Editorial Males Herbes SL – förlag

Dins el riu, entre els joncs és la primera novel·la que tracta de la División Azul des d''un punt de vista català, una obra rigorosa i corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la Segona Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d''alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.En la seva nova novel·la, el mestre Munné-Jordà es posa a la pell de tres joves de biografies i idearis diferents, que van decidir allistar-se a la 250a Divisió d''Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora. Aquest llibre, minuciosament documentat, ens permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, a fer costat a l''Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s''hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada, preferien callar i esborrar-ne el record.

La biblioteca fantasma és plena d''històries incertes i de narradors improbables. Els artistes, músics o escriptors que protagonitzen aquests quaranta relats, es confonen amb la seva pròpia obra, s''hi amaguen o s''hi perden, tot caminant de puntetes per aquell territori sovint enganyós que anomenem «ficció».En aquest nou volum, Jordi Masó Rahola treu més rendiment que mai al seu enginy, fent gala d''una ironia finíssima i una capacitat extraordinària per sorprendre el lector.«Masó Rahola té el talent i la sagacitat suficient per convertir-ho tot en una altra cosa.»Ponç Puigdevall

Sovint no som prou conscients de la importància que atorguem als artefactes tecnològics en el nostre dia a dia, hi interactuem de manera natural, gairebé inconscient, sense adonar-nos de fins a quin punt en depenem, i de com ens estan canviant la manera de pensar, de sentir i de relacionar-nos. A Estimades màquines, Carme Torras —escriptora i professora d''investigació a l''Institut de Robòtica— recull deu relats que giren al voltant d''aquesta qüestió.Són històries quotidianes o misterioses, íntimes o divertides, que l''autora ha dividit en tres períodes. Les primeres, incloses a la secció «Màquines d''avui», il·lustren les implicacions ètiques que es deriven de l''ús i abús dels mitjans tecnològics en el moment actual. Pel que fa al segon grup de relats, reunits sota el lema «Màquines d''ahir», se''ns hi mostra la relació quasi nostàlgica que tenim amb la tecnologia que ha quedat obsoleta; i finalment, en les narracions que tanquen el volum, Torras s''endinsa de ple en el territori de la ciència-ficció, i especula sobre la deriva que podrien prendre els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial en un futur proper.

Després d''haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d''una catedràtica que s''acaba de jubilar. S''endú una sorpresa majúscula quan a l''ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d''aprofitar-se''n és massa gran, i, a mesura que s''endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l''enlluerna i l''angunieja alhora. Més quan una icona en forma d''aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l''animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d''influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l''horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la.Carme Torras, doctora en informàtica i professora d''investigació a l''Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d''anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d''internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.

L''Òscar Malet és un actor famós en hores baixes. Viatja sol per capitals de comarca interpretant un monòleg de terror. Tot sovint se li acosten admiradores amb propostes nocturnes, però sempre acaba dormint sol. El seu germà petit, l''Àngel, és un adolescent amb problemes d''angoixa a qui les noies no fan cas. El pare d''ambdós es diu Eduard, i s''acaba de divorciar. Tots tres tenen problemes amb les dones, i, aquesta nit, seria millor que cap d''ells parlés amb ningú."Aquesta nit no parlis amb ningú!"" és una història de fantasmes poc convencional, narrada amb un ritme frenètic i una prosa àgil, que suposa una de les incursions en la literatura de terror més sòlides de la nova literatura catalana.

L''Urpa, els germans Karamàzov, la dona tors, les siameses, l''home dels dits infinits o el menja-rates són alguns dels membres de la família de l''Abel Absent. Però quan la fira de monstres abandona el poble de Gaidovar, el deixen al mig de la plaça i s''emporten un secret. L''Abel Absent sobreviurà a un orfenat de l''Espanya profunda, aprendrà l''ofici de matallops i, sense voler-ho, tornarà a posar en marxa el mecanisme que va provocar que la seva família de monstres l''abandonés.Però aquesta vegada les conseqüències seran irreversibles. «Només perdura allò que fa mal», ens adverteix Blasfèmia. L''infern és molt més a prop del que ens pensem, separat de nosaltres per un tel prim i transparent, i quan ens toca, ja res torna a ser igual. Però això els personatges de Blasfèmia ho van aprendre fa molt de temps.

Taradell, darrers anys del segle xix. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l''inici d''una aventura que l''obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l''amistat, l''amor, la crueltat i el dolor.Guilleries és un western crepuscular, una novel·la de formació sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida en totes les seves manifestacions. Una bellesa que no s''atura davant la violència i la brutalitat més antigues.

Tot passa —i no passa— en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d''aquesta història s''emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra, però també dins la seva llum, perquè l''altra té un secret i un munt de paraules que només li pertanyen a ella. Això engendra tensió entre les dues, una violència silenciosa que va envaint tota la casa i s''infiltra en les relacions d''una família feta de dones.La germana gran té una parella, en Gael, amb qui tot es comença a pansir. Alhora descobreix el Noi de Marès, una escultura amagada al mig del bosc que li desperta la possibilitat d''una altra mena d''amor. Perquè la roca té el privilegi de la constància, cap consciència no la taca, cap pensament no la destorba i, en definitiva, no està condemnada a la precarietat d''un cos de carn i ossos.Lucia Pietrelli construeix una novel·la elegíaca de manera personalíssima, amb una obsessió clínica pel detall i una gran habilitat per a projectar idees torrencials. El lector tardarà molt temps a oblidar les imatges i les reflexions filades al llarg d''aquesta novel·la.

El protagonista d''Efendi treballa a la Ciutat Blanca per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l''Harmonia, l''Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. És un dels millors i això el fa gaudir de certs privilegis. Fins que un dia —una nit— les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre al mateix lloc: la casa sobre el turó. Allà on s''amaga la Paraula que és principi i fi, origen i explicació de qui és (de qui som).Amb aquest text, que parteix de la distopia de tall clàssic per endinsar-se en un món simbòlic, Elisabet Riera posa damunt la taula la necessitat de recuperar la mirada màgica i poètica sobre l''existència, que la societat moderna ha expulsat sense miraments, amputant-nos allò que ens fa plenament humans.

Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d''una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic.Històries com la dels amants que es busquen per una estació d''esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals.Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l''escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l''oportunitat de descobrir-la.

Als peus de l''Himalàia, en un regne antic assetjat per exèrcits estrangers i dissidents interns, dos cosins arruïnats accepten la feina d''aprenents de botxí. Els nois excel·leixen en la seva nova tasca, fins que un dia han d''executar Lampun, una criatura dòcil que no pertany al món dels humans. A partir d''aquest fet, un d''ells decideix investigar sobre la vida passada de Lampun, i sobre la seva naturalesa màgica. Amb una prosa senzilla i evocadora que ens recorda la dels grans clàssics orientals, Ruy D''Aleixo construeix una faula sobre la mort, el poder, la màgia i la revolta. Una història d''aventures tocada pel do de la meravella, amb aquell regust llegendari que s''emporta el lector pàgines endins.

Després de perdre la feina com a tècnica de so, l''Isis es trasllada a una torre propietat de la família, a la Franja de Ponent. De seguida se sent atreta per una sèrie de fets inusuals: petits moviments sísmics gairebé imperceptibles i la presència d''un camp sonor d''origen desconegut. Mentre l''Isis intenta esbrinar la naturalesa d''aquests fenòmens, es veurà abocada a assumir certs aspectes del seu passat.Amb un estil sinuós i compacte, Elena Bartomeu flirteja amb elements poques vegades tractats en la literatura, per construir una història intimista i sobrenatural, on el misteri té a veure amb la solitud de l''ésser humà modern.«Una mirada diferent. El gust pels marges. La tremolor dels nous llindars. Fa olor de fita, sabeu? Perquè al final tot és veu, tot és so, tot és llengua. Fòrvid és una experiència sensorial i literària.»Ricard Ruiz Garzon

El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d''amfibis capaços de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l''aigua. Aquests animals, d''una intel·ligència remarcable, aviat són convertits en mà d''obra especialitzada, cosa que comportarà una sèrie de canvis en la situació econòmica i política mundial.La guerra de les salamandres és una de les novel·les més influents del segle xx, una sàtira humanista que parteix de la imaginació per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l''humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l''explotació laboral, i s''anticipa de manera visionària a la Segona Guerra Mundial.«Un gran escriptor del passat que parla al present amb una veu brillant, clara, honorable, endimoniadament divertida i profètica»Kurt Vonnegut

Escrit l''any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d''Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.S''hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l''Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l''aparició d''una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d''aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

La rialla roja comença en el deliri del camp de batalla, i en unes poques pàgines aconsegueix que experimentem la follia i el patiment d''aquells que es veuen abocats a formar part activa d''una guerra. El protagonista, després de rebre una ferida greu, és enviat a casa, on per fi es trobarà a resguard, protegit per l''escalf de la família. Tot i així, no pot treure''s de sobre la sensació que l''horror l''ha seguit fins aquí, com si la barbàrie s''hagués escapat de les trinxeres i s''estengués per la vida quotidiana, infectant pobles i ciutats. Andréiev, mestre indiscutible de la literatura russa, presenta la guerra com un estat mental, una bogeria encomanadissa que es va apoderant del món sense que gairebé ningú no se n''adoni.Construïda a partir de fragments de diversos manuscrits, La rialla roja és una narració antibel·licista a mig camí entre el terror d''Edgar Allan Poe i la literatura expressionista. Un llibre que va convertir Leonid Andréiev en un dels escriptors russos més admirats del seu temps.

«La millor història del món», reconeguda unànimement com una de les obres mestres de la literatura universal, narra la relació d''un escriptor consagrat amb un jove poeta sense talent. Quan l''autor comença a estar cansat de les visites de l''altre, el noi li comença a explicar una història extraordinària. Complementen aquest volum el relat breu «El Jardiner», una de les peces més belles sobre el dol que va comportar la Primera Guerra Mundial —Kipling hi va perdre un fill—; es tracta d''un relat admirat per Jorge Luis Borges, que va dir que contenia un miracle que només el lector podia advertir. I les narracions ambientades a l''Índia «Al final del camí» i «L''última cavalcada d''en Morrowbie Jukes», en les quals Kipling mostra amb mà de mestre el xoc que suposava per als colons britànics conviure amb les tradicions i supersticions d''aquell continent sobrenatural.

Al mas de l''abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d''allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d''heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.Vetlles en un veïnat de Dikanka és l''obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d''un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l''humor. L''exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s''hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l''os de la psicologia humana.

La Rut ha fugit. Viatja sola fins a Iowa i s'atura en un poblet anomenat Frankville. S'instal·la en un motel rònec on s'allotgen tota mena de dones solitàries, perdudes o trencades, amb les quals a poc a poc establirà vincles. Però la Rut no pot parlar, per això escriu a l'Hac, l'home que ha deixat enrere, i li intenta explicar els motius que l'han fet marxar.Tanmateix, no pot ser sincera amb ell, perquè porta la mentida a dins. Així, mentre deambula pel poble i es barreja amb els seus habitants, coneix personatges tan desconcertants com Frank, el gelater, líder d'una secta anomenada «Franquesa Radical», que aposta per la sinceritat absoluta aplicada a tots els àmbits de la vida.AIOUA és un territori mental, un lloc on les emocions es converteixen en imatges, i on la força visual i evocadora de la prosa de Roser Cabré-Verdiell aconsegueix treure tot el seu potencial. AIOUA és una novel·la sobre la necessitat d'entendre el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur. Un llibre íntim i colpidor, oníric i profundament emotiu.

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d''un extrem a l''altre de les Alberes, a l''hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l''amor, la mort i el coratge d''estar viu.«Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre''l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l''equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d''aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?Només el camí m''ho pot dir.» Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin''amor de les trobairitz.

Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd en una excursió en bicicleta. Quan esclata una tempesta, busca refugi en una cova on troba unes pintures que li resulten estranyament familiars, i que li desperten records amagats. Això posarà en marxa una recerca obsessiva dels seus orígens. Aquest és el detonant d''una història laberíntica, un thriller que combina la poètica i la reflexió, en què la Cora s''enfrontarà a un trencaclosques íntim on les peces del passat i del present encaixaran fins a desvetllar la seva identitat.Elisenda Solsona se''ns emporta pàgines endins en un misteri que té com a teló de fons la plaga social dels problemes de fertilitat i les relacions maternals que se''n deriven. Mammalia és una novel·la sobre les conseqüències devastadores del passat, i sobre com els secrets de família es poden convertir en malediccions.