Menjar sense demanar permis

Enmig d'una societat cada cop mes puritana i sentimental, menjar s'ha convertit en un delicat equilibri entre el plaer i poder fer-ho sense culpa, ni angoixa. Un acte vital i sensual, tan relacionat amb la vida com amb la mort, el sexe, la celebracio i la gestio de l'entorn, es veu sovint constret per la vella moral, pero tambe per noves formes de moralitat dietetiques com el veganisme. Hem de convertir menjar, i abans d'aixo cuinar, en una reivindicacio de la nostra sobirania sobre el propi cos, que tant ens ha costat aconseguir, i en un acte revolucionari i, per tant, politic. Cuinar i menjar son molt mes que un mer tramit per recarregar energia o una grollera demostracio d'estatuts social. Son moments d'una gran significacio cultural.