El presente volumen es el resultado de unos esfuerzos individuales y colectivos de muchos años, que evidencian que los estudios sobre las asambleas representativas de la Época Medieval y Moderna, aunque han avanzado mucho en los últimos años, continúan presentando incógnitas. Actualmente, ya podemos destacar la importancia que tuvieron las Cortes y Parlamentos de la Corona de Aragón sustentada en la solidez institucional que lograron, y en el hecho de que sirvieron eventualmente para dar salida a las reivindicaciones de unas sociedades que iban transformándose poco a poco. Unas asambleas parlamentarias que, en algunos casos, estaban en condiciones de generar cambios más profundos en la sociedad del Antiguo Régimen, abriendo el camino de la consolidación y satisfacción de los intereses de grupos sociales que podían liderar en el futuro estos cambios.

La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, "la veu del regne".

El presente volumen es el resultado de unos esfuerzos individuales y colectivos de muchos años, que evidencian que los estudios sobre las asambleas representativas de la Época Medieval y Moderna, aunque han avanzado mucho en los últimos años, continúan presentando incógnitas. Actualmente, ya podemos destacar la importancia que tuvieron las Cortes y Parlamentos de la Corona de Aragón sustentada en la solidez institucional que lograron, y en el hecho de que sirvieron eventualmente para dar salida a las reivindicaciones de unas sociedades que iban transformándose poco a poco. Unas asambleas parlamentarias que, en algunos casos, estaban en condiciones de generar cambios más profundos en la sociedad del Antiguo Régimen, abriendo el camino de la consolidación y satisfacción de los intereses de grupos sociales que podían liderar en el futuro estos cambios.

La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, "la veu del regne".