Jordi Llavina – författare

Poetry & Pose is the first time Jordi Llavina's work has been translated into English and published.  The book is a collection of two of his most important and popular pieces of work: The Hermitage and The Pomegranate.  In both, Jordi Llavina evokes the sights, sounds and smells of the Mediterranean landscape while weaving together themes of singular poetic beauty.The Hermitage, a long poem of more than 1400 lines, tells of the author's physical and metaphysical journey up a hill in southern Catalonia to visit a hermitage. Llavina touches on many themes in this poem, including love, death, family, loss, hope and memories. In 2019, Jordi Llavina was awarded the prestigious Lletra d'Or prize for this poem.The second piece of work in the collection is The Pomegranate. Again written about a journey, The Pomegranate is a mix of both poetry and prose and tells the story of a grieving wanderer through the Catalan countryside.

London Under Snow is delicate, compact, mature and profound collection of short stories about winter by Jordi Llavina. Six fragments of different lives in six different moment. In this beautifully written collection, the characters come face to face with their different lives and pasts, all of which are full of ghosts and memories. Sensibility courses through each story, all of them written with a meticulous eye to detail and a careful lyricism that pays tribute to the human condition and the society that we have created.Bringing winter and Christmas celebrations in a variety of places and cultures to life in a selection of beautifully written short stories, Llavina mixes personal experiences with fictional characters to blur the lines between fiction and reality.‘Llavina exhibits his great ability to successfully penetrate our psyches.’Lluís Muntada, El País‘Presided over by tenderness and truth, Jordi Llavina’s stories are beautiful, cathartic masterpieces.’Anna M. Gil, La Vanguàrdia‘The narrative fabric of these stories is the voice - sensitive, powerful, complicated and dedicated - that Llavina creates for each of us. Almost personal, he whispers gently in our ears.’Ramon Pla i Arxé, La Vanguàrdia

Una tria personal de l'autor, amb cent llibres que li agraden i que l'han acompanyat al llarg dels anys.«Aquesta obra no és cap cànon. No tindria mai la gosadia d'assajar d'escriure'n cap, perquè, bé que fa molts anys que llegeixo i miro de relacionar fructíferament les meves lectures, no em sento capacitat per sancionar res, ni tinc prou humor per pontificar sobre una matèria tan esmunyedissa i vària com la dels gustos literaris. No: un cànon, qualsevol cànon, acaba sent una impostura caduca, per no dir una superxeria crítica. Aquí dins el lector hi trobarà cent llibres que m'agraden i que m'han acompanyat amicalment al llarg dels anys. Llibres que, en els dies revessos, m'han fet la vida més lleugera de passar, o encara més joiosa, en les hores de llum; i, sempre i en tota hora, més plena de sentit. L'objectiu del llibre és divulgatiu. Tinc l'ambició de presentar-lo com una declarada invitació a llegir i a conèixer les obres glossades. I la pretensió que sigui sempre de lectura agradable.»

Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort —que ja forma part del títol mateix de l''obra— determina l''orientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència l''orientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser d''una manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l''existència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l''angoixa, els animals, el desencant, la música, l''esperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l''absència, l''eufòria, el desfici, els indrets, l''amor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots —i per damunt de tot—, tal vegada el temps i la memòria. He d''admetre, però, que, sense haver viscut l''experiència, a final del 2012, d''acompanyar l''amic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida —i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana—, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no l''hauria escrit exactament així. La vivència d''aqueix fet —la malaltia que l''anà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparició— no es troba en cap detall precís de l''obra. Però, en canvi, diria que el sentit d''aquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.