«La producció teatral de Narcís Oller respon als mateixos estímuls literaris que orientaren la seva producció narrativa: els de la tradició realista. A més, les seves traduccions pretenen contribuir a la regeneració de l''escena catalana en un moment de veritable crisi del model dramatúrgic impulsat primer per Frederic Soler i de l''escassa capacitat de convocatòria que tenien les fórmules literàriament més ambicioses, si exceptuem el teatre d''Àngel Guimerà.» (Del pròleg de Ramon Bacardit)
