Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L''any 1816 es coneix a Europa com l''any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D''aquestes fèrtils nits d''estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d''un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d''un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d''un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s''alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d''Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d''història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l''antic oratori dels cartoixans d''Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l''edifici va ser utilitzat com a granja d''aviram just abans de ser transformat en l''allotjament rural ple d''encant que és avui.Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l''ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s''hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d''aquestes llegendes diu que, a l''edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l''homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.L''octubre del 2016, Mario Urrea, l''alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d''aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d''acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l''originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L''any 1816 es coneix a Europa com l''any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D''aquestes fèrtils nits d''estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d''un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d''un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d''un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s''alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d''Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d''història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l''antic oratori dels cartoixans d''Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l''edifici va ser utilitzat com a granja d''aviram just abans de ser transformat en l''allotjament rural ple d''encant que és avui.Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l''ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s''hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d''aquestes llegendes diu que, a l''edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l''homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.L''octubre del 2016, Mario Urrea, l''alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d''aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d''acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l''originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.