Pep Prieto – författare

El novembre de 2018, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida al III Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola. Alexandra Cuadrat, Andrea Jofre, Pep Prieto i Adrià Pujol Cruells van tenir la gentilesa d'acceptar el repte. Heus aquí els seus relats. - L'exorcisme, d'Alexandra Cuadrat- Aniversari, d'Andrea Jofre- El botó del pànic, d'en Pep Prieto- La remuntada, de l'Adrià Pujol CruellsEl 1816, Lord Byron va llogar la vil·la Diodati, prop del llac Leman, per passar-hi una temporada i va convidar tres amics: el poeta Percy Shelley, la seva futura esposa Mary, i el doctor Polidori. 1816 es coneix a Europa com l'any sense estiu. Les erupcions del Tambora van tenir conseqüències climàtiques arreu del món. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a explicar-se i escriure relats de terror. D'aquestes nits neix El vampir, de Polidori; un malson inspira Mary Shelley a escriure un clàssic de la literatura universal amb un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada el 1818.El petit poble de Torrebesses no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental, el Castell palau, considerat Bé Cultural d'Interès Nacional amb mil anys d'història. Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor l'ombra de Vil·la Diodati. L'editorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes.

Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà.Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat.Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa.No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser.Aquests dies sempre som al llindar d'una nova i petita distopia, d'un nou fet que trastoca lleument allò que abans anomenàvem normalitat. Tornarem a sortir al carrer com fèiem abans però el món d'abans no tornarà. El proper Stefan Zweig que escrigui El món d'ahir escriurà una obra molt estranya.Els relats que llegireu en aquest recull us acompanyaran en les emocions i reflexions quan tot això passi, perquè hi estan estretament connectades d'una manera que costa imaginar. Hi trobareu angoixa, desconcert, por, terror, esgarrifança, tristesa, resignació i també una bona dosi d'esperança i confiança en el futur. Aquests contes, com el mateix Ray Bradbury, ens presenten mons possibles que semblen impossibles i ens confronten amb nosaltres mateixos.