Lleonard Muntaner, Editor S.L. – förlag

De quina manera va irrompre, la «modernitat», a l'illa de Mallorca? A través de quins moviments, tendències i disciplines? Camins de la modernitat. Art i arquitectura a Mallorca (1874-1936) ressegueix la transformació artística i arquitectònica que va tenir lloc a Mallorca a cavall entre els segles XIX i XX a través de la noció de modernitat. Des de la restauració borbònica iniciada el 1874 fins a l'arribada de les avantguardes europees, aquest llibre analitza com l'arquitectura, la pintura, la fotografia i l'urbanisme poden redefinir la identitat d'un territori que s'obre al món, tot posant èmfasi en l'impacte d'un turisme encara incipient i en el paper de la dona dins el panorama artístic. Un volum col·lectiu coordinat per Júlia Roman Quetglas i María Sebastián Sebastián que posa en diàleg el passat de l'illa amb la modernitat cultural europea.

Com ha mirat Mallorca, el cinema? Mallorca filmada. La transformació del territori a través del cinema ofereix una mirada original i visual sobre la relació entre el cinema i el territori mallorquí. Un recorregut excepcional per les pel·lícules que han transformat l''illa en escenari, personatge i paisatge emocional, i que han contribuït a fixar i reinventar la manera com ens veim i com ens imaginam com a societat. Entre l''assaig literari i la història del cinema, aquest volum s''adreça tant als cinèfils que vulguin descobrir o revisitar els films rodats a Mallorca com als lectors interessats en el patrimoni cultural i en la memòria dels espais que el cinema ha immortalitzat. Un llibre que posa en valor l''illa com a plató natural i que la situa dins el mapa cinematogràfic internacional.

La Rosa té dotze anys quan la seva cosina gran es queda òrfena i va a viure amb ella i els seus pares. Les diferències que la separen de la Tina —l'edat, la bellesa, la personalitat forta, l'extraversió— condicionaran a partir d'aleshores la seva adolescència, una època en què es barregen ingenuïtat i maduresa de forma crua. L'arribada de nous veïns al barri —el Montsó pare i els seus dos fills— farà trontollar definitivament la relació de les dues cosines amb el poble, amb el món, amb la vida, amb la feminitat i amb elles mateixes.Una novel·la sobre el despertar d'una nena com a dona, i en què els homes, sempre presents però retratats amb mirada femenina, no semblen acabar de despertar mai.Properament, i després de la bona acollida de La cosina gran entre els lectors catalans, es publicaran les traduccions castellana i italiana de l'obra.

La realitat i la ficció es barregen molt fàcilment davant els actes inexplicables, de comprensió difícil. La violència extrema pot prendre camins diversos, des de la truculència fins a la subtilesa més cruel.En El crim conflueixen la crueltat innata i la bondat intuïtiva. I del xoc d'ambdues només en pot sorgir la tragèdia.Aquesta és una història de fets succeïts i de successos imaginaris, de personatges ficticis que en recorden alguns de ben reals. És una història d'ambicions primàries i d'accions impulsives que contrasten amb la inquietud existencial d'algun personatge sensible i emotiu. Som davant del relat, confegit amb retalls de realitats i de percepcions distintes, d'un mateix esdeveniment, que transita per la desesperança i el dolor. Vet aquí la tragèdia d'unes vides condemnades al patiment, sense remissió.

39º a l'ombra ha estat considerada una de les grans novel·les sobre els inicis del turisme de masses a Mallorca i de les més rellevants de l'anomenada generació literària dels setanta. Però, sense cap dubte, com explica Sebastià Portell a l'epíleg d'aquesta edició, és una obra que va molt més enllà."Quan escrivia 39º a l'ombraAntònia Vicens feia feina de secretària a l'Ariel, un dels flamants hotels de la costa de Cala d'Or, i el director, en saber que escrivia a les nits, li va prohibir tenir els llums de l'oficina encesos. Gastava massa. És per això que l'autora va decidir recloure's en la intimitat sòrdida del lavabo d'un bungalou per a treballadores per a redactar 39º a l'ombra, guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la de l'any 1967 i considerada per molts la seva òpera prima, el seu primer gran llibre després de l'aparició dels contes de Banc de fusta.Amb la recuperació d'aquesta obra, Lleonard Muntaner, Editor proposa no només la relectura d'un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle, sinó que deixa en mans del lector l'inici o la represa de més d'un debat que es troba lluny de resoldre's. Un debat sobre turisme i sobre gènere, en efecte, però sobretot el qüestionament de les relacions de poder i de totes les corrupcions, perversions i injustícies que aquestes han suposat al llarg del temps. Un fenomen que opera molt més enllà dels cinquanta anys de la novel·la, però que la novel·la analitza com qui no vol la cosa, amb un estil absolutament lubrificat i amb tota la lucidesa." (Sebastià Portell)

En una ciutat que no s'acaba mai, un gegant corre amb un sac entre els braços per salvar el que més estima. La seva odissea s'entremesclarà amb moltes altres aventures d'éssers extraordinaris que intenten sobreviure en un món majestuós i demencial.  Faula  és una ambiciosa novel·la de fantasia i ciència ficció que s'alimenta de la nostra realitat més actual i descarnada, un autèntic monument a l'horror, al deliri, a la meravella i a allò sublim, una obra que t'atraparà per la seva força desbordada i una imaginació impressionant.

Des de fa dos mil anys és, com afirma Mihail Sebastian, un acte arriscat de sinceritat. Aquest és el balanç que fa l'autor arran de l'escàndol provocat per la publicació, l'any 1934, d'aquesta novel·la amb el pròleg del seu mentor Nae Ionescu, filòsof compromès amb l'extrema dreta i l'antisemitisme, que incorporem en aquesta edició juntament amb un pòrtic de la investigadora i escriptora Marta Petreu.Al llibre, que abraça deu anys de la història del Bucarest cosmopolita d'entreguerres, d'una Romania inserida de ple en el continent europeu, l'autor ressegueix la vida del protagonista que escriu en forma de dietari i es planteja amb un estil fi, a voltes racional i èpic, a voltes frívol i evocador, la recerca de la seva identitat jueva.El contrast entre la brutalitat del món exterior —en la narració dels abusos antisemites com avantsala del que passaria a Europa— i la veu interior del protagonista sense nom —manifesta en el relat íntim de la resistència per mantenir la llibertat individual— s'escorre enmig de passatges propis de la novel·la psicològica, vetllades de regust modernista, episodis amb debats encesos, escenes que lloen l'amistat o la solitud devastadora i moments sublims com el del retrat d'un llibreter jiddisch.Tota una saga de personatges rere els quals Sebastian pren distància del seu món, com si d'un espectador es tractés, per fer-lo arribar tant als lectors d'aleshores com als d'ara: amb la sagacitat de l'escriptor conscient —però no tràgic— del fet jueu.

Infància a Berlín cap al 1900  recull una sèrie de textos que Walter Benjamin va publicar en diversos diaris i revistes entre els anys 1932 i 1938 i que el filòsof Theodor Adorno va editar per primer cop en forma de llibre el 1950.El mosaic d'escrits que integren aquest volum retraten la infància de Benjamin en el si d'una família acomodada del Berlín Oest al tombant dels segles  XIX  i  XX . Anticipant-se a la imminència de l'exili i al comiat forçós a la seva ciutat natal, l'escriptor s'endinsa amb cada relat a les profunditats de la memòria i deixa constància d'un món que està a punt de desaparèixer, alhora que representa poèticament la seva particular concepció de la història.Considerada una de les creacions més personals i líriques de Benjamin,  Infància a Berlín cap al 1900  és una obra mestra de la prosa del segle  XX .

El desert malva és en primer lloc un relat breu, suposadament escrit per una autora desconeguda, que explica la frenesia amb què la Mélanie, una jove adolescent de quinze anys, afronta el xoc que representa acarar-se amb la realitat, a la recerca de respostes, per entendre qui és i per què la seva vida ha esdevingut la història d'una errància, una cerca embogida per tastar la llibertat a través del seu vagareig en automòbil, recorrent el desert d'Arizona a gran velocitat, enlluernada per una llum, puresa i solitud que la fascinen.Paral·lelament, s'hi entrecreua un enigmàtic "home llarg", un clar demiürg de la destrucció, responsable científic dels assaigs d'una nova bomba que s'està provant en el desert.Fascinada per aquest relat, una estudiosa descobreix el llibre i decideix fer un exercici d'exegesi per, finalment, traduir-la amb el títol de Malva, el desert.Publicat el 1987, El desert malva aviat es va convertir en un llibre de culte i, des d'aleshores, ha estat motiu de centenars d'assaigs d'interpretació fins a esdevenir un clàssic de la literatura quebequesa. L'obra també és una meditació sobre la traducció i una brillant posada en qüestió de la representació de la mirada crítica sobre la realitat: què són, com es relacionen, on es refugien la realitat i la ficció.

El presente estudio confronta la concepción monista, defendida por Freud, en su doctrina del Homo Natura, con la dualista biológico-espiritual, defendida por Binswanger en su doctrina del Homo Existentia. El mismo Freud en sus últimas anotaciones, en su lecho de muerte, echa por tierra su concepción monista del psiquismo humano, admitiendo también su condición trascendental.Un punto central es el crucial y enigmático aforismo, tendón de Aquiles de la doctrina psicoanalítica: "Donde era ello ha de ser yo", sobre el cual se expone una visión crítica de las lecturas de I. Caruso, J. Lacan y B. Bettelheim; dicho aforismo traduce la paradoja de un aparato psíquico dividido entre un Ello y un Yo. La importancia de la cuestión reside en que el tratamiento psicológico deriva de la concepción antropológica. En este sentido, constituye una valiosa contribución para una psiquiatría no solo biológica.

Quan el pare d'en Xacobe li truca des de Galícia per dir-li que el seu avi és mort, ell s'acaba d'assabentar que ha de deixar el pis on ha viscut els darrers cinc anys al barri de Sant Antoni, a Barcelona. Sense pensar-s'ho, gairebé sense tenir temps de reaccionar, Xacobe emprèn un viatge de tornada a les arrels, als orígens, al si d'una família i d'un poble on no sempre s'ha sentit a pler.És, aquest retorn, el territori on afloren secrets i culpes; també algunes revelacions. Amb una prosa sintètica i alhora plena d'intensitats, L'enterrament és la primera novel·la de Gonzalo Hermo, que va ser mereixedor del Premi nacional de poesia jove Miguel Hernández i que ja s'ha convertit en una de les veus més destacades de la literatura gallega contemporània.

La fascinació per les paraules, que venien d'un món que ella no coneixia però que li anaven dirigides i marcaven unes vetllades familiars embolcallades amb un halo de nostàlgia, va desvetllar en Mireille Gansel la necessitat de saber què hi havia exactament darrere de cada paraula precisa. En un món marcat per l'obligada diàspora familiar i la barreja d'idiomes producte d'una persecució ignominiosa, la poeta busca la seva llengua interior fent de la traducció una manera de viure, un camí de coneixement, de descobriment i de vida.Hi ha llibres que t'enamoren, que t'hi voldries quedar a viure. Comences a llegir i les paraules et ressonen a dins com fent-se espai per formar part de la teva vida, per convertir-se en experiència pròpia. Bevent a les fonts que l'autora va construint, recorrent els camins que transita, se't desperta el desig de dir el que ella diu amb les teves paraules. Què és traduir sinó portar a casa l'aliment que trobes pel camí per construir un nou text on habitar? Traduir com transhumar. Transhumar per traduir. (De l'epíleg de Dolors Udina)

Any 1520. El Regne de Mallorca està en fallida econòmica a causa de la mala administració. La fam s'ha estès arreu i és l'origen del neguit entre la gent més humil, que no veu futur, i fa créixer el malestar envers l'oligarquia i el representant del rei a l'illa.En aquesta situació, en Pere Negre, pagès de Muro, poc pot pensar quin futur l'espera quan un matí de setembre surt de casa cap a Inca per acudir a una reunió secreta a can Pau Casesnoves, amb antics companys d'armes en la defensa de Bugia. Tot i que els dos amics prenen la decisió de no sumar-se a la revolta imminent, pocs mesos després es veuran arrossegats pels esdeveniments i prendran part a favor de la Germania contra l'oligarquia mascarada, en una lluita que vessarà un riu de sang sobre Mallorca.

El Rilke que ens parla des d'aquestes pàgines de bell antuvi no sembla encaixar gaire amb el poeta abrandat de "Cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke", amb el literat solitari i hiperconscient de les "Cartes a un poeta jove", amb l'escriptor torturat d'"Els Quaderns de Malte Laurids Brigge" o amb l'excels versificador dels "Sonets a Orfeu" i les "Elegies de Duino", que són els llibres que més acollida han tingut entre nosaltres.Però es tracta d'una impressió enganyosa: qui es deixi portar sense prejudicis per la proposta un punt enjogassada de l'autor, arribarà al final d'aquest llibre amb la sensació d'haver assistit a una de les representacions més agudes, profundes i poètiques de la condició humana, que, lluny de ser una obra menor, mereix ser considerada una de les fites creatives d'aquest autor sublim que va ser Rainer Maria Rilke. (De la presentació de Ramon Farrés)

El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estarà sempre emparentat amb les memòries; no en va l'autor va passar la infància en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a Berlín. I si ara es posa en camí i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb què el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara més, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per Berlín és un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre èpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinó la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sí cap a un passat que encara pot ser més fascinant per tal com no és tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonància sorprenent. (Walter Benjamin)

En l'Europa d'entreguerres, una dona abandona el marit i dues filles, però aquesta aventura és només el desencadenant d'una sorprenent confessió i l'inici d'una història de passions febroses als límits de la moral i del desig. Stefan Zweig, un dels grans escriptors de la història de la literatura universal, ens parla en aquesta nouvelle d'inferns flaubertians i dostoievskians, d'una pregunta que acompanya tota la vida i del terrible pes de la vergonya. Una inqüestionable obra mestra que llegim com una oda a la llibertat d'estimar, un veritable cant al misteri femení i una porta oberta a la redempció.

DE FELTREPer pentinar un capell cal fer-ho en el sentit invers de les agulles del rellotge.Per escriure un poema cal viure en la direcció de les manetes del temps, recollir el pèl i els cabells que l'edat abandona, i prémer-ho tot amb els dits del pensament i la força de la tristesa.(Març 2013)

Des que es va publicar per primera vegada, el 1976, fins a l'actualitat, Naixem de dona ha suposat una revolució en la manera com pensen les dones sobre la maternitat i el seu alliberament. Explorant la pròpia experiència com a dona, poeta, feminista i mare, Adrienne Rich combina una àmplia recerca sobre antropologia, teoria feminista, literatura i psicologia amb un incansable qüestionament sobre ella mateixa. El resultat és una obra que, tal com indica Eula Biss, autora guanyadora del National Book Critics Circle Award, en un pròleg nou i commovedor, «palesa les pràctiques culturals, mèdiques i econòmiques que defineixen la maternitat, i exposa de quina manera la nostra experiència quotidiana de la maternitat pren forma segons aquesta institució persistent». Amb una introducció de la periodista Dani McClain que contextualitza l'obra, la saviesa i la intuïció de Naixem de dona ressonen avui tant com ho van fer quan es va escriure.

Els quatre relats encadenats de La bandera de Brigadoon poden ser llegits de manera individual com una experiència narrativa completa, però adquireixen el sentit final recorreguts conjuntament. Enllaçats pel fil de la memòria, exploren l''experiència de l''amor i la paternitat a través de la descripció de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, i conformen un mosaic que dibuixa la seva educació sentimental.Amb una veu narrativa en primera persona i l''evocació d''episodis que es revelen mitjançant salts temporals que ressonen entre ells, de forma inesperada i sorprenent, sovint irònica, La bandera de Brigadoon és la constatació, una vegada més, que la matèria de què està feta tota ficció és el temps.

El 1881, en un petit poble de Sardenya, s'entrellacen les històries de la Lara, àlies Maura, i l'advocat Marco Ferragna, que intenta curar la jove d'una malaltia que la consumeix. Tanmateix, els tractaments no funcionen i en Marco es veurà afligit pel dolor de la pèrdua fins que una altra dona, molt semblant a Lara, li farà reviure el cor.Amors, assassinats, odis, misteris, paisatges i energies ancestrals gràcies a una llum que tot ho encén amb alè de prodigi. Flor de Sardenya és un calidoscopi tan vibrant com un dia de mercat i va significar un escàndol a la seva època pel retrat vivíssim d'un poble que no volia ser immortalizat amb aquests termes perquè era com si li haguessin robat l'ànima. I és que, llegint aquestes pàgines sobre una societat que es fonamenta en una sèrie de costums i mites atàvics, acabes com les criatures que enyoren l'obert silenci del cel i de la terra: amb una mescladissa d'emocions que van de l'entusiasme i la tendresa fins a la por i la compassió. Aquest és un llibre sobre una illa, però també una radiografia implacable de l'essència humana i les passions que li corresponen. Amb una extraordinària capacitat descriptiva, que aconsegueix evitar una textura de postal i presentar la força de la natura amb tot el seu esplendor vitenc, Grazia Deledda va immortalitzar Sardenya i els seus redols més personals, i també alguns secrets que ningú no volia que sortissin a la llum.