Clandestina BCN, S.L. – förlag

Com veuries el món si tinguessis unes capacitats mentals generals d''una noia de 7 anys però alhora tinguessis una memòria privilegiada i una comprensió i organització espacial catalogada de geni. Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metàfores, si les teves connexions neurològiques no et permetessin mentir ni tenir fantasies, en definitiva... Com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut però amb un alt grau de simplicitat i lucidesa.Aquesta noia es diu Karen i és la protagonista i alhora narradora d''aquesta fantàstica obra.Tot comença a Mazatlán, poble costaner del Pacífic mexicà. La tieta de la Karen, arribada d''Estats Units per heretar l''empresa familiar, Atunes Consuelo, es troba la Karen, la seva neboda, una nena totalment desvalguda i deixada a la mà de Déu. Les limitacions mentals i la incapacitat òbvia de la Karen per comunicar-se o interactuar amb altre gent fa que la seva tieta Isabelle es dediqui d''inici i amb totes les seves forces i mitjans a "civilitzar" la noia. Aquest procés s''inicia a casa seva on la tieta ensenya a parlar a la Karen, a escriure i adquirir conceptes generals.Desprès d''un període a una escola "especial", la Karen comença una capacitació a l''empresa familiar de tonyina que farà canviar la seva vida.

El meticulós i desenganyat sergent Héctor Beltrán i els seus homes s'enfronten al rastre de crims que un assassí anomenat Kakurenbo està deixant al seu pas: el cos esquarterat d'un noi de tretze anys i la desaparició d'una altra noia de la mateixa edat.Enmig d'un llot de falsos moviments, violència soterrada i creixent desesperació, irromp el personatge de Gabriel Espinosa, un fred i metòdic investigador privat amb una experiència tan solvent com implacable, que es fa càrrec del cas de Valentina, la noia segrestada per Kakurenbo. La seva particular exploració de l'assumpte contrasta amb la manca d'avenços de l'equip de Beltrán.Però el decurs del que semblen dues investigacions paral·leles aviat es transforma en un polièdric trencadís d'identitats, en un tapís de mirades i malsons especulars; res ni ningú no sembla estar al marge de la pertorbadora insània que, com una boira, comença a propagar-se per tots i cada un dels porus i racons de la trama.

Lany 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l'arribada dels alemanys i amb l'angoixa d'una ciutat espantada per la imminent guerra, s'hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d'un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l'ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes. Un cop més, l'autor ens captiva amb una història sobre fets i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.

La petició dun informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge del torn de nit del cos policial daquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rere nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a lempordanesa.

N'hi havia que en referir-se a la Pobla de Dalt l'anomenaven la Pobla del Mal. Tripijocs, tràfic d'influències i terra de corruptes; vet-ho aquí. I quan la crisi arriba de sobte, també hi arriben els problemes: paisatges desoladors, urbanitzacions desmanegades, edificis abandonats, i molta gent que es comença a posar nerviosa: un alcalde que governa amb mà de ferro, unes eleccions que cal guanyar, dos constructors disposats a pagar un tant per cent pel favor d'una requalificació, i dos senegalesos assassinats pels matons d'un mafiós aparentment sense cap mena de connexió. Tot plegat duu al reporter Pere Palau a ficar-se on no és benvingut per explicar el verdader sentit de tot plegat. Una crua història sobre la crisi, la condició humana i la realitat; que és dura, però real. Una autèntica foguera de les vanitats de la societat catalana i espanyola d'avui mateix.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple dideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l''estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral. En aquest escenari, li cau a les mans lencàrrec de resoldre un cas que la policia republicana va deixar obert. Es tracta de l''assassinat d''un ciutadà alemany que està envoltat de misteri i d''enigmes. Per resoldre-ho li caldrà anar a buscar linspector republicà que va iniciar la investigació, tancat en un camp de presos. Tots dos sendinsen en un món de cabarets, tavernes i personatges foscos que sobreviuen com poden enmig del desastre. A poc a poc, el cas esdevé tèrbol, diabòlic i perillós, i els submergirà en un horror antic i poc corrent difícil de desxifrar.

Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat dInvestigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas dallò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. Daltra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades capitanejades per un cervell anomenat Dmitry planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent.¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim daquestes magnituds a les portes dun robatori dalta volada? O potser és per desviar latenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber don bufen.

Miquel O'Malley, passat de voltes de gairebé tot, és acaronat pels antidisturbis durant la #primaveravalenciana, com un innocent vianant més, com un pulcre i perillós estudiant. Retirat del cos oficial, sense ofici ni benefici, es veurà involucrat en una conspiració de policies i serveis secrets que sesdevé a València però que té ramificacions, i arrels, en les primaveres africanes. O'Malley senfrontarà a les poderoses forces de la reacció, ben assentades al govern, i coneixerà, potser més tard, potser alhora que el lector, la fabulosa història del Cocodril, un tirador excepcional i solitari, nascut a la frontera entre Moçambic i Sud-Àfrica, entre guerres de descolonització, elefants i apartheid, un home de qui ningú no coneix el rostre castigat per la paràlisi, un rèptil mortífer, perdut a les ribes de la Mediterrània, que no troba el seu lloc al món.

La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d''Esquadra que, tot just arribat a la seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s''afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos. Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d''un marc rural i geogràfic ben identificable: l''Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses. Després de dos títols a la col·lecció "crims.cat" (Torn de nit iRemor de serps), Ginesta per als morts tanca una trilogia que combina —com ja és habitual en l''autor— la història amb el gènere negre, un retrat ben sòrdid del món que ens envolta i una dosi d''humor ben necessària pels temps que corren.

La Júlia plora per dubtes, plora per por, plora per pànic.Quan li van dir a l''Esteve que havien acusat la seva amiga d''haver assassinat a ganivetades la seva exparella, no s''ho podia creure.El judici és a punt de començar: una sala atapeïda, periodistes a dojo, una magistrada, un fiscal contundent, un advocat inexpert, uns membres del jurat ben exigents i tot un guirigall de gent encuriosida en un plet després d''any i mig d''investigacions i proves.Tot un procés judicial de cinc dies replets de testimonis i de declaracions confuses, informes i documentacions que s''espera que facin justícia. Però... seran suficients per demostrar la innocència o culpabilitat de l''acusada? Què es pot esperar de tot aquest litigi?Josep Torrent, després de La sang és més dolça que la mel, guanyadora del 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana l''any 2014 (crims.cat nº 14), en aquesta ocasió ens presenta una "novel·la judicial", un subcorrent més de l''anomenada novel·la negra, ben emparentada i propera a les narracions d''Erle Stanley Gardner o John Grisham.

El 2003, tot just abans d''inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, el cos d''un jove apareix crucificat a una platja del Poble Nou, amb ferum de peix mort. Enmig de l''arribada imminent dels Mossos d''Esquadra i en plena disputa de competències policials, l''experimentat inspector de policia Arsenio Crespo es promet una vida nova al seu poble natal després de resoldre el cas.Ara bé, no tot seran flors i violes; massa casualitats envolten els fets. I és que el cadàver trasbalsa l''investigador des del primer instant, perquè la víctima resulta dir-se Jesús Crespo. Quines coincidències, oi? Les primeres indagacions el duen a reviure episodis del seu propi passat, on bruixes visionàries, o qui sap si simples estafadores, l''obliguen a reviure històries velles i tèrboles com a policia.Mentre l''inspector s''endinsa a la perifèria de la ciutat i recorre les dues ribes del Besòs per poder esclarir el cruel assassinat, tot sembla retornar sempre a una vella cançó: un joc de miralls juga amb ell i, com si es tanqués un cercle, el passat il·lumina el present però alhora el fa més obscur. Tant és així que els anys viscuts adquireixen una lectura estranya, amb interferències i premonicions que presenten cares esotèriques i misterioses i on aquests miralls sempre reflecteixen el que no és bonic ni exemplar, encara que resulti fascinador.Després d''Aire brut (crims.cat nº 9), Lluís Bosch torna amb Besòs Mar, novel·la guardonada amb el 2on Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2015.

Som a l''any 1993. Al costat d''una Barcelona post olímpica i moderna s''hi amaguen també negocis clandestins, crim organitzat i l''arribada de bandes que pretenen apoderar-se d''un nou mercat emergent: la cocaïna. Sens dubte, és el preu que cal pagar pel cosmopolitisme.

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L'inspector se sent responsable i, amb el pretext descapar de la calor sufocant de Barcelona, decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós danar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el seu vell i atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.Només darribar-hi, l'inspector Coirós li parla d'una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l'inspectorMarc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Després de la guerra civil, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no sap el parador concret dels cossos fins que, setanta anys després, l'arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui va assassinar aquells homes per tal de fer justícia i treure a la llum les seves restes.A les extremes dificultats diniciar l'excavació s'hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics i eclesiàstics interessats en mirar cap a laltra banda fins a ferides familiars mal tancades que ressorgeixen de l'oblit. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrere que potser a algú no li interessa gaire desvetllar, i ni molt menys saber don venim i desenterrar el passat. I més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa terrible amagada sota terra que ho canviarà tot.

Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d''Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d''un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona.Al llarg dels set dies següents, el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d''estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.La trama ens condueix per un territori on ningú no pot estar segur de res. Avancem a cops de volant alhora que descobrim els protagonistes que es van encadenant al llarg d''aquesta història.Una novel·la imprevisible. Llegeix-la abans que et facin spoilers.

Som al 1972. Jean Neige i la seva banda preparen el cop que els ha de consolidar com una de les bandes criminals més perilloses de França. Daquí a fer-se amb el control de la màfia a Lyon hi ha un camí de sang que ells han començat a recórrer i que els durà, entre daltres coses, a urbanitzar la Costa Brava, controlar la prostitució de mig Europa i el tràfic dhaixix. La banda, sempre amb un peu als negocis il·legals i un altre en els de dubtosa reputació com la construcció, el 2006 es troba en un atzucac. Podrà el fill de Neige, lhereu, mantenir el clan al cim del poder?Amb aquesta història, inspirada en alguns dels clans mafiosos francesos que han operat a casa nostra des dels anys setanta fins a lactualitat, lautor sendinsa en el més profund de lànima humana amb una obra clau del gènere negre contemporani.

La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradició pròpia —amb permís de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo— fins ben entrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va ser Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que ja no tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de "lladres i serenos". El llibre que teniu entre mans pretén mostrar bona part de la recepció del gènere durant aquells anys, a més d'oferir una anàlisi de l'obra policíaca de l'escriptor: novel·les, traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions i documentació inèdita són una bona mostra del seu grau d'implicació.Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d'altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.

Un sud-africà tèrbol que busca tranquil·litat i discreció s'instal·la a la vora de l'idíl·lic Parc Natural dels Ports, entre Tortosa, Arnes, Beseit i Vall-de-roures. Hi troba hospitalitat però també caçadors furtius que disparen a tort i a dret, forestals sospitosos i cacics que continuen fent el que volen. Alhora, hi apareix estimbat en estranyes circumstàncies Dídac Ares, el delegat d'Agricultura de qui depèn la sempre polèmica regulació de la cacera. Pot tractar-se d'un accident, però la troca s'embolica quan apareix mort d'un tret un guarda de la reserva. Enmig de les picabaralles entre els cossos policials situats a les diferents bandes de la frontera administrativa, el filòsof Miquel O'Malley, retirat del cos policial, intentarà esbrinar, entre boires del passat, què ha succeït.Una novel·la rural, amb porcs senglars, cabres salvatges, una calor infernal i un paisatge majestuós, ben negra però amanida amb gloriosos tocs d'humor i personatges secundaris inoblidables. Un nou retrat crític de la societat que ens envolta menat amb mà de mestre. Passeu i llegiu, el gaudi hi és garantit.

Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret, encara que s''hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l''anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d''homicidi. Sota aquest pretext, les intencions del policia són encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l''autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles i fugissers d''Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat.Allà —amb l''ajut d''altres policies— s''hi trobarà de tot: un país en guerra, feixistes contra republicans, republicans socialistes contra anarquistes, partits d''esquerra i sindicats patrullant els carrers, la sòrdida vida nocturna dels baixos fons, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori on hi regna el caos. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida i les Borges Blanques, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera feixuga i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

Que li diguin a l''Àngel Alegre, el protagonista d''aquesta novel·la, si l''ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas ben rutinari i senzill —com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d''una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar— s''embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d''ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se''n.Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l''encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l''aturarà en l''espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció, amb uns propòsits més que sospitosos.

Abril del 2001. Benvinguts a l'infern.Théo, el protagonista d'aquesta novel•la, condemnat per haver apallissat salvatgementel seu germà, surt de la presó. En un intent de retrobar-lo per tancar les velles ferides, ha de fugir de la policia, per la qual cosa ha d'abandonar la ciutat i decideix marxar a la idíl•lica campanya francesa, on finalment s'allotja de manera clandestina a la casa d'una parella jubilada encantadora. En plena naturalesa i amb una vida tranquil•la, el protagonista es dedicarà a fer excursions en un entorn de paisatges encisadors.Un dia, però, tot canvia quan és capturat per dos vells bojos en ple bosc, en un lloc perdut i mut on no hi passa mai ningú. De cop i volta, Théo es veurà atrapat i encadenat en el soterrani d'una granja deshabitada, i allà viurà com un esclau, colpejat, privat d'aigua i menjar, fins que la seva vida es converteix en un infern, amb tot tipus de violència. El que haurem de saber, estimat lector, és si se'n sortirà de tot plegat..., perquè sobreviure, en ocasions, no vol dir res.Novel·la guanyadora del Grand Prix Litterature Policière 2013.

Gaspar Garín s'encarrega d'apujar i abaixar la barrera del Port Fòrum de la ciutat de Barcelona. És una feina tranquil•la i li agrada el torn de nit. Per això li criden l'atenció els moviments estranys que hi ha al moll D i l'home amb la cicatriu al front que n'entra i surt amb un tot terreny a altes hores dela matinada. Quan el company del torn de dia li explica que ha passejat una parella de mossos pel port fent preguntes, no se sorprèn gens. Era d'esperar.A partir d'aquell moment, el vigilant estarà al'aguait, és evident que al moll D en passa alguna i fa molt mala espina. El que no sap Gaspar Garín és que la caporal Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó treballen en l'Operació Amnèsia, que situa el Port Fòrum en l'eix calent i essencial del cas: substàncies de submissió química, cobdícia i abús de les persones més vulnerables acaben confluint en un crim inimaginable. Jordi de Manuel ens ho exposa a La barrera, una història poc corrent i que, de ben segur, us posarà la pell de gallina.

Tan sols uns mesos després de l''atemptat gihadista de les Rambles, i quan falten pocs dies per a la celebració d''unes eleccions on està en joc la unitat del país, apareix, al port de Barcelona, entre blocs de formigó i un mar fosc esvalotat, el cos sense vida de l''inspector de la Policia Nacional Santiago Ortuño.Unes quantes setmanes enrere, Ortuño, un inspector que va de mal borràs, relegat a la Brigada d''Estrangeria, havia rebut la visita a comissaria de la fascinant vocalista Leire Alfaro —de sobrenom Dorothy Gale— amb l''objectiu de sol·licitar un permís de residència per a Abduh Fayad, un lampista marroquí que treballa en el perillós negoci dels germans Xaddad i amb qui ella manté una relació.A l''instant, Ortuño caurà sota l''encís de Leire i, amb l''afany per conquerir-la, es ficarà pel mig d''una investigació antiterrorista essencial que duen a terme els Mossos d''Esquadra al barri del Raval, amb el punt de mira posat a la botiga dels Xaddad.Després d''inaugurar la col·lecció amb Història de mort (2012) i de l''èxit de L''Harem del Tibidabo (2018), Andreu Martín torna a "crims.cat" amb Tothom et recordarà (2019), una història que estira els fils i l''obsessió de l''autor pel món de les màfies i la corrupció a tots nivells a la ciutat de Barcelona.Ara, seieu i deixeu-vos seduir per l''estil incisiu de l''autor per veure si, finalment, els personatges seran recordats o no.

Els anys vuitanta del segle XX van ser una autèntica bogeria a tot arreu i, a terres valencianes, es va viure, entre la joventut local, un frenètic esclat col·lectiu de modernitat, creativitat i llibertat que va donar origen a la famosa Ruta del Bakalao. En aquella època mítica i delirant, s'emmarquen les peripècies del Fletxa, un pintoresc detectiu privat que es mou com un peix a l'aigua en l'ambient nocturn i discotequer —o com un glaçó de gel en un cubata, si ho preferiu—. En el seu debut literari, el personatge intentarà complir amb l'encàrrec de resoldre la rocambolesca desaparició d'una jove misteriosa en estranyes circumstàncies i s'endinsarà en una intricada trama d'interessos creuats. Desembolicar la troca pot comportar conseqüències fatídiques. Per sort, però, aquest peculiar investigador a sou amb sang d'orxata comptarà amb la col·laboració inestimable del seu col·lega, el Tato, company de farres i parrandes, i amb l'ajuda de la seua tieta Ampariues, àvida lectora de les novel·les d'Agatha Christie.Em diuen Fletxa va ser l'obra guardonada amb el VI Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana, i, amb ella, arranquen les estrambòtiques aventures de Vicent Fletes i Chaqués, un paio sorneguer i romancer que no us enlluernarà amb les seues desafinades dots d'observació, però us seduirà pàgina a pàgina amb el seu peculiar estil i amb el carisma que destil·la pels quatre cantons.

20 de setembre del 2017. Queden només onze dies perquè se celebri el referèndum i entre els Mossos d'Esquadra hi ha mala maror. Amb l'1 d'octubre acostant-se, Barcelona és plena d'estelades i banderoles que animen a votar mentre el Piolín es troba atracat al port i resta expectant. Al mateix temps, l'assassinat d'un presumpte actor retirat, que, de fet, sembla un robatori que ha acabat malament, obligarà la inspectora dels Mossos Norma Forester i el seu equip a traslladar-se al barri de Gràcia per iniciar la investigació d'un cas que es complicarà quan descobreixin que la víctima vivia sota una identitat falsa.Norma està amoïnada pel futur: en primer lloc, pel del seu equip, que ara està format per un sergent i una jove caporala sense cap experiència en homicidi, i per un inclassificable sotsinspector Agustí Carrasco, a qui la seva incapacitat per adaptar-se a la nova sensibilitat feminista ha estat a punt de fer que l'expulsin del cos. En segon lloc, per la peculiar i histriònica família, on la divisió d'opinions sobre la qüestió de la independència amenaça amb convertir una celebració familiar festiva en una agra discussió en què tothom pot sortir malparat. Un cop més, Teresa Solana ens ofereix no només un domini exuberant de la novel·la policíaca, sinó tot un retrat contemporani de la nostra actualitat que continua teixint les trames i engrandint uns personatges carregats d'història i que ja van fer el seu debut literari a Negres tempestes i La casa de les papallones.

No hauria passat res si l'Olga i l'Ilya, un matrimoni refinat i estranyament avingut, no haguessin comprat aquella casa de camp. La parella, aparentment pacífica i que ronda la seixantena, pretén retirar-se a viure una vida pausada i tranquil·la, però es trobarà amb un imprevist: la casa limítrofa també té un nouvingut, l'Igor, un home més jove, vidu, amical i fàcil d'acontentar. Tant és així que l'Olga de seguida s'ofereix per ajudar-lo a instal·lar-se, i, de bon començament, tot rutlla com una seda. Però un dia, sense saber molt bé el perquè, es trenquen les regles del joc i es capgiren els rols de poder, apareixen infidelitats, confidències dites i no dites, re-cels, sospites, maltractaments i venjances capcioses. I ja se sap que, quan les coses es torcen i no van pel camí esperat, el més mínim error pot comportar el màxim desastre.Després de guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2017, Isabel-Clara Simó torna amb una novel·la on ens proposa una autèntica tragèdia grega farcida de personatges malaltissos i pertorbadors en un entorn rural perillosament bucòlic.

Torna l'Harem del Tibidabo, el prostíbul modernista més luxós de Barcelona, amb la seves portes de roure, els vitralls heràldics i les gàrgoles de castell. Tot com sortit d'un conte si no fos perquè el regent del bordell, l'histriònic Emili Santamarta, es veurà submergit dins d'una trama on haurà de defensar innocents en una lluita entre policies corruptes i, sobretot, entre dos clans que volen fer-se amb el monopoli del tràfic d'armes i drogues de la ciutat: els De Santiago, perillosos i alhora sofisticats, i els Klein, comandats per dos despietats nans rodanxons de metre i mig, extremament cruels, que només cerquen venjança per la mort del seu estimat fill, el Delfí.Un cop més, l'escriptor ens endinsa en una Barcelona violenta, fosca i sòrdida amb una galeria repleta de personatges estrafolaris, i tot plegat, com no podia ser d'una altra manera, farcit de l'humor àcid i corrosiu del seu protagonista principal, l'exagerat i teatral Mili.Després d'inaugurar la col·lecció amb Història de mort, i seguir amb L'Harem del Tibidabo i Tothom et recordarà, Andreu Martín repeteix a "crims.cat" amb la segona entrega del seu Harem, on un cop més l'acció torna a ser ràpida i violenta com un tret.

Als barris perifèrics del Besòs i el Maresme i de la Mina, unes de les zones més conflictives de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi conviuen joves adolescents amb ganes de menjar-se el món, famílies immigrants problemàtiques i taurons que volen controlar negocis il·legals. Un dels més rentables consisteix en ocupar habitatges a qualsevol preu per omplir-los de drogues i materials de dubtosa legalitat. Tant és així que per aconseguir-los estan disposats a amenaçar, coaccionar i, fins i tot, segrestar membres de famílies que els habiten. El que no saben és que una de les víctimes i protagonistes d'aquesta novel·la, la Laila, està disposada a fer tot el que calgui per protegir la seva família pakistanesa encara que s'hagi de pagar un preu molt alt. El restant és l'acció, l'angoixa, la tensió i les mans que giren pàgines, impacients.Després de la incursió negra rural de Males decisions (núm. 32 de crims.cat), a Mai més Susana Hernández ens ofereix un retrat social de la brutal realitat que sobrevola els suburbis de les nostres ciutats, tan descarnada com veraç.

La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d'una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat.Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d'una sèrie d'assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l'últim d'aquells crims.El crim que va marcar una ciutat.El crim que va marcar una generació.El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista.El crim que va convertir un periodista en escriptor.Un crim real.Real.