Josep Fontana ha exercit un fecund magisteri sobre nombroses generacions d''historiadors i d''universitaris en general. Aquest llibre, editat amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València, reuneix algunes de les seues reflexions sobre l''ofici d''historiador i l''ensenyament de la història, així com diverses intervencions en l''esfera pública sobre la pobresa i la desigualtat, les cares obscures i ocultes de les nostres democràcies i dels seus governants, els usos polítics de la història i de la memòria, i molts altres temes d''actualitat. La primera part se centra en allò que Fontana ens diu sobre els historiadors que més han influït en la seua manera de concebre i practicar l''ofici d''historiador. La segona part recull diversos treballs sobre distints tipus d''historiografia que han anat apareixent des del segle XIX fins als nostres dies. La tercera ens porta a aquells conceptes, processos històrics i identitats col·lectives que han estat molt presents en les anàlisis i les reflexions de Fontana al llarg de la seua trajectòria d''historiador. I la última part està dedicada a l''ensenyament i els altres usos públics de la història.
