Charlotte Delbo – författare

The memoir of Charlotte Delbo, a French writer sent to Auschwitz for her resistance activities against the Nazi occupation of France and the Vichy government“Delbo’s exquisite and unflinching account of life and death under Nazi atrocity grows fiercer and richer with time.”—Sara R. Horowitz, York UniversityCharlotte Delbo’s moving memoir of life and death in Auschwitz and the postwar trauma of survivors, Auschwitz and After, is now a classic of Holocaust literature. Offering the rare perspective of a non-Jew, Delbo records moments of horror and of desperate efforts at mutual support, of the everyday deprivation and abuse experienced by everyone in the camps, and especially by children. Auschwitz and After conveys how a survivor must “carry the word” and continue to live after surviving one of the greatest catastrophes of the twentieth century.This second edition includes an updated and expanded introduction by Holocaust scholar Lawrence L. Langer.  “No memoir of those times is more sensitive and less sentimental.”—Geoffrey Hartman  “I find Rosette C. Lamont’s remarkable translation of Charlotte Delbo’s work perceptive, delicate, and poignant, in short: exceptional.”—Elie Wiesel“Delbo’s exquisite and unflinching account of life and death under Nazi atrocity grows fiercer and richer with time. The superb new introduction by Lawrence L. Langer illuminates the subtlety and complexity of Delbo’s meditation on memory, time, culpability, and survival, in the context of what Langer calls the ‘afterdeath’ of the Holocaust. Delbo’s powerful trilogy belongs on every bookshelf.”—Sara R. Horowitz, York University  Winner of the 1995 American Literary Translators Association Award

Written by a member of the French resistance who became an important literary figure in postwar France, this moving memoir of life and death in Auschwitz and the postwar experiences of women survivors has become a key text for Holocaust studies classes. This second edition includes an updated and expanded introduction and new bibliography by Holocaust scholar Lawrence L. Langer.   “Delbo’s exquisite and unflinching account of life and death under Nazi atrocity grows fiercer and richer with time. The superb new introduction by Lawrence L. Langer illuminates the subtlety and complexity of Delbo’s meditation on memory, time, culpability, and survival, in the context of what Langer calls the ‘afterdeath’ of the Holocaust. Delbo’s powerful trilogy belongs on every bookshelf.”—Sara R. Horowitz, York University   Winner of the 1995 American Literary Translators Association Award

The Sentence (red ink) Play in Three Acts La Sentence was first performed in Paris after the author s death as an oratorio created and directed by master n flutist Francois Veilhan, protege, devotee and close friend of the author. This is what he tells us:"e;A few sentences to tell you why The Sentence by Charlotte Delbo is a marvelous theatrical moment for me, why I wished for years on end to work the text . ..There is something within it resembling an item of clothing that remained in the shadow of a closet after the death of a beloved friend, something immuvable and colored, solemn and shared. Acquaintance with a precise event, birthes in the author the necessity for a theatrical space. Not exactly a play, as we know them, with contradictions, confrontations, unity, alterity, characters and action. No, more a theatrical space

Si no fos immensa, l'obra de Delbo no tindria el poder de vèncer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningú desitja anar al cor de l'infern, ni tan sols remuntant les paraules d'un llibre. Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge més clara de la brutalitat, la calidesa de la mà que t'aguanta. Perquè aquest Auschwitz no té res a veure amb la zona grisa: aquí és l'experiència de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot allà, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbrück, tenen cura les unes de les altres. Amb una tendresa tan difícil de concebre com el deliri de violència contra què lluiten. La veu que sents de principi a fi és d'una presència tan viva que t'hi abraces per travessar la plana de la mort fins al final. I quan la veu t'abandona perquè heu sortit, et queda la sensació que allà dins hi has deixat una cosa importantíssima.Cap de nosaltres tornarà, seguit d'Un coneixement inútil, completen el tríptic Auschwitz i després que Club Editor va encetar amb el volum La mesura dels nostres dies.

"No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. Dençà que he tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se'm posi al davant em pregunto: ¿M'hauria ajudat a caminar, aquest?"Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus de dones deportades per haver participat en la resistència al nazisme i que van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius. La que les fa parlar és Charlotte Delbo, una de les escriptores més punyents del segle XX europeu, encara avui desconeguda del gran públic. Les va anar a veure vint anys després de l'alliberament per preguntar-los com era la vida. Ella també pren la paraula, sovint en forma de poema:"La ciutat estava plenad'homes que jo no veiael desconegut que avançavaera després de tants anysel primer home que mirava."D'aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la seva personalitat inconfusible, n'emergeix una reflexió rica, directa, trasbalsadora, clarivident, que t'interpel·la i et modifica.