La identitat de Cristòfor Colom segueix sent un gran enigma. Una espessa boira de misteris, interessos i contradiccions envolta la figura del navegant. Ni tan sols la tesi més divulgada, i generalment acceptada, del llaner genovès d''origen plebeu aconsegueix donar una resposta convincent a la incògnita de qui era, en veritat, Cristòfor Colom.Contràriament, s''obren noves llacunes entorn de la seva biografia: és plausible creure que els Reis Catòlics concedissin a un estranger mediocre, sense carrera política ni militar, ni estudis de dret ni de fiscalitat, els càrrecs d''almirall, virrei, governador i capità general del Nou Món, quan aquests títols eren reservats només als membres de la casa reial? Podria haver existit una censura conscientment dissenyada per part del poder polític per difuminar l''origen de Colom, les seves connexions familiars i la seva catalanitat?Després d''uns quants anys descatalogat, per fi els lectors tenen ara l''oportunitat de gaudir de nou o, per primera vegada, de la reedició d''aquest llibre, que és resultat d''un treball de recerca fonamentat, convalidat i exhaustiu que durà gairebé vint anys. L''autor, Jordi Bilbeny, construeix un relat que fa trontollar el discurs oficial i proposa una nova mirada al passat del Descobridor, que es projecta i agafa forma en un Colom català, instruït, de família de mercaders i navegants, d''ascendència noble, vinculat amb la reialesa i, en definitiva, en un príncep, el príncep de Catalunya.

A tombants dels segles XV i XVI, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. Però, pràcticament d''un dia per l''altre, el català va desaparèixer de la producció editorial i va ésser substituït pel castellà. Què va succeir? Quin va ser el paper de la censura en aquest canvi? Es va obligar a traduir la literatura catalana? Jordi Bilbeny investiga cas per cas aquest fascinant procés històric.

Resseguint els passos de Carles I en la seva ruta peninsular, Jordi Bilbeny construeix un relat magistral i exhaustivament documentat sobre el veritable paper i pes dels estats catalans en la configuració del projecte imperial de l''època. Pàgina rere pàgina, sorgeixen evidències incontestables de la presència no circumstancial de l''Emperador i l''Emperadriu en aquestes terres.Una vinculació que ressitua el protagonisme a la Corona d''Aragó i constata l''existència de cròniques adulterades i reescrites que han pretès esborrar qualsevol rastre d''aquest passat. Un fet que l''investigador Pep Mayolas recull hàbilment en el seu pròleg: "[…] l''aconseguiment més destacable de ''Carles I sense censura'' continua sent aquest: demostrar, sense possibilitat d''error ni amb la més benvolent de les lectures, que la història oficial del Renaixement espanyol –i això inclou el català i el castellà– és mentida. És falsa. Mai ningú no ha aconseguit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una substitució mastodòntica per situar Castella a l''epicentre de la història".Reveladora, rigorosa i farcida de coneixement, aquesta lectura presenta una nova visió de la història i denuncia, una vegada més, el control omnipresent de la maquinària censora. Al llarg del temps, i a través de l''ús recurrent de la manipulació i el muntatge, sembla bastir-se un discurs històric destinat a preservar, per sobre de tot, els interessos del poder, i no pas la realitat dels fets.

La identitat de Cristòfor Colom segueix sent un gran enigma. Una espessa boira de misteris, interessos i contradiccions envolta la figura del navegant. Ni tan sols la tesi més divulgada, i generalment acceptada, del llaner genovès d''origen plebeu aconsegueix donar una resposta convincent a la incògnita de qui era, en veritat, Cristòfor Colom.Contràriament, s''obren noves llacunes entorn de la seva biografia: és plausible creure que els Reis Catòlics concedissin a un estranger mediocre, sense carrera política ni militar, ni estudis de dret ni de fiscalitat, els càrrecs d''almirall, virrei, governador i capità general del Nou Món, quan aquests títols eren reservats només als membres de la casa reial? Podria haver existit una censura conscientment dissenyada per part del poder polític per difuminar l''origen de Colom, les seves connexions familiars i la seva catalanitat?Després d''uns quants anys descatalogat, per fi els lectors tenen ara l''oportunitat de gaudir de nou o, per primera vegada, de la reedició d''aquest llibre, que és resultat d''un treball de recerca fonamentat, convalidat i exhaustiu que durà gairebé vint anys. L''autor, Jordi Bilbeny, construeix un relat que fa trontollar el discurs oficial i proposa una nova mirada al passat del Descobridor, que es projecta i agafa forma en un Colom català, instruït, de família de mercaders i navegants, d''ascendència noble, vinculat amb la reialesa i, en definitiva, en un príncep, el príncep de Catalunya.

A tombants dels segles XV i XVI, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. Però, pràcticament d''un dia per l''altre, el català va desaparèixer de la producció editorial i va ésser substituït pel castellà. Què va succeir? Quin va ser el paper de la censura en aquest canvi? Es va obligar a traduir la literatura catalana? Jordi Bilbeny investiga cas per cas aquest fascinant procés històric.

Resseguint els passos de Carles I en la seva ruta peninsular, Jordi Bilbeny construeix un relat magistral i exhaustivament documentat sobre el veritable paper i pes dels estats catalans en la configuració del projecte imperial de l''època. Pàgina rere pàgina, sorgeixen evidències incontestables de la presència no circumstancial de l''Emperador i l''Emperadriu en aquestes terres.Una vinculació que ressitua el protagonisme a la Corona d''Aragó i constata l''existència de cròniques adulterades i reescrites que han pretès esborrar qualsevol rastre d''aquest passat. Un fet que l''investigador Pep Mayolas recull hàbilment en el seu pròleg: "[…] l''aconseguiment més destacable de ''Carles I sense censura'' continua sent aquest: demostrar, sense possibilitat d''error ni amb la més benvolent de les lectures, que la història oficial del Renaixement espanyol –i això inclou el català i el castellà– és mentida. És falsa. Mai ningú no ha aconseguit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una substitució mastodòntica per situar Castella a l''epicentre de la història".Reveladora, rigorosa i farcida de coneixement, aquesta lectura presenta una nova visió de la història i denuncia, una vegada més, el control omnipresent de la maquinària censora. Al llarg del temps, i a través de l''ús recurrent de la manipulació i el muntatge, sembla bastir-se un discurs històric destinat a preservar, per sobre de tot, els interessos del poder, i no pas la realitat dels fets.