Edicions del Nuvol SLU – förlag

Coincidint amb la celebració de l''Any Fabra, Núvol publica un ebook de Mònica Boixader dedicat al nostre gramàtic de capçalera, que ens transporta als seus anys d''infantesa i joventut quan el català era la llengua de les coses banals, de casa o de pagès. Encara que alguns parlessin de Renaixença. Amb una prosa evocadora i plena de matisos, Pompeu Fabra: els menhirs i els arbres és un retrat de la seva passió per la llengua, del seu compromís, dels seus anhels i de les seves disputes, com la que va mantenir amb Narcís Oller. El text ideal per commemorar els cent anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

Núvol presenta un nou e-book, Diari de Kassel, d''Albert Serra, que recull una sèrie de cròniques publicades pel director al suplement Culturas de La Vanguardia l''any 2012. El resultat és un compendi de reflexions sobre l''art i la creació que, seguint la millor tradició surrealista, es delecten en la lliure associació d''idees i sentits. El fil conductor més fiable de tot plegat és el personatge que, probablement, més fascina al cineasta banyolí: ell mateix i la seva mirada.

Al caire és un llibre inspirat i visionari, que anuncia una nova veu de les lletres catalanes. A cavall entre la literatura autobiogràfica i l''assaig, Albert Aixalà lliga amb una prosa espurnejant i precisa lectures i experiències, observacions ultralocals i alhora universals.Al llarg d''aquest recull de proses, que es poden llegir com un dietari, l''autor exposa la seva devoció per paisatges locals, la seva experiència com a professor de secundària, les debilitats literàries i cinematogràfiques, el seu amor per Itàlia. També aborda de manera crítica les contradiccions urbanístiques de Barcelona i les fal·làcies de curs legal amb què massa sovint, mesells, ens acostumem a viure.Albert Aixalà és professor de filosofia, escriptor i editor del segell Flaneur. Ara recull en aquest ebook articles publicats a la revista digital Núvol i al blog ''Dalt les engorfes'' des del 2012.

La Núria tenia vuit anys quan va esclatar la guerra civil epanyola. Nascuda en el si d''una família catòlica, va viure els anys de la república a Barcelona i en una masia del Lluçanès. El seu pare es va haver d''exiliar a Suïssa i la seva mare va haver de fer front tota sola a l''assetjament dels milicians. Amb els anys, Núria esdevindria una religiosa de l''ordre de les dames negres i la directora de l''escola de l''infant Jesús, un referent per a moltes generacions d''estudiants.

El nostre home a l''Àsia, Sinibald de Mas (1808-1868), precursor de tantes coses i un dels catalans més universals del segle XIX, encara espera el seu redescobriment al segle XXI. No sols per part dels catalans, també per tots aquells pobles orientals sobre els quals va escriure amb penetració, complicitat i visió de futur. Global, dèiem, de pensament, de paraula i d''acció, perquè la seva universalitat provenia tant de l''erudició com de l''experiència sobre el terreny, en un temps en què viatjar a l''Àsia era encara una odissea. Per redescobir, diem, perquè el continent que ocupa la seva reflexió ha recuperat la centralitat en els fluxos mundials i la mirada a Orient torna –o hauria de tornar- a guiar els nostres interessos. Ara que es compleix un segle i mig de la seva mort –i del naixement de Gandhi- és una bona oportunitat per reconèixer les seves idees avançades en molts aspectes, entre els quals destaca la defensa de l''autodeterminació dels pobles aleshores sotmesos al jou colonial, des dels indis fins als filipins. Hi anà, veié i es convencé. Altres posicionaments seus aleshores avançats, des de l''iberisme a l''europeisme i fins i tot l''argumentació a favor d''un govern universal, no foren compresos del tot en el seu moment. Tanmateix, amb la perspectiva que donen cent cinquanta anys, és just reconèixer el seu caràcter pioner i és gairebé un deure rescatar-lo del bagul vuitcentista, precisament perquè de ranci no en té res. I obrir la porta a qui ens va intentar obrir finestres, tant a colonitzadors com a colonitzats, és un acte elemental de bona educació. Jordi Joan Baños ens presenta en aquesta acurada edició una traducció anotada d''una tria dels textos més interessants d''aquest orientalista català.

El dia 5 de gener de 2018 Joan Bramona i Roser Cabacés van mantenir aquesta conversa a Montserrat amb Lluís Duch, monjo benedictí i antropòleg, un dels savis de la tribu. Duch va ingressar al monestir l'any 1961 i el 1963 es va consagrar definitivament a la vida benedictina. El 1973 es va doctorar en teologia per la Universitat de Tubinga amb el professor Max Seckler; i després estudià a Münster/W. amb el professor Hans Blumenberg. També va ser alumne del filòsof Ernst Bloch. Referent en el camp de l'antropologia, En aquesta entrevista, Duch reflexiona sobre l'educació i dels factors que amenacen la transmissió de pares a fills.

Amb traducció de Maria Simon, Féder o el marit adinerat, traduïda per primera vegada al català, obre la col·lecció de clàssics de la literatura universal de la Biblioteca del Núvol. La nouvelle d''Stendhal (Grenoble, 1783-Civitavecchia, 1842) és un relat breu sobre un jove francès d''origen alemany amb pretensions artístiques de celebritat provinent d''una rica família catòlica establerta a Marsella. Féder, un "pet bufat", nen de papà fins aleshores, ordeix una ascensió en l''escala social de París a còpia de farsa, impostura i fingiment. El paio és guapot, ens diu l''autor, i això li obre portes. La pantomima li surt sola.

Gretchen és el segon títol de la Biblioteca Clàssica el Núvol. Hi trobareu un fragment extens de les memòries de Johann Wolfgang Goethe, Poesia i veritat, amb una magnífica traducció de Núria Mirabet. Cal assenyalar, abans que res, que la traducció de Núria Mirabet ―la qual va optar per autoeditar-se el volum l''any 2008 vistes les incomprensibles negatives del món editorial―, va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona d''aquell mateix any i ja havia guanyat el Premi Vidal Alcover de Tarragona l''any 2003.

La Biblioteca Clàssica del Núvol us presenta Maria Edgeworth (1767-1849), una autora irlandesa desconeguda a casa nostra i que fins ara no havia estat mai traduïda al català. Jane Austen l''admirava de tal manera que quan va publicar Emma li va enviar un exemplar. I a Northanger Abbey cita la seva novel·la Belinda en aquests termes tan elogiosos: "Una obra en què s''hi despleguen els poders més alts de la ment i un coneixement ampli de la naturalesa humana amb la delineació més feliç de les seves varietats i les efusions més vives de l''humor i l''enginy, tot embolcallat amb les paraules més precises".  A banda de l''admiració que va despertar en Jane Austen, aquesta gran autora també es va cartejar amb Walter Scott, que la respectava profundament.

Toni Pascual (Artés, 1965) va guanyar el Premi Sant Jordi l''any 1982 amb la novel·la Christian, que va escriure amb disset anys, quan tot just estudiava COU. La concessió del premi a un autor tan jove va causar un gran impacte en la societat literària catalana. Posteriorment va publicar la novel·la La febre (1985), a Edicions 62, una obra igualment precoç, tenint en compte que la vas publicar sent encara un estudiant de filologia anglo-germànica a la UB. Després Toni Pascual va abandonar el país per estudiar a l''estranger i no se''n va saber res més, però al llarg d''aquests anys ha continuat escrivint, des d''Anglaterra i després des d''Alemanya, on viu actualment. La narració Currywurst a l''A16 és només un tast d''un autor més extensa que tard o d''hora tornarà a irrompre en la literatura catalana.

Converses a l''Iran és la història d''un viatge singular. Carme Villabona ha viatjat a l''Iran i ha recollit al seu bloc de notes quatre pinzellades de pura vida als carrers de pobles i ciutats perses. Són converses amb gent d''edats, sexes i indrets diferents. Fent un ampli recorregut de nord a sud, l''autora hi ha conegut dones totes de negre al costat d''altres vestides de colors. També molta gent franca, abocada a ajudar, a compartir un te o una conversa i a demanar-te una selfie. Algunes paraules han resultat ser veritables talismans. Tot i que li havien aconsellat de no parlar de política ni de religió amb ningú que no fos conegut, li ha estat impossible, perquè tothom s''ha pronunciat en un i altre sentit. Villabona és una dona sàvia, que sap preguntar sense caure en la indiscreció, una persona que para l''orella i escolta. Després del seu magnífic llibre Tubabu (Empúries 2002), on explicava un viatge per la Corba del Níger, ara ens brinda en aquesta magnífica ruta per l''Iran un bocí d''un país que es troba permanentment a l''ull de l''huracà però que continua sent molt desconegut per la majoria d''occidentals.

José Abella sufrió desde su infancia las letales secuelas psicológicas de un abuso sexual infantil (ASI). Durante años los psiquiatras no vieron su verdadera patología. Al borde de la autodestrucción, comprendió que las pesadillas recurrentes de su infancia eran recuerdos. Recuperó la conciencia de los abusos sexuales a manos de su abuela y comprendió el origen del dolor que arruinó su vida y le alejó de sus hijos. Cien pastillas en un día es un relato autobiográfico, de una sinceridad abrumadora, que nos descubre los efectos devastadores que puede tener el abuso sexual infantil en nuestra vida adulta: los peores trastornos mentales, adicciones, disfunciones sexuales y la carga de falsa culpabilidad por el crimen ajeno que sufre toda víctima. El testimonio de Abella es positivo e invita a la esperanza. Para sanar toda víctima de ASI debe romper su silencio y señalar al culpable. José Abella nos brinda un documento que necesitábamos con urgencia para concienciarnos de la magnitud de una lacra social silenciada que va emergiendo como una de las epidemias más graves de nuestro tiempo.

"Des que tinc ús del que es diu raó (dels catorze anys ençà, més o menys) m''he sentit incòmode al país - Anglaterra - on vaig néixer. De fet, dient ''incòmode'' em quedo curt: entre els 14 i 26 anys (l''edat que vaig marxar) em sentia – i exagero, però ben poc - com un alienígena que no havia estat prou preparat pels seus coetanis a la nau mare". Així arrenca la diatriba de Matthew Tree contra la Gran Bretanya que l''escriptor anglès expatriat a Catalunya ha escrit coincidint amb la polèmica del Brexit. El darrer viatge que Tree ha fet a Londres ha coincidit amb una rehabilitació en tota regla, que ha consistit també en un acte d''apostasia, una renúncia total i definitiva al seu propi país".

Vet aquí una antologia dels articles més interessants publicats per Francesc Ginabreda a Núvol. La tria que us presentem aquí ens dona una idea de l''abast dels interessos i capacitat d''en Francesc. Destaca sobetot l''agudesa del crític literari, el do de paraula i la genuïtat de la llengua que gasta (és de la Vall d''En Bas), les seves dèries filològiques (llegiu l''article sobre els insults que obre el recull), l''humor anglès (incisiu però amb sordina) dels seus articles d''opinió, la connexió profunda amb uns referents literaris i artístics garrotxins, que és també una identificació profunda amb un paisatge conegut i trepitjat (no només llegit). And last but not least, segurament la faceta més singular i distintiva del Francesc, destacaria el seu interès pel ciclisme, que viu amb autèntica passió, tot i que mai l''he vist enfilat dalt d''una bicicleta. Les seves cròniques ''històriques'' del Tour de France o de figures èpiques com Bartali són relats interessantíssims, sucosos d''anècdotes còmiques i alhora èpiques.

L'any 2019, coincidint amb la commemoració del centenari del naixement de Joan Brossa, la Fundació Joan Brossa va organitzar, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, el cicle Ens va fer Joan Brossa, un programa de converses entre figures sèniors que van conèixer el poeta i escriptors i artistes més joves que, sense haver-hi tingut un tracte personal, se'n senten hereus.Núvol va fer cròniques de totes les sessions, que ara apleguem en aquest ebook. Totes les vessants de l''obra inacabable i inclassificable de Joan Brossa, i de la seva personalitat polièdrica, de les més íntimes a les més desconegudes, es van airejar i posar sobre la taula, en una nova, plural, lúcida, lúdica i desacomplexada visió inèdita i insòlita de l''obra del poeta. Una veritable festa i celebració de l''amistat, de la llibertat, de la intel·ligència, de la imaginació i de la creació poètica i artística sense límits.

Costa molt fer callar a algú que no depèn de tu per arribar a final de mes. En les seves columnes d'oficinista antisistema, que ara podeu llegar aplegades en aquest ebook de la Biblioteca del Núvol, hi trobareu la història d'un oficinista antisistema real que va acabar convertint-se en l'actual Díaz de fúria, el nom de la seva secció de l'APM que canalitza aquest odi de classe contra les celebrities del país, perquè ni se sent ni aspira a formar-ne part.

Després de publicar el monumental Calidoscopi informal (La Ela geminada), ara torna per brindar-nos un petit tast de la seva obra inèdita. Els aforismes del notari és un conte insòlit, on l'autor ressuscita la figura del notari Vilamitjana, lector assidu dels moralistes antics i moderns. Casat amb la jove vídua Rovirosa, el notari té la dèria d'apuntar-se frases i sentències. L'aforística és per a ell una addicció i n'apunta en els esborranys dels documents que prepara a la seva notaria. "La censura estimula la metàfora", escriu Vilamitjana en un dels seus papers. "M'ordre dels records altera el producte". I moltes altres frases que podreu espigolar si llegiu aquest relat d'Albert Jané, un dels savis de la tribu.

L'exministre Gregorio López-Bravo de Castro va morir el 19 de febrer de 1985, quan l'avió on viatjava a Bilbao es va estavellar en estranyes circumstàncies al cim de l'Oiz. Mai es van trobar les seves restes ni cap de les seves pertinences. Quatre minuts més tard de l'accident aeri, un comando d'ETA assassinava al pàrquing de casa seva Ricardo Tejero. El mateix dia i amb escassos minuts de diferència, havien desaparegut els dos homes cridats a presidir els dos grans bancs espanyols: el Banesto i el Central.  A partir d'aquesta coincidència inquietant, Roger Vinton investiga el cas del misteriós accident de l'avió Alhambra de Granada, el vol d'Iberia IB610 que havia partit de l'aeroport de Madrid-Barajas a les 8:47 hores d'aquell 19 de febrer i que tenia previst aterrar a Bilbao abans de les deu del matí. Vinton estira el fil de revelacions que el porten a teixir una sèrie de relacions entre personatges de la política i el deep state.Al llarg d'aquest relat fascinant, hi veurem desfilar el jove jutge Grande Marlaska; el jove Jordi Lluch de Andrés,  assessor del conseller Josep Maria Cullell, que tot i la seva joventut, ocupava responsabilitats de gran nivell, tant a la política com a les finances; Margarita García-Valdecasas Salgado, un cognom que els sonarà pels nombrosos càrrecs que aquesta família ha ostentat a Catalunya, una dona que havia estat parella d'un jove Artur Mas Gavarró a l'època universitària; la influent família Espinosa de los Monteros, actualmente vinculada al partit d'extrema dreta Vox; i el sinistre Paesa, espia dels serveis secrets espanyols. Roger Vinton desafia el relat oficial sobre l'accident amb dades prou contundents per reconsiderar el cas. Vinton, que és conegut sobretot per la seva activitat a Twitter i pel llibre La gran teranyina (Periscopi) / La gran telaraña ((Librooks), una exhaustiva exploració dels lligams entre les famílies catalanes més riques dels darrers cent anys, torna a exhibir aquí els seus dots investigadors i una capacitat extraordinària per fer-nos visibles els fils amagats que ha ordit el poder del nostre país.

Pells mortes, que va guanyar el premi de textos teatrals per a espectacles de Petit format Saó de Ponent 2019, abraça quatre generacions nascudes entre 1888 i 1968: besàvia, àvia, mare i filla. Saumell defuig la linealitat per submergir-nos directament en un cor de veus que dialoguen i entren en conflicte en la gestió d'una memòria que ha estat silenciada i reprimida. La figura de la filla, propera generacionalment a l'autora, és la que burxa en el passat per remoure records d'una mare que va viure els efectes de la guerra de petita, però de la qual no té memòria pròpia. I sobretot de les àvies, que n'expliquen de tots colors, posant sobre la taula les atrocitats comeses tant pels rojos com els nacionals durant la guerra civil i les represàlies posteriors.

Avui publiquem un nou ebook de la Biblioteca del Núvol, La reticència de Lady Anne, un dels contes més celebrats de Saki, pseudònim de Hector Hugh Munro (1870-1916). Aquest relat, enigmàtic i commovedor, traduït per Marc Abulí Federico, ens presenta una instantània d''un matrimoni que fa massa anys que conviu sota el mateix sostre. Saki, que per cert mai va contreure matrimoni, és considerat un mestre del relat curt, sovint comparat amb O. Henry i Dorothy Parker.

Coincidint amb el centenari del naixement d''Asimov, Martí Petit ha tret a la llum Jo, Robot, et governo (Núvol, 2020), un breu assaig que aprofita l''efemèride per parlar-nos d''un tema que ha deixat de pertànyer al gènere de la ciència-ficció per passar al de l''anàlisi polític. Com podem evitar que els robots (els que pensen per si mateixos, no pas les màquines de les cadenes de producció fordistes) ens excloguin de la societat, ens condemnin a la pobresa o, fins i tot, ens governin? L''autor respon a aquestes preguntes d''una forma poc habitual, allunyada de proclames catastròfiques o al·legats tecnooptimistes d''aquells que ens intenten fer creure que, passi el que passi, "tot anirà bé".El llibre, de lectura ràpida i amena, té la virtut d''aportar respostes per als problemes que planteja, solucions concretes que passen per la regulació d''una realitat que ja no és utòpica o distòpica, sinó inevitable. La cosa va de lleis i l''autor adopta el rol d''Asimov a l''hora de parlar-nos sobre quins compromisos, drets i responsabilitats han de guiar-nos en el món de demà per tal d''evitar incidents com els de l''atropellament mortal d''una dona d''Arizona per part d''un cotxe autònom d''Uber (crim pel qual l''empresa va evitar tota responsabilitat penal) o el de l''algoritme amb pulsions racistes que l''estat holandès va emprar per a la distribució d''ajudes socials.

Nascut el 1893 a la ciutat que, un lustre abans, havia estat seu de l''Exposició Universal, Lluís Capdevila i Vilallonga va viure en primera persona l''època daurada de la bohèmia barcelonina. Després d''un autoimposat exili parisenc, el jove literat va tornar a casa per entregar-se a una existència plena d''excessos: "Vivíem el present. Ni l''ahir ni el demà no havien estat fets per a nosaltres" Amb l''arribada de la República, moment en el qual, l''antic bohemi, reconvertit en periodista d''èxit, va rebre l''encàrrec de dirigir La Humanitat, diari afí a Esquerra Republicana del qual va estar al capdavant fins que la publicació va quedar suspesa després dels fets del 6 d''octubre de 1934. Això no va suposar un impediment per a Capdevila, que va seguir vinculat al mitjà fins a la caiguda total de règim democràtic. Poc després de l''inici del conflicte, Capdevila va decidir allistar-se com a combatent, ho va fer "per fàstic i per indignitat de la rereguarda, no pas per heroïcitat". D''aquesta convulsa faceta de la seva vida, la que el va dur al front d''Aragó, neix el llibre que us disposeu a llegir, que és un recull de cròniques escrites des de la primera línia de foc i publicades a La Humanitat l''any 1937.

L''any passat, durant el pic del confinament, l''escriptora Marta Marín-Dòmine va deixar constància per escrit del seu contagi i convalescència després de contreure el coronavirus. L''autora de Fugir era el més bell que teníem és especialista en literatura concentracionària i ha reflexionat sobre la possibilitat de deixar testimoni i sobre les polítiques de memòria. En aquest relat personal, que ara els subscriptors de Núvol podeu llegir en format ebook, Marín-Dòmine deixava el seu testimoni de la malaltia poc després de l''esclat del virus, i es convertia així en una pacient zero de la Covid-19. Un any després recuperem aquell text i l''acompanyem d''una coda de la mateixa autora, on reflexiona sobre les seqüeles socials i morals que el virus ha deixat, sobretot en l''àmbit de la cultura.

A Dotzena de frare Joaquim Carbó recull tretze contes inèdits, que ens traslladen situacions, unes més insòlites i altres més costumistes, "baixes de sostre", on el seu idiosincràtic realisme es deixa embastar per moments d''imaginació instintiva. Escrits abans de la pandèmia, aquesta mostra d''entreteniment entenimentat pròpia de Carbó funciona com una radiografia còmica de les vides quotidianes lligades a un llenguatge ric en col·loquialismes. Carbó, el conta-contes per a tots els públics, obre les portes de la seva prolífica inventiva per encomanar el seu entusiasme i les seves ganes d''explicar històries.

La humanitat ha tingut des de temps immemorials l''impuls d''explicar-se a si mateixa a través de la narració, de les històries. No obstant això, els contes tradicionals semblen haver començat a dissipar-se en el temps i la cultura popular amb la pèrdua progressiva de les narracions orals. Contra aquest fet, Teresa Costa-Gramunt ha teixit el present recull de contes, que no només ens retorna la felicitat de gaudir de la senzillesa i la moralitat de les narracions breus, sinó que ho fa des de l''òptica i l''imaginari de la cultura oriental, plena de metàfores vives i símbols dels valors humans universals, avui dia tan oblidats per haver-los donat per interioritzats. L''influx espiritual d''aquestes històries ens ajuda a comprendre, ens impulsa a repensar tot allò que donàvem per après, i ho fa des de la delicada sensibilitat i la visió anti individualista de l''evocadora cultura tradicional d''Orient, tan necessària i tan adequada per a les societats contemporànies.

La Biblioteca Clàssica del Núvol us presenta Sobre el matrimoni de Robert Louis Stevenson (1850 – 1894), traduït al català per Martí Romaguera. Stevenson és l''autor d''algunes de les històries fantàstiques i d''aventures més populars, com ara L''illa del tresor o L''estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, però aquest breu assaig ha passat tímidament per la història de la literatura. Stevenson enceta el seu assaig tot avisant que "l''esperança no ens abandona en cap període de la nostra existència". Però l''esperança en el matrimoni és enganyosa, perquè fa afrontar-lo amb ceguesa, imprudència i indulgència. A Sobre el matrimoni, Stevenson repassa les claus del matrimoni i la diferència entre homes i dones amb una escriptura lúcida.Il·lustració de portada d''Eva Sánchez per la col·lecció "Història universal de l''amor".

"Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d''un sentit comunitari fort", diu Gerard Furest en aquest manifest, que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s''encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.El retrocés d''una llengua minoritzada no és fàcilment reversible. El català corre el perill de convertir-se en un idioma oficial residual, perquè les forces homogeneïtzadores no troben resistència per part d''un conjunt de catalanoparlants passius que han perdut l''autoestima i l''assertivitat com a parlants. Com diu al pròleg Jordi Martí Monllau, "és veritat que la culpa no és nostra: on som ens hi han posat, però la solució passa per nosaltres". Gerard Furest desmunta capa per capa els prejudicis, pors i perversions que ens tenallen a l''hora de parlar el català i ens ofereix un decàleg de propostes per mantenir viva la llengua en aquest segle XXI."Un decàleg de propostes intel·ligents i pràctiques. Gerard Furest sap que les conviccions seran operatives o no seran".Pere Antoni Pons"Un llibre més sobre el futur del català? No, heus ací un manual d''irreverència combativa. Una repassada implacable a tot el que ens destrueix amb un seguit de propostes valentes".Carme Junyent"El verb abassegador és la vaselina amb què Furest teixeix l''observació polièdrica del món i de nosaltres".Pau Vidal

Des que Jordi Cussà va morir, el món literari català ha rellegit i homenatjat les seves obres mestres, com Cavalls salvatges (Columna), Formentera Lady (LaBreu) o la més recent El primer emperador i la reina Lluna(Comanegra). Però la seva obra és extensíssima. A banda de tretze novel·les, l'autor va escriure contes, reculls de poemes i obres de teatres, molts d'ells inèdits. A Núvol el recordem publicant el conte A trenc d'onada, una història que balla entre la realitat i el somieig."A trenc d'onada" es va publicar per primera vegada dins el recull Contes d'onada i de tornada (L'Albí, 2009). Agraïm a Edicions L'Albí, al seu editor Jaume Huch i als hereus de Jordi Cussà la cessió d'aquesta publicació per a la Biblioteca digital de Núvol.

En el nostre nou ebook exclusiu per a subscriptors reunim els onze finalistes del Premi Núvol de Contes 2021, així com els tres més llegits al nostre web durant el mes d''agost. Els set primers finalistes van ser elegits per votació popular, gràcies als vots dels mateixos concursants. El jurat, format per Irene Pujadas, Marc Cartanyà, Eva Arasa, Jaume Forés i Carlota Rubio, va rescatar quatre contes més. Pel títol del recull prenem el nom del primer premi, I pebrot escalivat, que signa Jaume Aubanell.