Victor Catala – författare

Nacida en el seno de una familia de propietarios rurales, la narrativa breve de Albert (aparecida en siete libros que comprenden cerca de ochenta relatos) tiende, salvo contadas excepciones, a acentuar aún más la visión sombría de la vida ofrecida por aquellos retratos naturalistas que se contaron entre sus referentes inmediatos.En la presente edición, a cargo de la escritora catalana Care Santos, se recogen seis cuentos acompañados por el extraordinario trabajo gráfico de Elena Ferrándiz.

«M''agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d''una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d''homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

Una antologia de contes que recorre tota l'obra narrativa de Víctor Català, "la Quentin Tarantino de la literatura catalana" segons Laura Borràs Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l'autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: més enllà de Solitud i Drames rurals, la major part dels seus llibres no han estat llegits d'ençà que els va publicar. Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l'extraordinària varietat del seu univers, desplegat al llarg de mig segle amb set reculls de relats. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d'aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres.Per aprofundir en el coneixement de l'autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d'escrits  de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats.Del  postfaci de Lluïsa Julià : "En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, "vida de monja i de finestrons tancats", com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les "hores vagatives" es tanca en una habitació de les golfes, on troba l'espai necessari per escriure, la famosa "cambra pròpia" que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l'anomena "mon niu"."