José Ignacio Valenzuela – författare

What makes us brilliant? The things that make us different! Meet Vincent, a boy whose shadow stood out from the rest. But what made him special also made him lonely. None of the other kids wanted to play with him because he wasn’t like everyone else - until his remarkable quality saved the day. See how the people around Vincent learned that it’s possible to shine a light on the world and make it better. What Color Is Your Shadow? celebrates how being out of the ordinary can make us extraordinary. It’s a joy to read!Dear Teachers and Parents: Shine a light on diversity with activities to teach children to respect and celebrate the differences in all people. What Color Is Your Shadow? is a great tool to spark conversations with families and children about the things that make us different. Our easy font helps make reading more comfortable for readers who have dyslexia.

En Maurici és el típic germà gran: creu que s''ho mereix tot i que en Max, el seu germà petit, és poc més que un servent; i si no li agrada, que s''atengui a les conseqüències.Una nit els seus pares van sortir a celebrar una bona notícia i els van deixar sols. La cosa no pintava tan malament. Només calia que en Max donés a en Maurici una enorme ració de gelat de xocolata per poder-lo tenir entretingut una bona estona i refugiar-se a la seva habitació. El problema arriba quan en Max s''adona que no hi ha gelat. Aleshores, decideix visitar el veí, un home pàl·lid i prim que no sembla de fiar, per aconseguir-ne. Però en comptes de gelat, troba un llibre d''encanteris. En Max sabia el que calia fer. O potser no...

Mauricio es el típico hermano mayor: cree que lo merece todo y que Max, su hermano pequeño, es poco más que un sirviente; y si no le gusta, que se atenga a las consecuencias. Una noche sus padres salieron a celebrar una buena noticia y los dejaron solos. La cosa no pintaba tan mal. Sólo hacía falta que Max diera a Mauricio una enorme ración de helado de chocolate para poderlo tener entretenido un buen rato y refugiarse en su habitación. El problema llega cuando Max se da cuenta que no hay helado. Entonces, decide visitar el vecino, un hombre pálido y delgado que no parece de fiar, para conseguirlo. Pero en lugar de helado, encuentra un libro de hechizos. Max sabía lo que había que hacer. O quizás no ...

Mmm...Jo, l,únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot!. Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l'autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m'estic tornant boig.Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m'ho penso perdre...

"Patxunguis!", va exclamar el meu tiet quan em vaig plantar sense avisar a la porta de casa seva. Cridant, sí. Perquè el meu tiet és així: quan una cosa li agrada, apuja el to de veu i acaba cridant perquè s'entusiasma i és feliç. I, a l'inrevés, si hi ha alguna cosa que no li agrada, també t'ho fa saber al màxim volum i res del món no el fa canviar d'opinió.És divertit, però els meus pares no s'hi entenen gens. Bé, ni amb mi, ni amb les mascotes, ni entre ells… Se'n van de viatge tots sols per mirar de solucionar els seusproblemes. Mentrestant, jo haig de passar l'estiu amb el meu tiet Nino i les seves trenta mil regles estranyes.De vegades es vesteix de gala sense cap motiu, o fa trucs de màgia i et sorprèn amb coses que ni t'imagines, però sospito que el meu tiet amaga alguna cosa al seu cor…