D''ençà de la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), una part de Catalunya està inclosa dins de França; a més, per la seva proximitat geogràfica, pel seu pes a Europa, on en els temps de Lluís XIV i en els de Napoleó fou la potència hegemònica, i, també, pels seus interessos a Espanya, França ha tingut sovint un paper decisiu en els esdeveniments del conjunt de Catalunya; per tot això, no podem entendre la nostra història sense tenir-hi present l''actuació d''un estat que, al Principat, molts veuen com un poderós i influent veí, mentre que a la Catalunya Nord forma part de la realitat quotidiana.D''altra banda, l''existència de la frontera establerta el 1659 hauria de motivar els sud-catalans a esforçar-se a conèixer la història de França i, també, els nord-catalans a estudiar història d''Espanya fins a aconseguir que Espartero, Narváez, Balmes, Prim, Thiers, Guizot, Aragó i Joffre fossin figures igual de conegudes tant al Principat com a la Catalunya Nord.
