Sovint l''origen dels valencians s''ha prestat a fantasies i a especulacions renyides amb la recerca científica. Darrerament, n''hi ha que han apel·lat fins i tot a l''ADN per tal d''invocar una immutabilitat genètica des de la més profunda Prehistòria. En aquest llibre, Ferran Garcia-Oliver rebat la presumpta "puresa de la sang" dels valencians, atesos els diversos pobles que passaren o s''instal·laren entre el riu de la Sénia i el Segura. Però, sobretot, mira d''examinar com s''han jutjat les aportacions de tots aquests pobles i col·lectius ètnics. Hi ha, en efecte, una "narrativa dels orígens", a través de la qual emergeixen els afectes i els animadversions enfront d''aquest o aquell poble, els silencis, les ocultacions i els prejudicis  —i també l''honestedat— dels historiadors, erudits i lletraferits que s''han ocupat d''una qüestió discutida habitualment amb passió. La naturalesa de la llengua i la definició de la "nació", no hi ha cap dubte, s''insereixen de ple en el litigi dels orígens, motius pels quals el debat ara i adés depassa l''àmbit exclusivament acadèmic per convertir-se en aspre cavall de batalla política.

Los versos de Ausias Marc son una marquetería literaria formidable, pero la vida del poeta puede ayudar a entender el sistema de valores que los sostienen. Hijo de un gran poeta, sobrino de dos poetas admirables, Ausias Marc respira el aire de los versos desde la cuna. Dedicó parte de su vida a los cometidos propios de un caballero: fue a la guerra, se apasionó por los halcones, administró un señorío, impartió justicia sobre los vasallos musulmanes, pleiteó por sus derechos y privilegios, se peleó con otros caballeros. Pero su nombre perdura a través del tiempo no por la condición nobiliaria heredada de los antepasados, sino porque se lanzó a la empresa poética con una tenacidad admirable. Desde sus poemas reflexiona sobre el amor y la muerte y, arrastrado por una biografía íntima y pública zurcida de fracasos, hace una lectura amarga del mundo que le tocó vivir.

Sovint l''origen dels valencians s''ha prestat a fantasies i a especulacions renyides amb la recerca científica. Darrerament, n''hi ha que han apel·lat fins i tot a l''ADN per tal d''invocar una immutabilitat genètica des de la més profunda Prehistòria. En aquest llibre, Ferran Garcia-Oliver rebat la presumpta "puresa de la sang" dels valencians, atesos els diversos pobles que passaren o s''instal·laren entre el riu de la Sénia i el Segura. Però, sobretot, mira d''examinar com s''han jutjat les aportacions de tots aquests pobles i col·lectius ètnics. Hi ha, en efecte, una "narrativa dels orígens", a través de la qual emergeixen els afectes i els animadversions enfront d''aquest o aquell poble, els silencis, les ocultacions i els prejudicis  —i també l''honestedat— dels historiadors, erudits i lletraferits que s''han ocupat d''una qüestió discutida habitualment amb passió. La naturalesa de la llengua i la definició de la "nació", no hi ha cap dubte, s''insereixen de ple en el litigi dels orígens, motius pels quals el debat ara i adés depassa l''àmbit exclusivament acadèmic per convertir-se en aspre cavall de batalla política.

Los versos de Ausias Marc son una marquetería literaria formidable, pero la vida del poeta puede ayudar a entender el sistema de valores que los sostienen. Hijo de un gran poeta, sobrino de dos poetas admirables, Ausias Marc respira el aire de los versos desde la cuna. Dedicó parte de su vida a los cometidos propios de un caballero: fue a la guerra, se apasionó por los halcones, administró un señorío, impartió justicia sobre los vasallos musulmanes, pleiteó por sus derechos y privilegios, se peleó con otros caballeros. Pero su nombre perdura a través del tiempo no por la condición nobiliaria heredada de los antepasados, sino porque se lanzó a la empresa poética con una tenacidad admirable. Desde sus poemas reflexiona sobre el amor y la muerte y, arrastrado por una biografía íntima y pública zurcida de fracasos, hace una lectura amarga del mundo que le tocó vivir.