L''aula, com el pupitre, la pissarra i fins i tot el guix, són elements tangibles i comuns encara a la majoria de sistemes educatius. D''alguna manera s''ha de canalitzar la informació i s''han d''organitzar els grups humans per a l''aprenentatge reglat, i aquesta convenció en les formes i els rituals ha perdurat en el curs dels segles. Però l''aula també pot ésser entesa com la metàfora d''un ensenyament excessivament vertical, compartimentat, tancat en ell mateix i gosaríem afirmar que sovint gairebé prescindible, una vegada superat l''examen que corona cada etapa lectiva. L''autor s''ha passat la vida fent classes de literatura en diferents llocs dels Països Catalans i sota tots els governs possibles des de l''anomenada transició ençà. Però també ha tingut un paper destacat en l''activisme cultural: ha fet teatre, recitals de poesia, crítica, traducció i una obra literària i pedagògica considerables. Tot plegat, en el seu cas, constitueix la base d''una reflexió memorialística i vital que li permeten, al final de la seua vida docent, d''anar "contra les aules", contra la metàfora, i a favor d''uns altres temps amb uns altres actors i potser en uns espais diferents.
