Narcís Oller – författare

Written in nine chapters separated into three blocks, Narcís Oller’s The Madness is one of the first literary pieces of work to aim to truly analyze the social and genetic causes and results of mental illness. Told through the eyes of an anonymous “narrator” character, The Madness tells the story of a young revolutionary called Daniel Serrallonga and his gradual deterioration into madness and delusion. Set against the backdrop of the political crisis that ripped Spain apart in the mid to late 19th century and laid the foundations of the Spanish Civil War, The Madness is a fascinating study of mental health within both rural and urban Catalan society.As relevant and entertaining now as it was when it was first published, this lively translation brings this fantastic piece of literature to new, modern audiences while drawing parallels with some of the 19th century’s greatest English language writers such as Charles Dickens and Thomas Hardy.

En un petit poble rural català, on la misèria i la necessitat són el pa de cada dia, Oleguer, un usurer despietat, s''enriqueix a costa del sofriment aliè. Conegut com a l''Escanyapobres, aprofita la desesperació dels pagesos per a imposar préstecs abusius que els enfonsen encara més en la misèria.No obstant això, la fortuna d''Oleguer no està exempta d''ombres: l''avarícia i l''ambició el converteixen en presoner del seu propi desig de riquesa. Mentre el poble lluita per sobreviure, ell es tanca en una espiral de cobdícia.

«"Al llapis i a la ploma" va ser el darrer llibre amb textos originals publicat per Oller. Tenia setanta-dos anys i, d''acord amb la periodització proposada per Rosa Cabré, el recull forma part de la tercera etapa de la seva biografia (1907-1930) en què l''autor abandonà el conreu de la novel·la i es va dedicar a la redacció de les "Memòries", a aplegar material narratiu divers, i a immergir- se en el gènere teatral amb textos propis i traduccions. Però també hi va iniciar la revisió de la pròpia obra, potser per rebatre el descrèdit que pensava que la seva obra tenia en els cenacles noucentistes.»(Del pròleg de Josep Camps Arbós)

Amb "Croquis del natural" s''inicia la publicació de la nova Biblioteca Narcís Oller, que té la voluntat de tornar a posar a l''abast del públic en general totes les obres sorgides de la imaginació fèrtil i de la ploma versàtil de l''escriptor considerat com el pare de la novel·la catalana moderna. Publicada per primera vegada el 1879, aquesta opera prima d''Oller en català, està formada per quatre contes amb evidents traces realistes: "El vailet del pa", "Tres mesos de món", "Els que ho miren i els que hi van" i "El transplantat".

La lectura de "Vilaniu" ens pot oferir diversos nivells de gaudi. Tant si hi busquem el fris dels costums d''una època, com si ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix espai que encara podem reconèixer. Tant si hi busquem la vibració interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripció d''una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d''evocar sensacions i impressions. L''obra desplega un univers que restarà obert perquè Oller traci magistralment les pinzellades que evoquen la forja del nostre món modern. El text va ser una baula que unia la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres clàssics del segle XV amb la literatura europea contemporània. Una fita. Però també el senyal d''un camí a seguir.

«Publicada set anys després de "La febre d''or", la novel·la breu "La bogeria" (1899) és una aportació singular en la tradició narrativa catalana, tant pel que fa al tema —l''estudi particular d''un "cas clínic", amb una forta dependència de la història política i social del país— com pel que fa a la trajectòria literària d''Oller. En el context de la fi de segle, l''obra evidencia el desenvolupament d''una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.»

"Pilar Prim" és l''última i la més contemporània de les novel·les de Narcís Oller. Escrita en ple Modernisme, supera algunes de les limitacions de la seva narrativa anterior i s''endinsa en l''anàlisi psicològica d''una dona que afronta el repte de superar una feblesa que sap reconduir en determinació per decidir el rumb de la seva vida.L''estudi introductori va a càrrec de Rosa Cabré, professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en l''obra de Josep Yxart i de Narcís Oller.

En aquest volum, es reuneixen els textos publicats anteriorment amb els títols "Memòries literàries" i "Memòries teatrals", a cura d''Enric Cassany, professor de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, el qual, en el pròleg, escriu: "Les Memòries d''Oller, per als lectors d''avui, són encara un document de primer ordre per entendre el narrador més ambiciós i de més projecció del XIX català; un document que combina l''autobiografia, la crònica literària i la crònica històrica […] Cal acudir-hi per descobrir quines són les condicions en què es mou la literatura catalana, i en especial la narrativa. La descoberta meravellada de la llengua pròpia com a llengua literària, la defensa de l''adopció del català en el marc espanyol, les dificultats d''editar en català, però també d''assegurar traduccions honestes al castellà i a altres llengües, la misèria del món editorial barceloní o la depauperació del teatre català apareixen amb un relleu i una força que un historiador de la literatura no podria imitar."

«Tant com en el conte i en la novel·la extensa, potser més i tot, Narcís Oller va saber trobar la justa mesura literària en la novel·la curta. La publicació de "L''Escanyapobres" (1884) va confirmar el narrador revelat en "La Papallona". En aquest breu i intens relat, els canvis provocats per la industrialització serveixen de teló de fons al vigorós "estudi d''una passió" que el subtítol anuncia. Moltes coses s''hi insinuen, però el protagonisme correspon a l''avarícia, tema literari universal i etern, que havia proporcionat tipus inoblidables en obres mestres de l''escola realista a la qual Oller s''incorporava. En el deliri de la bogeria pel diner, l''Oleguer i la Tuies constitueixen dos magnífics i extrems "casos" de deshumanització en el context contemporani.»

«La producció teatral de Narcís Oller respon als mateixos estímuls literaris que orientaren la seva producció narrativa: els de la tradició realista. A més, les seves traduccions pretenen contribuir a la regeneració de l''escena catalana en un moment de veritable crisi del model dramatúrgic impulsat primer per Frederic Soler i de l''escassa capacitat de convocatòria que tenien les fórmules literàriament més ambicioses, si exceptuem el teatre d''Àngel Guimerà.» (Del pròleg de Ramon Bacardit)

"Notes de color" ofereix una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir amb aquell programa realista marcat per Yxart i Sardà. Ja era així a "Croquis del natural" i ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les narracions se cenyeix a l''experimentació dels procediments realistes, però una altra bona part s''encamina per viaranys diferents.

«Les disset narracions que conformen "De tots colors" (1888) se''ns presenten amb una distribució segurament més pensada del que sembla a primera vista. Així, l''obre "La bufetada", la perla del volum, i el tanca "L''ideal d''un romàntic", dues obres que ja gaudien d''un cert reconeixement públic i que constitueixen veritables manifestacions de la concepció literària d''Oller en aquells moments. […] Entre aquestes dues, hom diria que la resta vol ser un mostrari d''aquesta varietat de colors literaris que indica el títol, i que, per tant, es van barrejant, ara una, ara altra, diverses modalitats narratives.» (Del pròleg de Margalida Tomàs)

La papallona és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L''autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s''endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s''enamora d''en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s''ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica. La novel·la té un aire fulletonesc que s''arrossega del corrent de romanticisme, però les descripcions de la Barcelona industrial ja mostren el realisme i naturalisme que caracteritzaria a l''autor.

L''Escanyapobres és la novel·la més coneguda de Narcís Oller. L''autor mostra l''avarícia i les seves conseqüències amb tres personatges centrals: l''Oleguer, la Donya Tuies i en don Magí Xirinac, el notari de la vila. Els tres personatges menyspreen tot allò que no estigui relacionat amb els diners i la riquesa i, a poc a poc, van allunyant-se de la realitat i del món que els rodeja, un món que està evolucionant: Oller mostra la industrialització de Catalunya i els canvis socials que comporta. L''arribada del ferrocarril al poble de l''Oleguer i la Donya Tuies provoca unes alteracions en l''estructura econòmica que sacsegen i arruïnen a la parella.