de taurons… I tot això, mentre l''inofensiu Wala Kitu desplega heroics plans per evitar la catàstrofe.Intel·ligent, entretinguda, crítica (amb el govern, el racisme, la misogínia), ben travada, provocadora, ràpida com una muntanya russa, hilarant…Guanyador del Premi PEN / Jean Stein 2023

Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d''orígens socials molt diferents. L''Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l''institut, de manera que l''Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur.En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s''ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes.Quan un polític local intenta captar l''Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l''Eniolá s''entrellacen.Amb la seva escriptura precisa i emotiva, Ayobámi Adébáyo aprofundeix en els lligams familiars, en les diferències de classe i de gènere, en els desitjos personals i les barreres socials.

Hi ha llocs al món que tenen un escreix d''espiritualitat, una connexió inefable amb el cosmos, o amb el que ni es veu ni es toca, o amb els avantpassats, o amb les coses sagrades. Són punts geogràfics que sempre s''han considerat sagrats, per a diverses civilitzacions, per a diverses religions.Arribar-hi per experimentar aquesta connexió espiritual, sovint trasbalsadora, obliga a escalar una muntanya abrupta o coronar cims solitaris, o bé descendir a profunditats insondables, sempre lluny de la terra plana on la humanitat s''ocupa en les seves tasques quotidianes i trivials.Ens en parlen els escriptors escollits i comentats per Albert Mestres: Ramon Llull, Eli Espartià, Salimbene Parmigiano, William Wordsworth, Francesco Petrarca, Matsuo Bashō, Isabel de Villena, Jacint Verdaguer, Marian Aguiló, George Sand, Homer, Virgili, Dante Alighieri, Maria de França i Jules Verne.Antologia d''Albert Mestres.

El 1851, McGlue, un mariner estatunidenc, es desperta ferit i ensangonat a la bodega del vaixell on treballa, i se n''adona que l''han encadenat. Està massa borratxo per recordar què va passar, però tothom l''acusa que va assassinar el seu company Johnson. Això no té cap sentit per a ell, que el considerava el seu amic i no recorda en absolut què va passar. Però McGlue arrossega una tèrbola vida de baralles i violència gratuïta, sempre abusant de l''alcohol; i, a més, té un trau profund al cap que li impedeix pensar amb claredat.A mesura que el vaixell completa la ruta de tornada a Salem (Massachusetts) on serà jutjat, l''embriaguesa mental i física de McGlue va desapareixent i és capaç de rememorar fragments de la seva amistat íntima amb Johnson i entreveure els esdeveniments de la nit infausta en què suposadament el va assassinar.La primera novel·la d''Ottessa Moshfegh.

Cada llibre d''Annie Ernaux ens condueix a conèixer, sense sentimentalismes i amb total sinceritat, les experiències i emocions d''una dona, que pel seu talent literari esdevenen vivències universals. Ernaux es va fer popular a França amb "El lloc", aquesta narració intimista, descarnadament autobiogràfica, sobre la relació amb el seu pare estimat.Ell, primer obrer i després petit comerciant en un poble de províncies, mai no ha visitat un museu, ni ha llegit més que algun diari regional, però espera que, gràcies als estudis, la seva filla arribi a ser «millor que ell». En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d''ella —emmirallant- seen la culta i educada burgesia urbana— han obert entre tots dos.«Un relat molt personal, molt privat, però que podria ser la història de molts. La col·lectivitat representada en una sola protagonista.» — Maribel Pascual, "Las Furias Magazine"Obra guanyadora del premi Renaudot i de l''Académie Française

Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d''aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l''esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d''una llarga tradició d''artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d''entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees… expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l''eina més democràtica possible per aglutinar catalans d''orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa cinquanta anys.Amb l''ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l''acusat.Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar- se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci de dècades.Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d''Espanya, i fan de "Salvador Puig Antich, cas obert" un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

Què passa quan tens una família modèlica, ets un ciutadà amb fil directe a la Casa Blanca, aportes un dineral al Partit Republicà, et sents al capdamunt del món, però Barack Obama guanya les eleccions presidencials? El teu orgull d''home blanc, conservador i patriota se sent ferit? T''ajuntes amb altres com tu i comences a fer conxorxes contra el futur president, amb tota mena de tripijocs escassament legals?El Paio Gros se sent legitimat per considerar-se entre els bons, entre els escollits, com si descendís directament dels pares fundadors dels Estats Units, i creu que tot i tothom gira al seu voltant. Però anirà descobrint que no és fàcil aferrar-se al poder, que la seva dona i la seva filla tenen idees pròpies sobre la vida, que el món està canviant, que per a ell el somni americà potser serà només un somni, o un malson…Amb diàlegs irònics i frenètics, A. M. Homes ens proposa una paràbola política brillant, terriblement profètica dels dies tèrbols que vivim avui dia.

Després de més de trenta anys treballant de periodista a Barcelona, Bernat Salvà torna a la Mallorca de la seva infantesa i s''embarca en un viatge a peu que té més a veure amb els records que amb els rècords. És, sens dubte, una aventura discreta per a aquests temps de likes, plusmarques i ultramaratons, però tot un repte tenint en compte el seu magre currículum com a excursionista: donar la volta a tota l''illa resseguint la costa, a tocar de la mar sempre que la ruta ho permeti.Salvà farà més de 500 quilòmetres a peu en 22 dies, en una ruta que li serveix de fil conductor per parlar dels paratges naturals i la gent que hi va trobant, per comparar els records amb la realitat actual i per rastrejar la memòria de corsaris, pescadors, contrabandistes, comerciants, escriptors i artistes que han trepitjat aquesta costa al llarg dels darrers tres mil·lennis.

«La meva mare va morir el dilluns 7 d''abril a la residència d''avis de l''hospital de Pontoise, on l''havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d''enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se».Annie Ernaux s''endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments… I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l''últim declivi del cos i la ment.«Ja no sentiré la seva veu. És ella, i les seves paraules, les seves mans, els seus gestos, la seva manera de riure i de caminar, qui unia la dona que soc amb la nena que vaig ser. He perdut l''última connexió amb el món d''on vaig sortir.»

Edició actualitzada«La meva fantasia és una metralleta.Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta. Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta. Quan el bisbe explica als diaris que com volen que no les violin, si demanen l''avortament lliure i gratuït: metralleta. Quan a l''escola es valora fins a l''infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta. Quan et fan fora de la feina perquè estàs embarassada: metralleta. Quan em diuen que no m''exalti, que no n''hi ha per a tant: metralleta.Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d''autodefensa.»Avui dia el feminisme és més viu i necessari que mai perquè la discriminació cap a les dones s''ha tornat més subtil i difícil de detectar però manté el seu poder paralitzant. Bel Olid s''hi enfronta exposant els conceptes clau de la lluita feminista actual d''una manera intel·ligent, radical i, de vegades, sorprenent.

En les immediacions de la central de Txernòbil, un soldat rus obsedit pels seus somnis dispara a un cavall de Przewalski —els únics exemplars salvatges al món— i el fereix en una cuixa. Ranquejant, separat de la manada, el cavall aconsegueix fugir.L''Elena i el Sergei treballen a la zona d''exclusió de Txernòbil estudiant la fauna que sobreviu allà sota els efectes de la radiació. Troben el cavall agonitzant i aconsegueixen salvar-lo. Però potser la relació amb els homes i les dones el canviaran per sempre, allunyant-lo de la seva vida salvatge. Potser els homes i les dones que s''hi relacionin —en somnis, en cos i ànima— canviaran també per sempre.Una novel·la singular que explora les connexions profundes entre persones i animals i ressegueix l''extraordinari periple d''un cavall per Ucraïna, Bielorússia i Polònia.XXXIV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler

Pensar en oposicions ens ajuda a comprendre el món. L''inconvenient és que aquesta mena de pensament afavoreix les jerarquies: entre home i dona, superiors i subordinats, governants i governats, etc. El debat al voltant del gènere va posar el no-binarisme a l''ordre del dia i va impulsar un moviment emancipatori que per a uns és font de controvèrsies estèrils i en altres alimenta l''esperança en una profunda transformació social.Aquest assaig estimulant de Michael Ebmeyer tracta justament d''aquestes esperances. Parteix de la discussió al voltant del gènere per a qüestionar a fons l''esquema binari com a principi ordenador de la realitat, enllaçant-ho amb diverses estratègies per a practicar el pensament i l''acció subversius: la desconstrucció, el rebuig del principi de dominació com a pràctica política, o el feminisme i el moviment LGBTQ+ com a models per a fer trontollar els hàbits autoritaris.Davant les amenaces que planen sobre la nostra existència, és més evident que mai que, per molt que ens costi allunyar-nos de l''esquema binari, ens hem de moure ràpidament. Si hi ha cap solució, serà no-binària.

Imagineu que estem vivint en el primer esbós de la creació, elaborat per Déu, que ja està treballant en el segon. En aquest primer esbós, la Mira marxa de casa per estudiar en una acadèmia. Allà coneix l''Annie, una noia òrfena, amb qui sent una connexió total. Quan la Mira és gran, el seu pare estimat mor, i el seu esperit viu dins ella. Junts esdevenen una fulla. Passat el temps, l''Annie aconseguirà que la Mira surti de la fulla i torni al món humà. Però què passarà amb elles —i amb la resta de nosaltres— en el segon esbós, tan millorat, tan perfecte?Inclassificable, d''una imaginació desbordant, Color pur desplega un univers literari original, impossible d''etiquetar o de comparar. Narrada per un «nosaltres» que podria ben bé representar la humanitat sencera, Heti ens proposa reflexions suggeridores sobre l''eternitat, el nostre lloc al món, la crisi climàtica, l''art com a emulació del poder diví, la vida després de la mort o el sentit final de l''existència.

L''escriptora croata Dubravka Ugrešić troba en les velles fotografies guardades en un armari l''espurna per encendre la memòria. Davant dels seus ulls retornen les trobades nocturnes amb amigues per tirar les cartes del tarot, l''existència difícil de la mare, la seva estada a Berlín en un apartament compartit amb tres joves índies, les aventures amoroses a Lisboa…Amb el desmembrament definitiu de Iugoslàvia, molts van haver d''exiliar-se, sovint amb tota la seva vida reduïda a una maleta. Convertits per sempre en ciutadans de l''exili —l''únic país sense geografia real—, els personatges de la novel·la queden atrapats entre diverses cultures i països, a mig camí d''un passat propi arrasat i un futur desarrelat, sense certeses.Ugrešić alça aquí un esplèndid monument literari al passat, abans que el temps no l''esborri, amb una novel·la que ja és un clàssic de la literatura europea recent.

El 1872 a Port Louis, a l''illa de Maurici, a 900 kilòmetres de Madagascar, una parella i el seu fill desembarquen procedents de l''Índia. Són culis —treballadors esclavitzats per llargs contractes— amb els números 358444, 358445 i 358448. Arriben per treballar als camps de la colònia britànica i són els avantpassats de l''autora.Nathacha Appanah es capbussa en la memòria familiar i en diversos arxius per fer aflorar l''existència d''aquells parents a qui la història pràcticament havia esborrat. Però hi ha vivències, lluites, noms, emocions, conflictes que han sobreviscut de generació en generació i encara ara bateguen, demanen ser explicats. Com si la responsabilitat de l''escriptora fos salvar tot aquell sofriment, tota aquella explotació inhumana, i acostar-se a la veritat, a una certa veritat que relliga la família de la Humanitat al llarg dels segles.Una esplèndida recreació d''un passat familiar colpidor.

En una exclusiva clínica croata, Dino espera per sotmetre''s a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d''esdeveniments que l''han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d''identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l''italo disco o els membres d''una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora.Pijuan desplega el seu talent i un sentit de l''humor finíssim en una novel·la que reflexiona sobre la identitat i els dobles, el pes de la família o les estranyes idolatries contemporànies. Incisiva, ambiciosa, hilarant.

Aquest assaig literari sobre la imaginació poètica és un clàssic del segle xx. Alhora filòsof i poeta, Gaston Bachelard escriu amb un estil inconfusible, a mig camí de la reflexió i la intuïció. Teniu a les mans un assaig que aprofundeix en les relacions entre poesia i espai (arquitectura, llar, natura), es pregunta com els espais físics influeixen en la nostra creativitat i com nosaltres habitem aquests espais, els transformem i els atorguem significats d''acord amb les nostres experiències.El que pretén Bachelard és observar com sorgeixen les imatges poètiques dins la ment i estudiar la imaginació com un procés de la nostra ànima, no racional. Es tracta d''un dels pensadors sobre literatura més intuïtius i inspiradors.Una mirada profunda sobre la creació, l''espai viscut i la imaginació que il·luminarà les nostres lectures futures.«Sempre, imaginar serà més gran que viure.»

Un dels millors inicis de la literatura italiana. Al seu llit de mort, la Gran Vella, una dona autoritària que ha governat la casa amb mà de ferro, maleeix els familiars presents, advertint-los que tota la família morirà jove. I tot seguit, ella mateixa mor.En els mesos següents, una llibertat desconeguda i una certa despreocupació vital amaren l''existència de tothom…, fins que passats cinc anys es produeix la primera mort. I cinc anys més tard, la segona. ¿Aquestes morts, obeeixen a les lleis inescrutables del destí, són producte de la maledicció, o es tracta de simples casualitats?En part fantàstica, en part thriller, sempre inquietant, Gent en el temps va ser un enorme èxit en la seva època, una obra mestra que ha esdevingut un clàssic de l''anomenat «realisme màgic»: per l''estil, per l''estructura, per l''habilitat narrativa. I és que tothom, tard o d''hora, ha de morir; però què passa si algú sap —amb total exactitud— quan morirà?

Una novel·la extraordinàriament emotiva sobre una parella que amb els seus dos fills, de cinc i deu anys, creua amb cotxe els Estats Units, de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l''últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana i s''endinsen perillosament en el desert, vast i inacabable.Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel en motel, els pares s''adonen que una esquerda s''està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s''entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.Luiselli escriu un relat commovedor —on tot és l''eco d''alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.