El carrer de les Camèlies ha sigut enormement llegit, però se n''ha parlat poc. ¿De què parla? D''una noia que abandona l''agulla per fer senyors i que no abandonarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d''estàtues. Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? La identitat perduda perquè tothom li n''atribueix una. La llibertat de caminar fora del compàs que marca la norma social. Per allà on passa, les seves cames pertorben els homes i projecten fantasies sexuals. Aquesta és l''arma de doble tall de Cecília Ce. Com diu Stefanie Kremser al postfaci: "els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l''ús i l''abús —si cal— siguin mutus."La Rambla on tot comença, l''Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s''atura ni perd la serenitat. S''aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d''aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.
