Editorial Comanegra S.L. – förlag

Nina tiene veinte años y dos caras. Tiene días buenos en los que va a la universidad y queda con sus amigos. Aun así, se siente desconectada del mundo, una sensación que la desborda en los días malos, cuando se encierra en su habitación y, profundamente triste, no tiene energías para hacer nada. Animada por sus padres, Nina accede a ir a terapia. Allí conocerá a Amalia, quien la ayudará a reencontrarse con la Nina de cinco años, aquella que tuvo una infancia dura y que no deja crecer a una chica que ya se ha hecho mayor. Nina aprenderá a lidiar con el trauma, a conocerse a sí misma y, finalmente, a cuidarse.

Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l''oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

Teatro, juego y Gestalt: estas son las líneas maestras de la propuesta terapéutica de Quim Mesalles. El auge de la relación entre teatro y terapia en los últimos años es realmente extraordinario, aunque muy pocas publicaciones se han hecho cargo de ello ofreciendo a profesionales y gente relacionada con la ayuda un contenido teórico-práctico de este calado.Mediante magníficas explicaciones y ejemplos del día a día de una consulta, y a partir de los juegos y dinámicas propuestos, podemos conocer los principales conceptos en los que se sustenta la Terapia Gestalt, como la terapia grupal, el teatro terapéutico, la terapia sistémica y las diferentes terapias corporales, que son las pautas básicas de esta obra. La tribu que sana también puede facilitar la tarea de terapeutas y conductores de grupos, gracias a la claridad de su exposición y a la cercanía que en todo momento muestra su desarrollo narrativo.

Una dona que fantasieja mentre el seu veí pateix un atac d''epilèpsia; una jove que ensenya natació a tres avis al terra de casa seva; un esperpèntic taller de romanticisme... Miranda July ens mostra la tragicomèdia de ser conscients que no tenim cap connexió profunda amb la gent que ens envolta, sinó que simplement hi compartim espais: un pati comú, classes de costura o el forat pel qual mirem un striptease. Aquesta consciència és alhora un salvavides i un forat negre; fa riure i estremir segons com espetegui.

Una història tan real com difícil de creureNo fa tants anys, durant el franquisme, l''ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l''obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge. Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l''objecte d''investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d''aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L''autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d''aquells censors, i n''ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.Un llibre de memòria històrica viva i present: de com continuen digerint la repressió tant els qui la van patir com els qui la van exercir; dels enganys i les ficcions que genera el record. I un testimoni honest del frenesí que experimenta una jove investigadora quan s''adona que ha aconseguit, per fi, entrar a la gola del llop.«Què passa quan, quaranta anys després, truques a la porta de casa dels censors de la Nova Cançó? Passen coses insòlites: passa aquest llibre»—Plàcid Garcia-Planas«Una crònica apassionant de com la censura franquista va mostrar el seu sectarisme i la seva ignorància»—Borja de Riquer

Una meditació sobre la mort carregada de vida.El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l''home més proper —el company de vida—; l''altre, més altre que mai, un xiquet acabat d''arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l''han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d''Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure........................«Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina... Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida»—Arnau Barios«Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit»—Montse Sanjuan

«L''home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». L''obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l''autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n''admirarà la basta i polifacètica cultura d''una jove de vint-i-cinc anys capaç d''entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d''autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l''època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n''hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l''única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Un guardonat periodista d''investigació aconsegueix entrar on ningú ens convida, s''endinsa en la crisi global dels residus i exposa el món ocult que permet la nostra economia moderna.Hi ha pocs indrets al món on puguem observar millor la humanitat que en un abocador. Estirant el fil de les nostres deixalles podem arribar als racons més execrables de la indústria que mou el planeta. L''economia actual està construïda sobre un fotimer de deixalles. En aquest viatge de contrastos pels llargs tentacles de la indústria dels residus (del Regne Unit a la Índia, dels Estats Units a Ghana), Oliver Franklin-Wallis té el mèrit de fer-nos somriure i emocionar entre una realitat xocant i sovint indignant. I sobretot té el mèrit de mostrar-nos la veritat encara que faci pudor.«Una investigació urgent, rigorosa i infinitament interessant sobre el malbaratament i la crisi ambiental que ens està esclatant als nassos» —CAL FLYN«Un viatge increïble al món de les deixalles, ple de personatges fascinants i fets al·lucinants. La meva relació amb el reciclatge ha canviat per sempre» —OLIVER BULLOUGH«Atractiu, intel·ligent, just, sovint divertit, sempre interessant i molt important. Realment, és la no-ficció més impressionant que he llegit en molt de temps» —MARY ROACH«Absorbent i aterrador» Euronews / «Impactant» New Scientist / «Captivador» Literary Review / «Impressionant» Spectator / «Realment important» Financial Times

Un actor en plena crisis existencial encuentra un mito sobre el origen del teatro. Sin saberlo, se zambullirá en un juego de espejos, rostros y máscaras en el que intentará encontrar respuestas al enigma de la identidad. ¿Y si el mito primigenio fuera uno mismo? Al estilo de los autores del Siglo de Oro, Pablo Macho Otero explora a través de personajes mitológicos la epopeya de enfrentarse a los misterios del yo. Ante el auge de la identidad individual y la autoficción, el autor propone una ficción verdadera y no ahonda en las etiquetas que nos distinguen, sino en lo que nos asemeja.

Ambientada a Nova York en temps de les eleccions presidencials del 2016, tres dècades després de l''esclat de l''epidèmia de la sida, "L''herència" presenta un mosaic d''històries interconnectades entre homes homosexuals de diverses edats i classes socials per explorar què devem a qui va viure, estimar i patir abans que nosaltres. L''obra segueix la història d''Eric i Toby, una parella amb visions diferents sobre l''amor i el compromís, mentre les seves vides s''entrecreuen amb personatges més grans i més joves que carreguen el pes del passat, la recerca d''identitat i el desig de construir un futur. La peça de Matthew López, inspirada lliurement en la novel·la "Howards End" d''E. M. Forster, posa el focus en la transmissió, el llegat i la connexió entre generacions. Èpica, sensual i commovedora, ha estat aclamada internacionalment, multipremiada i considerada per la crítica com l''obra nord-americana més important del segle.

En el lapse que va entre la fundació dels dos grans temples que grecs i romans van deixar a Catalunya (un a Empúries, l''altre a Tarragona), i per sobre de les peripècies d''emperadors i xarlatans, hi ha un formiguer de vides anònimes que empenyen una civilització sempre amenaçada i sempre en construcció. En mans de Jordi Cussà, Hanníbal pot sucumbir als encants d''un aprenent de poeta, i un aprenent de poeta pot esdevenir el descobridor d''un nou món. Considerada per l''autor com la seva millor obra, "La serp" és l''encadenament d''històries d''una família que, al llarg de nou segles, les viu de tots els colors i malda per no quedar liquidada pel fanatisme de les religions i la tirania dels imperis. És la primera part del seu projecte novel·lístic més ambiciós, la Trilogia de la Civilització, que continua amb "El Ciclop" i culmina amb "Les muses".«Escric aquestes línies per l''hàbit, quasi diria l''addicció, de l''escriptura. Com que, ja de jove, sempre he estat esclau de la paraula i escrivent del meu ofici, i de vell fins i tot un trosset d''escriptor a mesurar, soc un dels pocs que gaudeixen del privilegi d''embrutar papir a la babalà».

Premi Internacional Anna PolitkóvskaiaPremi Geschwister SchollLa guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d''humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d''aquests exemples, d''una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d''Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de catarsis: primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l''autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.«Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»—Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura«El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»—Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau«Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l''escorxador»—Irina«La guerra sempre té gana»—Kóstik

Premio Internacional Anna PolitkóvskayaPremio Geschwister SchollLa guerra es una fábrica de monstruos. Quien había sido nuestro vecino, nuestro amigo o incluso el familiar más próximo, puede convertirse de un día para otro en una bestia jamás imaginada. Lo más habitual es que la guerra saque lo peor de cada uno, pero también puede hacer que emerja la humanidad más admirable. Se muestran aquí unos cuantos ejemplos, de una diversidad enorme. Desde febrero de 2022, Katerina Gordéyeva ha viajado por toda Europa (Polonia, España, Estonia, Italia, Alemania...) para entrevistarse con las personas de la guerra de Ucrania; aquellas que han logrado, contra todo pronóstico, no convertirse en bestias y, por el azar más impensable, continuar viviendo. Un libro de importantes catarsis: primero, la de quienes pensaban que nunca podrían hablar sobre lo que han vivido estos últimos años. También la de la autora, hija de Rostov del Don y con familia ucraniana. Y finalmente la nuestra, pues leyendo estos testimonios no podremos volver a pensar en este conflicto de la misma manera.«Con Gordéyeva no aprendemos la historia de la guerra, sino la historia de las personas de la guerra»—Svetlana Aleksiévich, premio Nobel de Literatura«Lo que registra Gordéyeva puede hacer cambiar el mundo»—Dmitri Murátov, premio Nobel de la Paz«Las lágrimas de todas las madres son igualmente saladas. Las nuestras y las de ellas. Y nadie ha parido para entregar a su criatura al matadero»—Irina«La guerra siempre tiene hambre»—Kostia

«Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur».El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i d''una tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides d''aquesta novel·la aparentment infinita. Que participem d''una vida única; que som una espècie d''intel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiplesencarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure d''una enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de "Les mil i una nits". Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.

Un vell hotel de muntanya enmig del no-res. Alguns han vingut des de molt lluny per sentir la majestuosa brama del cérvol; totes les guies ho descriuen com una experiència única. D''altres han vingut a tancar un important negoci immobiliari o a intentar salvar el seu matrimoni. També hi ha un grup de creadors escènics que espera passar uns dies discutint sobre les possibilitats del teatre polític per transformar la societat, i dues noies perdudes al bosc, a la recerca d''una festa secreta que, segons diuen alguns, se celebra en aquella vall des de fa mil anys.Històries múltiples, personatges que es creuen: uns estan paralitzats pel sentiment de buidor, d''altres necessiten escapar del soroll... Però tots estan sols al món, o això és el que es pensen. Mentrestant, van passant els dies i encara ningú ha sentit la brama dels cérvols.

«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»Hi ha homes que s''escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d''exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l''antre de l''Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s''hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l''alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.

L''origen del mite, les arrels de l''homeLa millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l''èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l''autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d''un barri que poca gent trepitjava i d''on ell no va voler marxar mai—; més enllà d''això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l''obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l''autor, trenats per la lectura profunda de l''obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.«Va representar la incorporació del xarnego a l''hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán

6 de abril de 1840. Tras resolver algunos de los crímenes más famosos de Europa, el célebre detective Auguste Dupin —ese gran amigo literario de Edgar Allan Poe— llega a Barcelona para investigar los primeros asesinatos en serie de la ciudad. Al parecer, el asesino mata por los libros, y aún hay más: por un libro en concreto.Pronto su leyenda aterrorizó a todos los bibliófilos de la ciudad y saltó a las portadas de los principales diarios. Los primeros crímenes «mediáticos» del país ocurrieron en una Barcelona que fascinaba por igual a pillos de poca monta y a refinados poetas románticos. La historia, basada en una fake new de alcance europeo, quizá la primera de tal magnitud, permite descubrir la misteriosa Barcelona de mediados de siglo xix, referente para los viajeros más glamurosos del mundo y el mejor escenario de la crónica criminal.

Santa Aurora de la Pietat era un poble normal, ple de gent normal que feia coses normals… fins que la Clara i en Josep van tenir el seu fill, un nen radicalment diferent: en Ramon.Després de l''èxit de "Mare de sucre", Clàudia Cedó (alma mater d''Escenaris Especials) serveix aquesta comèdia amb tocs fantàstics sobre el rebuig, l''alteritat i la possibilitat d''estimar algú que està fet d''una altra pasta. "Fantàstic Ramon" forma part del projecte Ànima Lliure, amb què, en aliança amb la Fundació Banc Sabadell, el Lliure vol arribar a impregnar el teixit escènic amb el coneixement i la perspectiva dels artistes amb diversitat funcional. Aquest llibre s''ha editat seguint les pautes d''accessibilitat en col·laboració amb l''Associació Lectura Fàcil.

Una parella jove s''enfronta a una situació de vida o mort. De manera simultània, cada amant ens presenta versions lleument diferents dels mateixos fets. Una peça lírica i polifònica que celebra la força vital de l''amor quan la normalitat surt de mare i el nostre món és posat en dubte. Tiago Rodrigues, l''actual director del Festival d''Avinyó, ha reescrit el seu primer text de l''any 2007. En aquesta nova versió, interpel·la els personatges —i a si mateix— sobre el pas del temps i els seus efectes en l''amor, en l''altre i en això de fer teatre.

Quan l''assassinat es converteix en estructura d''estat«No soc mala persona, però hi ha gent que se''ls ha de matar». Amb aquestes paraules d''un dels assassins confidents de Patricia Evangelista ja som davant del mirall. Aquesta investigació unànimement aclamada destapa el règim de terror embogit de Rodrigo Duterte a les Filipines, però, més enllà d''això, ens parla de l''eròtica bàrbara de la violència i la seva enorme capacitat de transmissió. Un estudi de la manipulació de masses, de la por com a benzina del despotisme, de la ment psicòpata que batega en els ciutadans més «respectables». Si arribava al poder, va advertir Duterte, als criminals els valdria més penjar-se, perquè ell mateix els mataria un per un, si feia falta. Salvar el país liquidant la seva púrria. I el poble s''hi va bolcar. L''objectiu central eren els «drogates», però un cop t''hi poses, on dius que prou?TOP 10 DEL 2023 SEGONS "THE NEW YORK TIMES"NÚMERO 1 ENTRE LA NO-FICCIÓ DE L''ANY SEGONS "TIME"PREMI HELEN BERNSTEIN 2024 A L''EXCEL·LÈNCIA PERIODÍSTICA«Una investigació periodística exemplar d''una escriptora amb un coratge formidable»—Patrick Radden Keefe«Un llibre increïblement ambiciós, profundament valent i narrat amb un talent salvatge»—Andrew Solomon«Evangelista és el més semblant que tenim a una rockstar del periodisme»—Regine Cabato

Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d''una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d''una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d''escapar-ne.Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l''entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l''avarícia i la fam d''acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d''una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.---«A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d''una manera total. Un exemple de gran literatura»— Àngels Gregori«Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d''una família feta amb el bisturí de la poesia»— Manuel Forcano

L''Elexa és addicta a internet. Laa perfecta hikikomori. Es fa dir Llunàtica, la música és la seva droga i menjar li fa fàstic. L''Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital aïllada de tot, en un paradís de muntanya. A la Lúbol hi coneixeran esperpèntiques tuitstars, un conseller de Benestar Social que no hi veu més enllà del seu mur i doctors que, naturalment, tenen coses a amagar. Una novel·la que ens interpel·la, que ens fa riure i ens inquieta per moments. Entra-hi ja és un atreviment, però no en sortiràs sense recompensa. Vet aquí l''escriptura magnètica d''una autora que no deixa de sorprendre''ns a cada pas que fa.«A vegades aixequem murs al nostre voltant, no per allunyar-nos, sinó per saber qui se''ls saltaria per salvar-nos».

La Lívia és una jove traductora a qui no li agrada fer colla, i els homes els gasta com si fossin mistos: un clau i fora. En Marcel és un rellotger acabat de jubilar que funciona des de fa anys com un dels seus aparells: sembla la persona més previsible del món. Un dia qualsevol, la seva dona li diu que ja en té prou, d''avorriment, que vol separar-se i anar per lliure. Un altre dia qualsevol, els dos companys de pis de la Lívia diuen que marxen, ella se''n va de festa a pescar algun home i aquest l''acaba forçant al lavabo. Tal com ha anat la cosa, està convençuda que no la creuran si ho denuncia. Tots dos fugiran al mateix poble, en Marcel a una torre familiar i la Lívia a un antic coniller, i allà s''enceta el joc del gat i la rata.GEMMA SARDÀ (Barcelona, 1967) és lingüista, traductora i correctora. De la seva primera novel·la, La veu del Cyrano (Empúries), se''n va dir que presentava una prosa d''una naturalitat excepcional, amb una comicitat tràgica i una llengua acuradíssima, plena de registres. Ja va quedar finalista del premi de novel·la curta Just M. Casero, i amb Mudances ho va tornar a fer. La seva veu es degusta a glopades curtes, com el rom que beuen la Lívia i en Marcel.

«Barcelona. Raval. El sol, que ha sortit fa poca estona, entra a través de la finestra trencada i cau sobre una fotografia en blanc i negre de Joan Colom, també al damunt d''una mata de pols, d''una desena de folis escrits una mica greixosos i de la pota d''un escarabat que fuig».Un jove que estudia les grans obres de la literatura barcelonina s''adorm a la biblioteca, exhaust, i totes les seves fitxes d''estudi comencen a prendre vida: els personatges fugen de la sala per reviure una Barcelona oblidada i irremeiablement perduda. Al llarg de deu contes, l''autora d''aquest recull, com un autèntic camaleó, es posa en la pell i la prosa d''algunes de les obres més importants de la nostra història literària, alhora que traça un gran recorregut per les diferents etapes de la ciutat i acaba amb el relat demolidor d''una contemporaneïtat corcada pel turisme.«Fer el que fa Amaranta Sbardella a Barcelona nua és directament una festa de la creació i la recreació».(David Guzman)Amaranta Sbardella (Roma, 1984) combina la recerca literària amb l''activitat com a editora i traductora per a importants edi-torials. Ha viscut a Barcelona. Ha traduït a l''italià obres com Incerta glòria, de Joan Sales, o La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig i Permagel, d''Eva Baltasar. És autora de diversos estudis sobre els mites grecs i les literatures ibè-riques, recentment ha publicat Il mostro e la fanciulla. Le riscritture di Arianna e del Minotauro nel Novecento.

Jacint Verdaguer és una de les figures literàries més rotundes i inspiradores de la nostra història. Sobre la seva vida se n''han fet un bon nombre de novel·les, estudis, concerts, pel·lícules i obres de teatre amb més o menys atreviment i encert. Aquesta novel·la no es pot dir que tingui un tema «original», doncs; és en l''estil i la llengua on juga la seva partida de manera genuïna. ''Fills de la terra dura'' ens apropa la vida de Verdaguer sense caure en el parany de la mitificació ni en la superficialitat, destil·la els grans conflictes del poeta i construeix, de passada, el retrat d''una època i d''un país a partir de breus estampes de gran bellesa que conviden a ser llegides gairebé com un film. Llums, tinta i acció.

''Pare de rates'' és una revolució literària amb decalatge. Llegint-la, avui, ens preguntem com va poder passar tan desapercebuda, el 1981, la novel·la pòstuma d''aquest jove poeta mort amb només vint-i-quatre anys. Una novel·la de creixement, amb traces autobiogràfiques, marcada per la promesa —encara il·lusionant— de l''LSD i l''heroïna per a un jove artista de poble que vol alliberar-se de l''aire constret del seu temps. Joan Barceló ja demostrava una sensibilitat lingüística, una consciència estructural i una depuració d''estil admirables, que auguraven un narrador que hem trobat a faltar. La prosa de ''Pare de rates'', ens diu Max Besora, «s''enfila com un coet per teixir les infinites possibilitats de la llengua». Descobrim-la, doncs, i posem l''autor al lloc que li pertoca a la història.