Mosaic és l''únic llibre que Víctor Català va escriure en primera persona. Ara el camí no el fa la imaginació: ella és el seu propi personatge, t''acull en la intimitat per mostrar-te com s''ha format l''artista i com ha batallat per ser lliure des de ben petita.Intimitats serà el primer de tres volums que recuperem a Club Editor, íntegres per primer cop. Les curadores, Agnès Prats i Blanca Llum Vidal, han descobert 17 peces inèdites del Mosaic al Fons Víctor Català de l''Escala: són els "Fòssils", records de la primera infància de Caterina Albert.Són episodis curts, impresos tan vivament en la memòria que esclaten en ser rescatats. N''hi ha de deliciosos, com quan juga amb les bestioles del jardí de la infància. I d''impressionants, com quan t''ensenya les parets que va pintar al menjador de casa, personals pintures rupestres.A la segona part del llibre hi ha el conte "Mon niu", on la Víctor descriu les golfes des d''on escriu —¿i no és aquesta la cambra pròpia? Cal posar Víctor Català al costat de les seves germanes Virginia Woolf, Alice Munro o Marguerite Duras.

Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció."Perquè és així, amb una corda, que em lligaria a Vós per l'esquena. Per no poder caminar ni escapar-me de Vós sense caure per terra. Per sentir com el terra se'ns torna petit sota els peus."I mentre a cada carta la foguera assaja un so diferent, qualsevol cosa que pugui oferir la Realitat es converteix en combustible, en tecla d'un orgue cada vegada més gran. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals."En aquesta novel·la epistolar hi ha totes les contradiccions de l'amor foll —només que capgirades perquè és una dona qui disposa les regles del joc.Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.

Las revolucionarias cartas de amor que la princesa de este libro le escribe a su misterioso destinatario van más allá de las cuitas entre pelucas y miriñaques dieciochescos. Página tras página de esta novela epistolar, el lector asiste a una gimnasia rítmica de la entrega, hasta descubrir que el sometimiento amoroso en estado de gracia no es más que una forma radical de insumisión.«Porque es así, con una cuerda, como me ataría a Vos por la espalda. Para no poder caminar ni escaparme de Vos sin caer por el suelo. Para sentir cómo el suelo se apoca a nuestros pies.»Podemos decir sin reparos que la autora de La princesa sois Vos es hoy uno de los mayores talentos de la península, una verdadera criatura de ritmo y verbo. Las ovejas que devora, los aldeanos a los que atemoriza pacen y trabajan solamente en su voz. Blanca Llum Vidal tiene órbita. Como los clásicos, supongo. Y, como ya se sabe, los clásicos no entienden de límites, por no decir de idiomas.Unai Velasco

Mosaic és l''únic llibre que Víctor Català va escriure en primera persona. Ara el camí no el fa la imaginació: ella és el seu propi personatge, t''acull en la intimitat per mostrar-te com s''ha format l''artista i com ha batallat per ser lliure des de ben petita.Intimitats serà el primer de tres volums que recuperem a Club Editor, íntegres per primer cop. Les curadores, Agnès Prats i Blanca Llum Vidal, han descobert 17 peces inèdites del Mosaic al Fons Víctor Català de l''Escala: són els "Fòssils", records de la primera infància de Caterina Albert.Són episodis curts, impresos tan vivament en la memòria que esclaten en ser rescatats. N''hi ha de deliciosos, com quan juga amb les bestioles del jardí de la infància. I d''impressionants, com quan t''ensenya les parets que va pintar al menjador de casa, personals pintures rupestres.A la segona part del llibre hi ha el conte "Mon niu", on la Víctor descriu les golfes des d''on escriu —¿i no és aquesta la cambra pròpia? Cal posar Víctor Català al costat de les seves germanes Virginia Woolf, Alice Munro o Marguerite Duras.

Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció."Perquè és així, amb una corda, que em lligaria a Vós per l'esquena. Per no poder caminar ni escapar-me de Vós sense caure per terra. Per sentir com el terra se'ns torna petit sota els peus."I mentre a cada carta la foguera assaja un so diferent, qualsevol cosa que pugui oferir la Realitat es converteix en combustible, en tecla d'un orgue cada vegada més gran. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals."En aquesta novel·la epistolar hi ha totes les contradiccions de l'amor foll —només que capgirades perquè és una dona qui disposa les regles del joc.Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.

Las revolucionarias cartas de amor que la princesa de este libro le escribe a su misterioso destinatario van más allá de las cuitas entre pelucas y miriñaques dieciochescos. Página tras página de esta novela epistolar, el lector asiste a una gimnasia rítmica de la entrega, hasta descubrir que el sometimiento amoroso en estado de gracia no es más que una forma radical de insumisión.«Porque es así, con una cuerda, como me ataría a Vos por la espalda. Para no poder caminar ni escaparme de Vos sin caer por el suelo. Para sentir cómo el suelo se apoca a nuestros pies.»Podemos decir sin reparos que la autora de La princesa sois Vos es hoy uno de los mayores talentos de la península, una verdadera criatura de ritmo y verbo. Las ovejas que devora, los aldeanos a los que atemoriza pacen y trabajan solamente en su voz. Blanca Llum Vidal tiene órbita. Como los clásicos, supongo. Y, como ya se sabe, los clásicos no entienden de límites, por no decir de idiomas.Unai Velasco