Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU – förlag

Alexandra es una mujer de 25 años, millennial, obrera y en pleno descubrimiento de su bisexualidad; vive con sus padres y su hermano en la periferia de Barcelona. Su novio la trata como un mueble bonito, tiene un trabajo aburrido pero precario y su vida ha quedado destrozada por Júlia, la mujer por la que está dispuesta a darlo todo, a dejarlo todo, a serlo todo. A renunciar a todo. Su Helena de Troya, su Daenerys Targaryen.Sueño contigo, una pala y cloroformo es un bollodrama, historia de amor, de locura y de muerte en la que se acribillan sin piedad aspectos del feminismo, el poliamor y la liberación de la mujer en el siglo XXI. Incómoda y macarra, bonita y cruel, esta distopía romántica devora a quien la lee. Retrata una generación sin futuro pero sobre la cual se han depositado grandes esperanzas que serán irremediablemente defraudadas.El título de la novela se inspira en la canción Paraísos artificiales del álbum La estanquera de Saigón de Los chikos del maíz; en concreto, en estos versos:Por eso sueño con tu novio, una pala y cloroformoPor eso mi mente es un hornoPor eso veo tu cara en cada actriz de cine pornoLa novela respira el mismo aire urbano, desesperado y hasta cierto punto canalla de la canción. Estará disponible en librerías el próximo 23 de septiembre y la edición digital estará disponible un poco más tarde.

Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global estudia els fonaments ideològics que van redefinir Barcelona durant els anys vuitanta i van orientar la ciutat cap a l'actual economia del turisme, la cultura i els serveis i, per tant, de la gentrificació, la massificació, l'encariment de l'habitatge, la precarització del treball i la ineficàcia de les polítiques públiques.Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d'aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d'una Catalunya revitalitzada com a nació, de l'Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l'era neoliberal de la fi de la història. S'examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l'arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d'Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l'any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.

Les millors professionals del món de l'scrapbooking es donen cita a Andorra per assistir al primer congrés que se celebra al país. La descoberta al llac d'Engolasters del cadàver d'una scrapera molt famosa trasbalsarà als assistents d'aquesta trobada i a la presidenta del club, la forense Maria Sastre, que demanarà ajuda al comissari Cerni Llop.Scrap mortal ens endinsa entre els bastidors de l'univers de l'scrapbooking, on venjances i rancúnies són a l'ordre del dia. Un entorn creatiu i de fantasia que s'entrellaça amb el món del bàsquet i amb la diplomàcia nord-americana al voltant de la investigació sobre la vida de la víctima. Scrap mortal és una història trepidant a la caça d'un assassí, intel.ligent, que sap esborrar molt bé les seves pistes.El comissari Cerni Llop formarà de nou un tàndem explosiu amb l'ex-batlle Masoliver, ancorat com sempre en el passat de les tradicions andorranes, que no s'estarà d'expressar en veu alta les seves opinions per a gran exasperació d'en Cerni. No hi ha ningú com ell per posar el dit a la nafra.Scrap mortal és la segona novel·la de misteri de Ludmilla Lacueva Canut. L'autora s'endinsa dins del món de l'scrapbooking amb les seves enveges i ressentiments que esdevindran mortals en un decorat que sembla perfecte.

El Protocolo  es un juego de tronos de los negocios que transcurre antes y durante la última crisis económica y donde las luchas de poder en el seno de una empresa familiar se desarrollan en toda su crueldad. En una novela con estilo directo y de fácil lectura, el autor surfea, con grandes dosis de humor e ironía, entre los personajes y escenas de los conflictos familiares, en un entorno donde el sexo y la gastronomía internacional juegan un importante papel.Un libro de ficción que ayuda a entender la recesión económica desde una nueva perspectiva, más allá de la economía tradicional, y de una forma muy entretenida, irónica y excitante.La estrategia empresarial familiar en estado puro: lucha de sexos, relevo generacional, fraude, evasión y paraísos fiscales. Todo lo que no se enseña en las business schools, pero que se impone en la vida real. Fútbol, alta cocina y negocios inmobiliarios mezclados con el día a día de las actividades de una familia que podría parecer tradicional.

El novembre de 2018, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida al III Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola. Alexandra Cuadrat, Andrea Jofre, Pep Prieto i Adrià Pujol Cruells van tenir la gentilesa d'acceptar el repte. Heus aquí els seus relats. - L'exorcisme, d'Alexandra Cuadrat- Aniversari, d'Andrea Jofre- El botó del pànic, d'en Pep Prieto- La remuntada, de l'Adrià Pujol CruellsEl 1816, Lord Byron va llogar la vil·la Diodati, prop del llac Leman, per passar-hi una temporada i va convidar tres amics: el poeta Percy Shelley, la seva futura esposa Mary, i el doctor Polidori. 1816 es coneix a Europa com l'any sense estiu. Les erupcions del Tambora van tenir conseqüències climàtiques arreu del món. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a explicar-se i escriure relats de terror. D'aquestes nits neix El vampir, de Polidori; un malson inspira Mary Shelley a escriure un clàssic de la literatura universal amb un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada el 1818.El petit poble de Torrebesses no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental, el Castell palau, considerat Bé Cultural d'Interès Nacional amb mil anys d'història. Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor l'ombra de Vil·la Diodati. L'editorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes.

Un assassí trenca la pau a Andorra en plena temporada d'esquí. El comissari Cerni Llop li segueix la pista, enutjat per les contínues intromissions en la investigació per part de Climent Masoliver, l'antic batlle. L'únic fill del Marquès de Fenolleda està segur que l'han empès mentre esquiava. Per sort, tot ha quedat en un ensurt, però no queda tranquil quan s'assabenta que hi ha hagut un assassinat en el mateix hotel on s'allotja.Mort sota zero és la primera novel·la de misteri de Ludmilla Lacueva. Amb destresa, l'autora segueix la fórmula del relat policíac anglès, on l'assassinat es fa present en una comunitat benestant i qualsevol pot ser sospitós. A més, hi introdueix elements típics de les tradicions andorranes que hi aporten un plus d'originalitat.

El 1816, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors lloguen una mansió, la vil·la Diodati, per passar junts uns dies de descans. Són el poeta Percy Shelley, la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. Aquesta data es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, tenen conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta inciten els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu neix El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson, Mary Shelley comença a gestar una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada precisament el 1818, enguany fa 200 anys.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental tant o més seductora que la mansió suïssa. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil espanyola, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a escola i, fins i tot, com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor l'ombra de Vil·la Diodati. L'Editorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.L'octubre de 2017, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la segona edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Pere Cervantes, Quim Garcia Albero, Toni Hill i Anna Maria Villalonga han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració de la fructífera reunió literària de Vil·la Diodati.Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, a les persones com Mario Urrea que estan a l'altura, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, princeses, vampirs, dimonis, suïcides, assassins, botxins. Contes per a les nits de lluna plena és un complet inventari de la flor i nata del fantàstic terrorífic més essencial.En la primera part del llibre predomina un tractament seriós, fosc i amarg. Són històries amb un rerefons de justícia poètica, fins i tot amarat de passió amorosa i d''exaltació de la natura, però no exempt de dolor. La segona part, en canvi, representa una paròdia en tota la regla, una desmitificació insolent dels pilars del nostre imaginari.El fil conductor que lliga les dues parts és que són històries de perdedors, d''outsiders, de losers, de marginats, de caiguts en desgràcia. Els relats són crítics, reivindicatius, desesperançats. Una reflexió de l''Anna Maria Villalonga sobre la complexitat de la naturalesa humana.Volem remarcar que els contes es poden escoltar a través d''un codi QR que s''indica a l''interior del llibre amb les veus de Maribel Gutiérrez i Miquel Llobera sota la direcció artística d''Anna Maria Villalonga. Tots tres són molt aficionats a la literatura i han creat la pàgina web http://www.enveualta.cat perquè tothom pugui gaudir de narrativa i poesia en tot moment.

Durante los primeros años del siglo XXI ha habido un gran aumento de los tratamientos de reproducción asistida. Las causas son diversas: la caída de la fertilidad, el estilo de vida, y la precarización económica y social, entre otros. La tecnología es una bendiciónpero también implica riesgos e incertidumbres.Muchos tratamientos exigen el uso de óvulos donados. A diferencia de lo que ocurre en muchos países de la UE, en España la donación es anónima y es un doble incentivo: anima a muchas mujeres en situación precaria a donar óvulos a cambio de una compensación de entre 900 y 1.200 euros, y muchas mujeres y parejas extranjeras viajan a España para comprar dichos óvulos. Sin garantía de anonimato, las donantes se expondrían a que los nacidos de sus óvulos pudieran conocerlas al llegar a la mayoría de edad, como sucede en muchos países. El derecho a conocer los propios orígenes está garantizado por la legislación nacional e internacional, y las donaciones anónimas las contradicen.Legalmente, ninguna mujer puede donar óvulos más de tres veces y el máximo de bebés que pueden nacer de ellos es seis, pero no hay ningún registro centralizado que lo controle. En nuestro país, una mujer puede donar tantas veces como quiera, por altruismo, por la recompensa económica o por ambas cosas, sin casi ningún control, asumiendo riesgos para su salud actual y futura, sin que las clínicas sean responsables.¿Qué hacemos con los cientos de miles de embriones congelados en España? ¿Podemos hablar de ovodonación o debemos llamarlo venta? ¿Debe ser una salida económica desesperada para mujeres jóvenes y precarias? ¿Debemos replantearnos la maternidad a cualquier precio o damos vía libre a los avances de la reproducción asistida?

Elles. 20 relats, 20 dones, 20 vides trenades explica la vida de diverses dones unides per fils invisibles i, a voltes, sorprenents. Cadascuna apareix, pel cap baix, dues vegades; una com a protagonista, l''altra com a antagonista o personatge secundari d''una altra història. Els relats han estat inspirats en fets de la vida quotidiana o de notícies aparegudes en premsa.Els vint relats d''aquest recull, el primer en solitari de Maite Moreno, estan salpebrats de vida, d''un realisme a vegades màgic, de misteri, d''algun que altre crim, de pèrdues i retrobaments; d''incomoditats, silencis, alegries i tristeses. Les històries que llegireu a Elles no sempre acaben bé o malament, a vegades haureu de decidir-ho vosaltres perquè, com la vida, hi ha finals que depenen dels testimonis.

Durant els primers anys del segle XXI hi ha hagut un gran augment dels tractaments de reproducció assistida. Les causes són diverses: la caiguda de la fertilitat, l''estil de vida, i la precarització econòmica i social, entre d''altres. La tecnologia es una benedicció però també implica riscos i incerteses.Molts tractaments exigeixen l''ús d''òvuls donats. A diferència del que passa a molt països de la UE, a Espanya la donació és anònima i això funciona com un doble incentiu: anima moltes dones en situació precària a donar òvuls a canvi d''una compensació d''entre 900 i 1.200 euros, i moltes dones i parelles estrangeres viatgen a Espanya per comprar aquests òvuls. Sense garantia d''anonimat, les donants s''exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les quan fossin majors d''edat, com passa a molts països. El dret a conèixer els propis orígens està garantida per la legislació nacional i internacional, i les donacions anònimes les contradiuen.Legalment, cap dona pot donar òvuls més de tres vegades i el màxim de criatures que poden néixer dels seus òvuls és sis, però no hi ha cap registre centralitzat que ho controli. Al nostre país, una dona pot donar tantes vegades com vulgui, sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o per totes dues coses, sense gairebé cap control, assumint riscos per a la seva salut actual i futura, sense que les clíniques en siguin responsables.Què en fem de les desenes de milers d''embrions congelats que hi ha a Catalunya? Podem parlar d''ovodonació o hauríem de dir-ne venda? La donació ha de ser una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries? Hauríem de replantejar-nos l''imperatiu de la maternitat a qualsevol preu o hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?

La pitjor conseqüència de la Guerra de Bòsnia, a banda dels seus cent mil morts, 35.000 desapareguts i un milió llarg de desplaçats, va ser la consolidació d''un país dividit en tres comunitats ètniques i la desaparició de la noció de multietnicitat, el tresor més preuat de "la petita Iugoslàvia", com se l''havia arribat a anomenar per ser una reproducció en petit de l''estat creat per Tito.Vint-i-cinc anys després de l''inici del conflicte, aquest llibre pretén, però desmuntar el mite segons el qual aquesta va ser una guerra ètnica. I també, de fet, la mateixa existència de tres pobles amb grans diferències entre si, la suposada causa per justificar el "conflicte inevitable": "Si tres grups aparentment diferents —es pregunta l''autor— parlen exactament la mateixa llengua (en tot cas amb diferències com les que hi ha entre el català i el valencià), tenen uns costums molt semblants i una cohabitació des de fa segles... fins a quin punt es pot afirmar que són tres ètnies diferenciades?".En lloc d''això, l''autor defensa que l''element ètnic va ser, precisament, el pretext de les elits provinents del sistema iugoslau per perpetuar-se en el poder, encara que fos al preu de generar una guerra civil. El volum pretén, en suma, demostrar com les diferències ètnico-culturals es van amplificar i estimular per tal de justificar el conflicte.

La peor consecuencia de la Guerra de Bosnia, además de sus cien mil muertos, 35.000 desaparecidos y un millón largo de desplazados, fue la consolidación de un país dividido en tres comunidades étnicas y la desaparición de la noción de multietnicidad, el tesoro más preciado de "la pequeña Yugoslavia", como se la había llegado a llamar para ser una reproducción en pequeño del estado creado por Tito.25 años después del inicio del conflicto, este libro pretende desmontar el mito según el cual esta fue una guerra étnica. Y también, de hecho, la propia existencia de tres pueblos con grandes diferencias entre sí, la supuesta causa para justificar el "conflicto inevitable":"Si tres grupos aparentemente diferentes —se pregunta el autor— hablan exactamente la misma lengua (en todo caso con diferencias como las que hay entre el catalán y el valenciano), tienen unas costumbres muy similares y una cohabitación desde hace siglos ... ¿Hasta qué punto se puede afirmar que son tres etnias diferenciadas? "En lugar de ello, el autor defiende que el elemento étnico fue, precisamente, el pretexto de las élites provenientes del sistema yugoslavo para perpetuarse en el poder, aunque fuera al precio de generar una guerra civil. El volumen pretende, en suma, demostrar cómo las diferencias étnico-culturales se amplificaron y estimular para justificar el conflicto.

De Sarajevo a Mostar, trincheras, francotiradores, mercenarios, milicianos alucinados, periodistas en busca de sí mismos, mafiosos adolescentes y víctimas de una masacre consentida por occidente, ciudades asediadas que sirven de escenario a un retrato de la condición humana en su lado más oscuro. En plena Guerra de Bosnia."Incluso en aquella guerra donde el horror y la locura parecían apoderarse de las consciencias debía existir un límite moral, una frontera entre la necesidad de combatir y el placer del exterminio…"La historia de Marko, profesor de historia en la universidad de Sarajevo que se ve obligado a tomar las armas para defender su ciudad, y de Suada, una joven que casi lo pierde todo. Cuando lo imposible sucedió en el corazón de Europa entre 1992 y 1995.

Barcelona cuenta con una historia singular. A su pasado industrial hay que sumarle haberse convertido durante las últimas décadas en un laboratorio neoliberal de prácticas y políticas urbanas.El proyecto elitista de ciudad impulsado desde el ayuntamiento, primero como Modelo, luego como Marca, encontró numerosas resistencias. Tanto las asociaciones de vecinos de los setenta y principios de los ochenta, como las diversas asambleas, plataformas y colectivos a partir del 15M, consiguieron poner en jaque las dinámicas ajenas a sus intereses.Los años de la discordia habla de la nueva vuelta de tuerca del sistema, en el marco de los ajustes del gobierno municipal durante la Gran Recesión. En Barcelona, como en otras ciudades globales, se pone de manifiesto la tensión entre las visiones antagónicas del modelo urbano de las élites y de las clases populares.

Matteo Salvini y Giorgia Meloni son los hijos de un nuevo siglo en el que la derecha radical parece que avanza inexorablemente hacia el gobierno. Salvini ya estuvo en el poder, Meloni también, hace más de diez años, de la mano de Silvio Berlusconi. Hoy, todo indica que podrían gobernar sin el apoyo de la Forza Italia de Berlusconi.¿Cómo es posible que hoy dos partidos radicales ocupen todo el espacio de la derecha italiana? ¿Qué entendemos por partidos radicales populistas de derecha? ¿Qué los distingue de un partido de ultraderecha? ¿Qué consecuencias tiene para Italia y Europa su apogeo y su más que posible acceso al gobierno italiano?Para entender cómo hemos llegado a esta situación debemos remontarnos a la primera gran crisis del sistema político republicano en Italia. A comienzos de los años noventa del siglo pasado, Italia atravesaría una grave crisis política. La mayoría de los dirigentes italianos se vieron implicados en una trama de corrupción que les obligó a dejar la política y entre 1992 y 1994 el país se vio sumergido en un interregno del que emergerían los más diversos fenómenos.Silvio Berlusconi, la Lega Nord de Umberto Bossi y la Alleanza Nazionale de Gianfranco Fini fueron las primeras consecuencias. Después vendrían Matteo Salvini, el Movimento 5 Stelle, y, por último, Giorgia Meloni. Y es que casi treinta años después, los ecos de Tangentopoli siguen resonando en el laboratorio político italiano.

Ucrania es un país dividido. En el este predomina el ruso, la identidad se vincula a la industria, a las ciudades, a la Iglesia Ortodoxa rusa; en el oeste predomina el idioma ucraniano y la identidad está ligada a la agricultura y al campo.En 2014 Donetsk y Lugansk, las regiones del Donbass, se declararon independientes y estalló una cruenta guerra. Durante años no se alcanzó una solución y las violaciones de los alto el fuego han sido constantes. Este conflicto modificó las relaciones entre Ucrania y Rusia: se prohibieron los vuelos directos, cayó el comercio y, en 2019, la constitución de Ucrania estableció como objetivo la incorporación a la UE y a la OTAN. Esto desató una nueva Guerra Fría y la invasión rusa de Ucrania en 2022.El periodista Ignacio Hutin llegó a la región de Donbass, dominada por los independentistas rusófilos, en 2017. Investigó el día a día de las autoproclamadas Repúblicas Populares de Donetsk y Lugansk, y pudo visitar las trincheras y el frente de los combates que separan a los rebeldes de las fuerzas del gobierno ucraniano. Recientemente, ha podido contactar con testimonios de la invasión rusa.El objetivo de este libro es comprender la Guerra del Donbass y la posterior Guerra de Ucrania.

Este ensayo desenmascara las nuevas pedagogías que marginan los contenidos científicos y el prestigio del docente, un modelo que se reviste de modernidad e innovación con discursos pseudoprogresistas, pero que esconde un mensaje profundamente reaccionario.Durante las últimas décadas las administraciones públicas han impulsado cambios legislativos que han conducido a la degradación de la figura del docente. La desconfianza en su capacidad y autonomía los ha enterrado bajo cantidades ingentes de burocracia que entorpecen su labor.El desmantelamiento de la escuela pública, uno de los mayores proyectos emancipadores de la Historia, es un hecho. A la vez, aumentan los recursos destinados a escuelas concertadas y privadas. Pascual Gil reivindica la escuela pública como el lugar que debe promover el pensamiento y fomentar el espíritu crítico, para crear una sociedad más reflexiva, y para que los alumnos puedan ser dueños de sus vidas.

Glovo opera a través de aplicaciones y trata a sus riders como carne de cañón con la que alimenta su algoritmo.Les vemos con sus mochilas por todas partes: yendo de acá para allá por unos pocos euros, esperando ante un restaurante a que caiga otro pedido...Siempre a la intemperie, soportando el frío del invierno, el calor del verano, el riesgo del asfalto y el peligro de ir en bici en medio de los coches, corriendo para llevar el pedido contrarreloj, también en días de lluvia. Ser rider es un oficio de alto riesgo y poca recompensa y, hasta hace poco, sin relación laboral reconocida.Raúl García Agudo, delegado de CCOO de Valladolid, nos introduce en el mundo del rider, de sus condiciones de vida, de la lucha por sus derechos como trabajadores y ciudadanos.

Vivencias de Fray Juan José Gallego Salvadores, exorcista de la Archidiócesis de Barcelona.¿Existe Satanás? ¿En qué consiste una posesión diabólica? ¿Se están realizando exorcismos en la actualidad? ¿Cómo es un auténtico exorcismo de la Iglesia Católica? ¿Por qué existe tanto secretismo en relación con estos temas?Cara a Cara con Satanás es un libro revelador, valiente, impactante, que te dejará sin aliento y que responderá a estas preguntas y a otras muchas más. Por fin, un tema tabú en el seno de la misma Iglesia Católica queda desvelado.Como nunca antes, la autora se adentra en el fascinante mundo de los exorcismos, las posesiones diabólicas y las influencias demoníacas de manos del exorcista de la Archidiócesis de la ciudad de Barcelona, el dominico Fray Juan José Gallego. En Cara a cara con Satanás conocerás cómo se prepara en su lucha contra el maligno y te adentrarás en su apasionante vida.Legiones de exorcistas por todo el mundo combaten el mal en pleno siglo XXI.En unas entrevistas cercanas y personales, el exorcista Fray Juan José Gallego se confiesa a la autora de este libro revelando detalles y anécdotas muy íntimas de su experiencia vital. Desde su infancia hasta el día de hoy, que sigue incansable luchando contra el mismísimo Satán.En Cara a cara con Satanás vivirás con la autora experiencias únicas e irrepetibles. Prepárate a conocer casos reales que te pondrán los pelos de punta.Toma aliento y respira... ante lo que vas a leer.Una historia tan real que te parecerá imposible que sea cierta.Fray Juan José Gallego Salvadores (Castrillo de los Polvazares, 1940). A la edad de 13 años entró en el seminario menor de los dominicos de Cardedeu (Barcelona) y fue ordenado fraile dominico de la orden de predicadores en 1965, a la edad de 25 años. Es Doctor en Teología por la Universidad de Santo Tomás de Aquino (Roma), Licenciado en Filosofía y letras por la Universidad de Barcelona y catedrático emérito de la Facultad de Valencia. Es miembro fundador de la Sociedad Internacional Tomás de Aquino (SITA) y actualmente sigue íntimamente vinculado a la misma. Ha ejercido de consejero general del Gobierno General de la orden dominica en Roma durante 11 años y ha sido el Provincial superior de la orden en Portugal durante 8 años. Su actividad en la Orden de Predicadores le ha llevado a viajar por medio mundo. En España trabajó como Provincial de la orden dominica de Aragón mientras compaginaba su actividad como docente en la Facultad de Teología de Valencia, actividad que ejerció hasta su jubilación a los 70 años. En 2007 se trasladó al Convento de Santa Catalina Virgen y Mártir de la ciudad de Barcelona y fue nombrado exorcista de la Archidiócesis de Barcelona, función que ha desarrollado ininterrumpidamente hasta la actualidad.

Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L''any 1816 es coneix a Europa com l''any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D''aquestes fèrtils nits d''estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d''un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d''un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d''un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s''alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d''Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d''història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l''antic oratori dels cartoixans d''Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l''edifici va ser utilitzat com a granja d''aviram just abans de ser transformat en l''allotjament rural ple d''encant que és avui.Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l''ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s''hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d''aquestes llegendes diu que, a l''edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l''homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.L''octubre del 2016, Mario Urrea, l''alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d''aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d''acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l''originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà.Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat.Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa.No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser.Aquests dies sempre som al llindar d'una nova i petita distopia, d'un nou fet que trastoca lleument allò que abans anomenàvem normalitat. Tornarem a sortir al carrer com fèiem abans però el món d'abans no tornarà. El proper Stefan Zweig que escrigui El món d'ahir escriurà una obra molt estranya.Els relats que llegireu en aquest recull us acompanyaran en les emocions i reflexions quan tot això passi, perquè hi estan estretament connectades d'una manera que costa imaginar. Hi trobareu angoixa, desconcert, por, terror, esgarrifança, tristesa, resignació i també una bona dosi d'esperança i confiança en el futur. Aquests contes, com el mateix Ray Bradbury, ens presenten mons possibles que semblen impossibles i ens confronten amb nosaltres mateixos.

Joan Garcia és periodista i treballa en un mitjà digital. Difama més que informa i està de tornada de tot. Només la seva amistat amb una altra reportera, l''Alexandra Riu, l''ajuda a suportar el dia a dia. Una nit, fent broma, redacta la falsa notícia de la mort d''un diputat al Parlament de Catalunya. L''endemà, el polític és mort. Mentre investiga si és una coincidència o té un superpoder ple de possibilitats, en Garcia descobreix unes misterioses filmacions domèstiques que tenen a veure amb el seu germà Josep, que va morir quan era petit. Les dues trames conflueixen en un thriller ple d''aparences, de secrets del passat i dels perills que implica fer un mal ús de la paraula.