A "Caminar, una filosofia" s'hi tracten les dimensions existencials o místiques del fet de caminar: l'eternitat, la solitud, el silenci, la lentitud, allò que és fora, l'energia, la llibertat… Caminar, en qualsevol de les seves formes, cada dia té més adeptes que saben gaudir de les seves virtuts i en reben els beneficis: una sensació de pau, de comunió amb la natura, de plenitud… Molts ens en beneficiem, perquè caminar no necessita ni aprenentatge, ni tècnica, ni material, ni diners. Només cal el nostre cos, un espai i una mica de temps. Aquest llibre intenta entendre la caminada com un acte filosòfic o com una experiència espiritual. Per això fa servir grans figures històriques, filosòfiques o literàries per a les quals caminar era una disposició del pensament o una inspiració: Rimbaud i el desig de fugir, Nietzsche i la crida de les altures, Gandhi i la política de la resistència, sense oblidar Kant i les seves marxes quotidianes a Königsberg. També s'hi tracten les dimensions existencials o místiques del fet de caminar: l'eternitat, la solitud, el silenci, la lentitud, allò que és fora, l'energia, la llibertat… L'autor no es descuida de descriure les seves dimensions culturals: la peregrinació, el vagabundejar erràtic, la passejada. Tan aviat tractat filosòfic com definició d'un art de caminar, aquest llibre va destinat a tots aquells que fins ara no es pensava que fossin pensadors.
