Xavier Deulonder I. Camins – författare

D''ençà de la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), una part de Catalunya està inclosa dins de França; a més, per la seva proximitat geogràfica, pel seu pes a Europa, on en els temps de Lluís XIV i en els de Napoleó fou la potència hegemònica, i, també, pels seus interessos a Espanya, França ha tingut sovint un paper decisiu en els esdeveniments del conjunt de Catalunya; per tot això, no podem entendre la nostra història sense tenir-hi present l''actuació d''un estat que, al Principat, molts veuen com un poderós i influent veí, mentre que a la Catalunya Nord forma part de la realitat quotidiana.D''altra banda, l''existència de la frontera establerta el 1659 hauria de motivar els sud-catalans a esforçar-se a conèixer la història de França i, també, els nord-catalans a estudiar història d''Espanya fins a aconseguir que Espartero, Narváez, Balmes, Prim, Thiers, Guizot, Aragó i Joffre fossin figures igual de conegudes tant al Principat com a la Catalunya Nord.

Avui dia alguns historiadors defineixen el segle XX com el període que va des de la Revolució d''Octubre de 1917 a Rússia fins a la Caiguda del Mur de Berlín el 1989, que significà la fi dels règims comunistes europeus. El segle XX fou també l''època en què es podia argumentar i defensar la idea que el comunisme representava, realment, una alternativa seriosa al capitalisme, és a dir, a l''economia de mercat, com també es podia contraposar una suposada "democràcia popular" comunista a una democràcia burguesa o formal, pròpia del capitalisme. Per explicar què va ser el comunisme, ací mostrem la història dels règims comunistes vigents a Alemanya, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria i Romania durant els quaranta anys que seguiren a la fi de la II Guerra Mundial, un exercici de memòria molt oportú, precisament, perquè les generacions nascudes a partir de mitjans de la dècada de 1980 mai no han tingut l''ocasió de veure un règim comunista a Europa, i sempre cal sortir al pas de l''oblit o de possibles revisionismes.