Muriel Villanueva – författare

Después de media vida, dos divorcios y la pérdida de un embarazo, Azul regresa a París, la ciudad en que a sus diecisiete, durante el curso preuniversitario, anduvo navegando a tientas, buscándose entre dos fuertes amores y un buen colchón de amistades. Hoy, a sus cuarenta, regresa a la capital del amor para intentar aunar los pedazos de la Azul adolescente y los de la mujer en crisis. Allí descubrirá y reencontrará nuevas y antiguas pasiones que la conminarán a mirar hacia adelante.París es Azul, la nueva obra de Muriel Villanueva, tuve ese flechazo que, con suerte, sientes una o dos veces en la vida. Porque es su novela más personal, más suya, escrita en castellano, su lengua materna, porque es una historia que es un canto generacional para los que estamos en la mitad de la vida y sentimos la incertidumbre de la adolescencia pero no tenemos ni la ligereza ni la intrepidez de los quince años. No te voy a engañar, no es una novela de aventuras, no es un thriller trepidante, no es una historia de amor, no se ha traducido ya a tropecientas lenguas ni es un fenómeno de ventas en Amazon.Ni siquiera es una novela para cualquier lector, pero, por encima de todo, no es una novela para un lector cualquiera.Es una historia íntima y personal, la de Azul, en la que nos podemos ver reflejados cualquiera de nosotros, porque habla de nuestras flaquezas, de nuestras inseguridades y nuestros miedos, de nuestras resistencias a madurar, sobre todo si no sabemos a dónde nos lleva la madurez, de la necesidad de encontrar nuestro sitio en el mundo y la paz dentro de nuestra piel. Y también en las ganas de seguir soñando.Azul ha decidido volver a su París, el que abandonó con 17 años para ver si es capaz de romper el cascarón del que aún, a sus 40, no ha sabido salir. Un, dos tres, crac, sin atormentarlo, rápidamente, como una guillotina. Para eso se ha largado a París a lo Sabrina, porque Gato, su amor, va a ser padre, y ella ya lleva dos divorcios a sus espaldas, y no se siente bien en ningún sitio, y quiere dejar de matar ratones en el laboratorio y, sobre todo, quiere dejar de ser uno.Son páginas de inolvidable belleza, de imágenes sutiles, de sombras que acechan y recuerdos que frenan.Espero que París es Azul te deje en el paladar el maravilloso sabor a soufflé que me conquistó a mí.Eva Olaya, editora.

L''Ari i l''Aran lluiten constantment contra una sensació de mancança, com si els faltés alguna part d''ells mateixos. Ella, l''Ari, compon cançons sobre els seus sentiments i inquietuds: soledat, incomprensió, absència, boira. Tot i que només té dinou anys, està triomfant arreu amb els seus raps estripats i punyents. Ell, l''Aran, és ballarí i dalt de l''escenari és la mescla perfecta de força i delicadesa: el seu cos busca connectar-se amb el món, amb algú. Tot i que només té dinou anys, les millors companyies de dansa el volen contractar.Amb un estil alhora líric i directe, Muriel Villanueva ha trenat la història de dos joves que es busquen, que es qüestionen la seva identitat, la seva realitat sexual i els seus orígens, i que senten el mateix buit. Però cap dels dos no sap que l''altre existeix.Villanueva ha guanyat els premis Just M. Casero, Carlemany, Antoni Vidal Ferrando i Llibreter, entre altres.

"Para no tener que hablar" es una misiva en verso a la Muriel Villanueva del pasado, la niña que creció con dos madres lesbianas. Pero en este libro se aleja de su rutina diaria y su infancia al lado de sus dos figuras maternas para centrarse en el padre, en los fines de semana que pasaba con él. Un poema ilustrado por Sara Márquez.

El llibre ens mostra la realitat dels fills, les mares i els pares que pertanyen al col·lectiu LGTBI, un cant a l''esperança i a l''optimisme. El llibre és l''experiència novel·lada de la Muriel Villanueva, filla d''una parella de mares lesbianes. Però també és l''experiència de les seves dues mares, l''experiència de nenes que creixen en un ambient de canvis socials. Un recorregut cap al passat en clau LGTBI.

Un viatge per la costa espanyola que canviarà la relació que té amb les seves mares, amb el món i amb si mateixa. Corre l''any 1986 i la Mar, de deu anys, comença un trajecte en cotxe fins a Andalusia. Una de les seves mares es queda a Barcelona, mentre l''altre agafa la carretera amb la Mar. Pel camí recolliran un jove autoestopista, cantaran cançons de pop i discutiran per bajanades. Durant aquestes vacances, la Mar aprendrà més de si mateixa, dels seus sentiments i de la vida.

Una novel·la d''aventures d''allò més emocionant que s''endinsa en els boscos de Sumatra. L''Ona i en Roc són uns germans bessons inquiets i valents. Però ara que han perdut els pares i han de viure amb els avis, senten que la seva vida s''ha capgirat. Tot canvia quan l''àvia Lluïsa decideix enviar als bessons a viure amb la seva tieta Elisenda, que treballa de fotògrafa a Indonèsia. Allà, coneixeran un mestre amb qui viuran una aventura extraordinària.

Una novel·la on la música està present a la història, al text, a dins la vida dels personatges. La Irene és una pianista de trenta i pocs, amb un passat familiar que li pesa a l''ànima. L''Ausiàs és un jove estudiant de ball que fa de mim a la Rambla. Dos personatges que es troben, vius, reals, a les pàgines del llibre. L''autora juga amb les paraules i el ritme i dota a la novel·la d''una musicalitat intrínseca.

Dues vides que s''uneixen gràcies al poder de les històries. L''Edgar Noi és un conegut actor de cine i en Ròmul Perarnau, un tallista de fusta octogenari. Entre ells no tenen res en comú, només l''enllaç de les pàgines d''una novel·la poc coneguda, El tallista, que la néta d''en Roman va escriure sobre ell. El llibre fascina tant a l''Edgar que vol portar-lo al cine, però en Roman s''hi nega. En la tossuderia que els caracteritza comença el viatge fins a Baracoa.

Una mare i la seva filla de mesos viatgen en tren fins a la costa, on es disposen a passar unes setmanes. Al seu cor, el dol de la mort recent del marit encara pesa com una roca i ella necessita una pausa, un parèntesi del dolor. Quan apareix una estrella de mar a la platja, començaran a esdevenir una sèrie de fets inquietants i fantàstics. Una al·legoria a la pèrdua i la maternitat en una història curta però contundent.

Nines és una antologia de dotze relats de terror i intimisme, un per cada una de les nines que surten en el llibre, reals o simbòliques. Cada nina guarda un secret, que han descobert, en silenci i immòbils, sobre el seu prestatge. Els relats d''aquesta antologia són variats, però tots tenen un nexe en comú: la intimitat trencada pels ulls d''un testimoni silenciós. Un conjunt d''històries crues, sinceres, valentes.

¿Cómo es crecer con dos madres? Estamos acostumbrados a leer historias de familias supuestamente idílicas con un padre y una madre, ¿pero acaso es esa la única manera de formar una familia? ¿Qué ocurre cuando la familia comienza con dos personas del mismo sexo? Este es un texto intenso y cargado de emociones donde se relata la historia de una niña que creció junto a su madre biológica y la pareja de esta, otra mujer. Con el fin de no herir sensibilidades de su familia, la autora ha querido presentar esta historia en forma de novela, basada en una experiencia real que comienza el día de la boda de sus madres y que luego se dirige atrás en la historia. Hasta el día en que ambas se conocieron y la madre de Muriel decidió contarle a su marido de entonces cómo se sentía.