Jordi de Manuel – författare

Descobreix 100 formes de desemmascarar la pseudociència en un món on, cada vegada més, aquesta pràctica es desdibuixa i es confon amb la ciència.La frontera entre ciència i pseudociència és fàcil de traspassar i costa de distingir. La proliferació d''idees pseudocientífiques i la seva difusió mitjançant les xarxes socials és un fet innegable que té repercussions en la vida quotidiana de tothom. En trobem exemples en l''àmbit de la salut, en teories conspiradores, en endevinacions i prediccions del futur i en molts altres temes del dia a dia. Les persones som vulnerables a aquestes idees i creences, que poden determinar decisions importants en molts moments de la vida.Per delimitar aquesta frontera és útil conèixer el significat d''alguns conceptes dels quals parla aquest llibre, com ara placebo, assaig clínic, estudi en "doble cec", chemtrail, reiki, quiromància o memòria de l''aigua, entre altres. Les 100 preguntes (i 100 respostes) que trobaràs en aquestes pàgines t''ajudaran a identificar les pseudociències i et proporcionaran claus per orientar-te en un món on gairebé tot és possible.

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L'inspector se sent responsable i, amb el pretext descapar de la calor sufocant de Barcelona, decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós danar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el seu vell i atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.Només darribar-hi, l'inspector Coirós li parla d'una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l'inspectorMarc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Gaspar Garín s'encarrega d'apujar i abaixar la barrera del Port Fòrum de la ciutat de Barcelona. És una feina tranquil•la i li agrada el torn de nit. Per això li criden l'atenció els moviments estranys que hi ha al moll D i l'home amb la cicatriu al front que n'entra i surt amb un tot terreny a altes hores dela matinada. Quan el company del torn de dia li explica que ha passejat una parella de mossos pel port fent preguntes, no se sorprèn gens. Era d'esperar.A partir d'aquell moment, el vigilant estarà al'aguait, és evident que al moll D en passa alguna i fa molt mala espina. El que no sap Gaspar Garín és que la caporal Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó treballen en l'Operació Amnèsia, que situa el Port Fòrum en l'eix calent i essencial del cas: substàncies de submissió química, cobdícia i abús de les persones més vulnerables acaben confluint en un crim inimaginable. Jordi de Manuel ens ho exposa a La barrera, una història poc corrent i que, de ben segur, us posarà la pell de gallina.

Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L''any 1816 es coneix a Europa com l''any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D''aquestes fèrtils nits d''estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d''un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d''un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d''un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s''alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d''Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d''història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l''antic oratori dels cartoixans d''Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l''edifici va ser utilitzat com a granja d''aviram just abans de ser transformat en l''allotjament rural ple d''encant que és avui.Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l''ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s''hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d''aquestes llegendes diu que, a l''edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l''homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.L''octubre del 2016, Mario Urrea, l''alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d''aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d''acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l''originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.