Editorial Barcino S.A. – förlag

Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional a través de les múltiples versions i còpies d''aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s''han perdut.Catalunya compta amb una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d''atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. A aquesta recerca s''han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l''estudi d''alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l''esplendor de l''edat mitjana, però gràcies a iniciatives com la col·lecció de receptaris històrics set portes, això ja començat a canviar.Moltes d''aquestes obres no pretenen més que oferir una relació de plats d''inspiració monacal, i responen, sens dubte, a la demanda d''una societat que cerca en aquesta cuina unes virtuts que l''alimentació actual sembla haver perdut.La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d''índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s''atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d''arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s''enriqueix amb la saviesa d''una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d''una cuina ràpida

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l''Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d''avui. La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l''apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors. L''obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d''Argó dins la monarquia Hispànica, o l''activitat política de l''època. El diàleg s''estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l''autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. Però l''obra ultrapassa l''àmbit local i tracta d''aspectes dels Països Catalans, de la Corona d''Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l''època. Despuig hi aborda temes tan diversos com l''estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d''aquesta, tot denunciant l''ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans, fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l''Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. Un text més conegut que llegit, per fi a l''abast dels lectors d''avui La millor peça literària del Renaixament català Inclou només els tres col·loquis més amens, l''1, el 2 i el 6. El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. Un document historiogràfic fonamental. Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l''Ebre

El Desconhort és una composició elegíaca en vers, autobiogràfica, de Ramon Llull en què l''autor, en un moment de crisi personal, i quan és objecte de burles i menyspreus, fa un repàs de la seva vida i constata que no ha assolit el seu objectiu, però decideix perseverar.Llull transmet la desesperació i el desassossec d''algú que ha arribat a un punt madur de la seva vida i veu que no ha aconseguit els seus objectius vitals i dubta de si ja se''n podrà sortir. Malgrat tot, malgrat les llums i ombres, no defalleix i decideix perseverar. En aquest sentit, pot connectar molt bé amb els lectors contemporanis.L''edició és bilingüe, amb el text original de Llull (69 estrofes de 12 versos cadascuna, rimades) acarat amb la traducció en vers de Miquel Desclot, un dels autors més reconeguts i un dels millors traductors del país, que ha fet una feina excepcional, mantenint el metre i la rima.La versió de Desclot és clara i entenedora, i aproparà la figura humana de Llull als lectors, que connectaran amb la seva desesperació i alhora amb la seva força.

Al "Romanç d''Evast e Blaquerna", enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller, llavors pertanyent al Regne de Mallorca, vers el 1283, Ramon Llull hi construeix un relat extens i sostingut, el més proper que va compondre al que avui considerem una novel·la. Hi narra la biografia exemplar del seu protagonista, Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva digna i contemplativa senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l''edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s''allunyi de l''error, i arribarà a ser escollit papa.Des d''aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L''èxit de les seves reformes li permet retirar-se ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el "Llibre d''amic i amat". Llull va dur a terme la novel·la més ambiciosa que mai s''hagués escrit fins aleshores. Ho era pel seu plantejament argumental i ho va ser per la seva realització narrativa. El que volia fer era una novel·la total: una ficció que donés raó d''allò que és primordial en la vida individual i col·lectiva, amb la voluntat de construir una obra que pogués interessar a tota mena de públics.

Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l''actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s''interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L''obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d''animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d''exemples i semblances, i l''exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l''acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

El novè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari conventual, en aquest cas, de l''orde dels agustins de Mallorca que conté més de 150 receptes. El text de fra Jaume Martí marca un canvi significatiu en el món culinari illenc ja que fins llavors els cuiners de Mallorca havien manejat, gairebé de forma exclusiva, obres de cuina externes. És, per tant, un testimoni de primer ordre.A diferència d''altres receptaris conventuals la cuina de fra Jaume Martí és una cuina més aristocràtica, degut, potser, al fet que era conegut entre els nuclis senyorials mallorquins. Un bon exemple d''això és el fet que la llista d''ingredients utilitzats és prou nombrosa. Hi trobem tant els ingredients primaris (plantes, fruites, ocells, carns, peixos, mariscs) com els productes que són resultat d''una determinada elaboració com l''all-i-oli, el bescuit, etc. I hi trobem ingredients com el calamar o el pop que eren del tot absents en el llibre de Fra Roger (molt més auster, tot i ser un llibre ple de receptes de peix). En general, es tracta d''ingredients avui encara normals en la cuina mallorquina tradicional. En aquest sentit, són receptes que encara avui es poden cuinar.El receptari original s''ha perdut, però va ser tan popular que hi ha vora una desena de manuscrits conservats, no tots igual de complets, però. Aquest volum recull les 168 receptes del manuscrits més sencer, que actualment es conserva a la biblioteca de la Fundació March.

La versió que presentem és de Francesc J. Gómez, estudiós de la literatura medieval i autor del poemari "L''enforcall", XVII Premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater.El trobador rossellonès Guillem de Cabestany és el protagonista d''una llegenda sentimental que n''ha fet, fins avui, el principal exponent del motiu folklòric del «cor menjat» i un dels màrtirs d''amor més famosos de la literatura europea medieval, recordat per Petrarca, Stendhal i Víctor Balaguer.Més enllà, però, d''aquesta dubtosa fortuna, fou un poeta excel·lent, autor d''algunes de les cançons més difoses i influents del període clàssic de la cultura trobadoresca, gresol de la nostra tradició poètica.Presentem la primera versió catalana moderna de totes les seves cançons, acarades amb el text original, i també de les diverses versions de la seva vida llegendària, incloent-hi la "novella" IV, 9 del "Decameron" de Giovanni Boccaccio.

Després de l''èxit de "La filla del rei d''Hongria" aquest nou volum del Tast de clàssics ens presenta tres noves històries d''amors truculents de l''edat mitjana: una dona acusada d''adulteri injustament; la filla de l''Emperador forçada a casar-se amb el seu pare; i la història de Valter i Griselda, que Bernat Metge va popularitzar en català.Les tres històries, que en el seu temps tenien una finalitat moralitzadora avui ens se''ns revelen com relacions tòxiques, en què la dona sempre es veu sotmesa a la injustícia, però que al final s''acaba imposant la veritat.Tres contes que recuperen l''univers i de La filla del rei d''Hongria i que en superen amb escreix l''impacte i l''emoció.

Aquest volum recull alguns dels millors poemes d''Ausiàs March, en versió original acarada amb la versió en català actual de Josep Piera, com «Veles e vents» o el «Cant espiritual». March és el poeta més gran del seu temps. És el poeta amorós per excel·lència, el gran patidor que ha captivitat amb els seus versos innombrables generacions de lectors. La seva poesia és font d''inspiració d''enamorats, que troben consol i reconeixement en els seus versos, i ha captivat poetes i cantautors que se l''han fet seu.Conegut com «l''últim trobador» o «el Petrarca llemosí», Ausiàs March explora els problemes fonamentals de la condició humana, com el desig del plaer o l''esperança de la felicitat, i dicta sentència: una vida sense amor no és vida, sinó una mort en vida. La seva poesia travessa tots els límits temporals per arribar a emocionar el públic contemporani.Aquest volum és una nova edició del popular Una tria, corregida i completda amb un epíleg nou del poeta valencià, Joan Deusa —autor dels llibres Camelot o la poesia social (2020) i El bosc de la vampira (2022)— escrit expressament per a aquesta edició.

El desè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari baleàric, aquest, de summa importància, ja que és el que documenta, per primer cop, l''ús de la salsa maonesa (i demostra que no és d''origen francès, com algun cop s''havia volgut fer creure).  Al manuscrit Caules la salsa maonesa encara s''anomena en menorquí salsa de peix crua. De moment, és la redacció del mètode d''elaboració més antiga localitzada. És molt possible que se servís tant com a acompanyament del peix com per al bullit o amb la carn del pollastre. Aquesta versió seria la que es publicaria després a França el 1811 com poulet mayonnaise El receptar, d''autor desconegut, conté 251 receptes de tot tipus d''ingredients i un exemple d''àpat amb servei a la francesa per a l''ús d''una família molt benestant de Maó amb connexions culturals amb diferents països del món, i pretén ser una obra útil per a la pràctica culinària d''una cuina adaptada a les necessitats i aspiracions d''una classe social mitjana/alta menorquina al voltant de l''últim terç del segle XVIII. En aquest sentit, la prioritat era oferir, de forma pràctica, les indicacions dels ingredients i dels processos necessaris per elaborar cada una d''aquestes receptes.

El Viatge al Purgatori de Sant Patrici de Ramon Perellós al és una fascinant novel·la medieval breu que barreja aventura, espiritualitat i misteri. Escrita a finals del segle XV, narra l''experiència del cavaller Ramon Perellós, que emprèn un viatge cap a l''illa d''Irlanda per explorar el llegendari Purgatori de Sant Patrici, una porta a l''altre món on les ànimes expien els seus pecats. Aquesta obra combina el realisme d''un relat de viatges amb elements meravellosos i visionaris. Perellós descobreix paisatges sobrenaturals, pateix proves terribles i presencia càstigs esgarrifosos que ens recorden La Divina Comèdia de Dante. Però també veu l''esperança del paradís i el poder del penediment. Disponible per primer cop en català actual, el llibre és un tresor de la literatura catalana i una autèntica joia per als amants de les històries èpiques. Amb una lectura àgil i plena d''imatges sorprenents, el Viatge al Purgatori de Ramon Perellós relata una experiència única entre la història i la fantasia. Indispensable per a qui vulgui descobrir un clàssic poc conegut però fascinant. L''obra relata la llegenda de Sant Patrici, el viatge de l''autor a Irlanda i com va veure, dins del Purgatori, el rei Joan I, purgant els seus pecats abans d''anar al cel.

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d''avui són una font inesgotable d''entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d''emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure''l i robar-li les cries, i del castor que s''arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.La llista d''animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l''unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l''au fènix.Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D''aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l''imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d''aquests referents compartits. Autors de la talla d''Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s''exemplifica en la introducció.

Hi ha unanimitat a considerar el Llibre de contemplació en Déu com un dels textos més importants no només de l''extensa producció del seu autor, sinó de tota la literatura catalana. Per a molts seria, fins i tot, l''obra més destacada de les lletres catalanes. Aquesta valoració es justifica, juntament amb els seus indubtables mèrits literaris, pel seu caràcter de text fundacional: en certa manera Llull obrí el món a la cultura catalana en emprar al segle XIII la seva llengua materna com a vehicle de comunicació literària, filosòfica i científica, i és precisament en el Llibre de contemplació on per primer cop el català s''erigeix com a llengua d''alta cultura. Aquest llibre immens, del qual en presentem una antologia, resumeix allò més essencial de la vasta obra posterior de Llull i es pot afirmar que amb el Llibre de contemplació neixen les lletres catalanes, i ho fan amb una obra de referència la importància de la qual s''estén molt més enllà de les nostres fronteres lingüístiques i culturals.

L''Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari, un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nostra. A diferència d''altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d''ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d''aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s''atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals, avesats a diferents serveis de diferents plats en un mateix àpat.Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle XVIII al XIX, amb la introducció d''altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.

El Llibre d''Amic i Amat és un viatge espiritual ple de passió i poesia. Una joia mística de la literatura medieval, ara ''traduïda'' al català actual de la mà de Sebastià Alzamora. En aquest recull de 365 pensaments breus, un per a cada dia de l''any, Llull expressa l''amor més pur i intens entre l''ànima (l''amic) i Déu (l''amat). Amb un llenguatge simbòlic i evocador, el text connecta la fe amb l''emoció, convertint la recerca de Déu en una experiència amorosa i viva.És una obra que parla directament al cor, Ideal per a qui cerca una lectura breu, intensa i carregada de significat. Una joia per redescobrir l''espiritualitat des d''una mirada poètica i universal. Perfecta tant per a qui busca creixement espiritual com per a qui estima la literatura que commou. Escrit amb una bellesa poètica i una sensibilitat extraordinària, aquest llibre continua captivant lectors set segles després. Reeditem, revisada a fons, l''edició de 2016, que des de la seva publicació no ha parat de vendre''s, i l''enriquim amb un epíleg del jove Arnau Vives.

Quart i últim volum de la crònica de Miquel Parets que tanca un dels dietaris més importants del segle XVII. A més a més, inclou un índex onomàstic de tots quatre volums. El valor d''aquesta crònica és múltiple. És un fet històric; a hores d''ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna. Els historiadors hi trobaran una munió de dades significatives. També un testimoni de la llengua de l''època.Els dos grans temes de la Crònica són la Guerra dels Segadors –vista des de dins de la ciutat-, i la pesta de 1651 a Barcelona (amb l''emotiu relat de la seva tragèdia familiar), també és un immens retaule de les més diverses facetes de la vida barcelonina de l''època: festes en honor del rei i d''altres grans personatges, processos inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat, i de fons intrigues i traïcions pròpies d''un període bèl·lic. L''obra completa consta de 4 volums, que van ser editats per Rosa M. Margalef.

Aquest assaig d''Elvira Prado-Fabregat fa una lectura atenta de Solitud, l''obra principal, de Víctor Català i del seu ideari, i ens ofereix una introducció a l''ecocrítica, la disciplina que estudia la construcció cultural de la Natura des d''una perspectiva ecologista i en diàleg tant amb el camp científic com amb el coneixement tradicional.Solitud és una «novel·la d''imaginació» en què un massís rocós fictici comparteix protagonisme amb la Mila i el binomi format per l''Ànima i el pastor —que encarnen, respectivament, l''esperit de les «muntanyes maleïdes» i el de les «muntanyes regalades». A més de proporcionar un marc ideal per analitzar el canvi d''actitud cultural cap a les muntanyes que va catalitzar el Romanticisme. L''obra de Català permet resseguir altres aspectes del desenvolupament de la sensibilitat ecologista i, fins i tot, debatre els efectes dels avenços cientificotecnològics i l''enfortiment del capitalisme en la nostra relació amb la resta de la Natura.En un context de crisi ecològica generalitzada, la «natura gòtica» (una natura hostil, desfermada, amenaçadora) guanya terreny de forma imparable a l''imaginari col·lectiu i queda reflectit en nombroses obres del romanticisme europeu. Amb aquest assaig es demostra com aquestes lectures també es van produir a casa nostra, ja que aquest tipus de "natura fosca" és troncal a Solitud (1905), una obra rebel que proposava alternatives al relat imperant de la Natura i a les estructures argumentals del patriarcat, i que gràcies a aquest assaig, podem rellegir amb una altra mirada.

El Llibre de Sent Soví es el recetario más antiguo conservado en lengua catalana. Se sitúa, por tanto, en los inicios de la tradición culinaria del país, y en él ya se apuntan determinadas constantes que han llegado hasta nuestros días. Su influencia se observa en el resto de los libros de cocina medievales e incluso en obras posteriores. Esta condición de libro inaugural, en parte azarosa, no contradice el hecho de que sea, al mismo tiempo, una síntesis de la cocina de su época, concretamente de la alta cocina propia de la nobleza y de las clases acomodadas.Para facilitar el acceso al texto, se ofrece la versión medieval acompañada de una adaptación al catalán moderno. Con este volumen se inicia la colección Set Portes de Recetarios Históricos de Cocina Catalana, que propondrá un amplio recorrido desde los recetarios más antiguos hasta los de la segunda mitad del siglo XX, con la finalidad de poner de manifiesto la evolución, las transformaciones y las continuidades de la cocina catalana.

El Llibre d''aparellar de menjar es un extenso libro de cocina, escrito y compilado hacia mediados del siglo XIV. Se trata de un recetario que, hasta ahora, había permanecido inaccesible para el gran público. Sus recetas reflejan los gustos de las clases acomodadas de la baja Edad Media catalana, al tiempo que constituye una síntesis de la literatura gastronómica medieval y una pieza fundamental de la tradición culinaria catalana, cuya influencia se proyecta hasta la actualidad.

En el año 1520 apareció, en la ciudad de Barcelona, el Llibre del coc, el primer libro de cocina impreso en la península ibérica. Estaba escrito en catalán. Hasta entonces, los recetarios de cocina habían circulado únicamente en forma manuscrita.La obra se atribuye al maestro Robert, cocinero del rey Fernando de Nápoles. Todo parece indicar que este soberano debe identificarse con Fernando I, hijo natural de Alfonso el Magnánimo, que reinó en Nápoles entre los años 1458 y 1494.El libro incluye más de doscientas recetas, en gran parte vinculadas a las costumbres y a los gustos lujosos de la corte y la nobleza de la época. Mayoritariamente se trata de platos que forman parte de una ya larga tradición culinaria medieval catalana, todavía plenamente vigente en aquel momento, representada por el Sent Soví y otros títulos, como el Llibre d''aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges.Al mismo tiempo que se vincula estrechamente con la tradición que la precedió, el Llibre del coc da cuenta de nuevas influencias y gustos que, poco a poco, se fueron imponiendo durante el siglo XVI. En diversos aspectos, es una obra que actúa como puente entre la Edad Media y el Renacimiento.No resulta sorprendente, por tanto, que a lo largo de este siglo la obra fuera repetidamente impresa en lengua catalana y que, traducida al castellano, también disfrutara de una larga trayectoria.Para facilitar el acceso al texto, se ofrece la versión medieval cotejada con una adaptación al catalán moderno. Los estudios sobre el entorno económico, histórico y culinario que la acompañan favorecen una mejor comprensión de la época y del propio recetario.La colección Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana propone un amplio recorrido por la evolución, las transformaciones y las continuidades de la cocina catalana a través de sus recetarios más significativos. El análisis de estos textos nos proporciona una perspectiva de la evolución de la sociedad y nos aclara el origen de algunas de nuestras costumbres culinarias.

El décimo volumen de la colección nos acerca otro recetario balear, este de suma importancia, ya que es el que documenta por primera vez el uso de la salsa mahonesa (y demuestra que no es de origen francés, como en alguna ocasión se había querido hacer creer).En el manuscrito Caules, la salsa mahonesa todavía recibe en menorquín el nombre de salsa de peix crua («salsa de pescado cruda»). Hasta la fecha, se trata de la redacción más antigua conocida del método de elaboración. Es muy probable que se sirviera tanto como acompañamiento del pescado como del cocido o con la carne de pollo. Esta versión sería la que posteriormente se publicaría en Francia, en 1811, con el nombre de poulet mayonnaise.El recetario, de autor desconocido, contiene 251 recetas elaboradas con todo tipo de ingredientes y un ejemplo de banquete con servicio a la francesa, destinado al uso de una familia muy acomodada de Mahón con conexiones culturales con distintos países del mundo. La obra pretende ser un manual útil para la práctica culinaria de una cocina adaptada a las necesidades y aspiraciones de la clase media-alta menorquina en torno al último tercio del siglo XVIII. En este sentido, su prioridad era ofrecer, de forma práctica, las indicaciones sobre los ingredientes y los procesos necesarios para elaborar cada una de las recetas.

The Llibre de Sent Soví is the oldest surviving cookbook written in the Catalan language. It therefore stands at the very beginning of the country''s culinary tradition, already revealing a number of enduring features that have survived to the present day. Its influence can be seen in subsequent medieval cookbooks and even in later culinary works. This status as an inaugural work, partly the result of historical chance, does not contradict the fact that it is also a synthesis of the cuisine of its own time—specifically, the refined cuisine of the nobility and the wealthy classes.To make the text more accessible, this edition presents the original medieval version alongside an adaptation into modern Catalan. This volume marks the launch of the Set Portes Collection of Historic Catalan Cookbooks, which will trace the development of Catalan cuisine from its earliest recipe collections through to those of the second half of the twentieth century, highlighting its evolution, transformations and enduring traditions.

In 1520, the Llibre del coc was published in the city of Barcelona, becoming the first printed cookbook on the Iberian Peninsula. It was written in Catalan. Until then, cookery books had circulated exclusively in manuscript form. The work is attributed to Master Robert, cook to King Ferdinand of Naples. All the evidence suggests that this monarch should be identified as Ferdinand I, the illegitimate son of Alfonso the Magnanimous, who ruled Naples from 1458 to 1494. The book contains more than two hundred recipes, many of them closely associated with the lavish tastes and customs of the royal court and the nobility of the period. Most belong to the long-established tradition of medieval Catalan cookery, which was still flourishing at the time, as represented by the Sent Sovi and other works such as the Llibre d'aparellar de menjar and the Llibre de totes maneres de potatges. While remaining firmly rooted in the culinary tradition that preceded it, the Llibre del coc also reflects the emergence of new influences and tastes that gradually gained prominence during the sixteenth century. In many respects, it serves as a bridge between the Middle Ages and the Renaissance. It is therefore unsurprising that the work was reprinted several times in Catalan throughout the sixteenth century and, once translated into Castilian, also enjoyed a long publishing history. To make the text more accessible, this edition presents the original medieval version alongside an adaptation into modern Catalan. The accompanying studies of its economic, historical and culinary context provide a deeper understanding of both the period and the cookbook itself. The Set Portes Collection of Historic Catalan Cookbooks offers a broad survey of the evolution, transformations and continuities of Catalan cuisine through its most significant recipe books. The study of these texts provides valuable insight into the development of society while shedding light on the origins of many of our culinary traditions.

The tenth volume in the collection introduces another Balearic recipe book, one of outstanding importance, as it is the first known document to record the use of mahonesa sauce, demonstrating that it is not of French origin, as has sometimes been claimed. In the Caules manuscript, mahonesa sauce is still referred to in Menorcan as salsa de peix crua ("e;raw fish sauce"e;). To date, this is the earliest known written account of its method of preparation. It is highly likely that it was served both as an accompaniment to fish and with boiled meats or chicken. This version would later be published in France in 1811 under the name poulet mayonnaise. The recipe book, whose author remains unknown, contains 251 recipes prepared with a wide variety of ingredients, together with an example of a banquet served a la francaise, intended for the use of a wealthy family from Mahon with cultural connections to various countries around the world. The work was conceived as a practical manual for culinary use, reflecting a cuisine adapted to the needs and aspirations of the upper-middle classes of Menorca during the final third of the eighteenth century. Its primary aim was to provide clear and practical guidance on the ingredients and techniques required to prepare each recipe.

Nova edició, corregida i augmentada, de la Poesia de Jordi de Sant Jordi, el primer dels grans poetes catalans, predecessor d''Ausiàs March. L''edició de 2011 ja estava exhauria feia temps, i Carles Duarte ha aprofitat l''ocasió per revisar a fons la seva traducció i incorporar un epíleg completament nou.El volum conté el text original de Jordi de Sant Jordi, acarat amb la versió en català actual de Duarte, que ajunta els seus dots de poeta amb els de gran coneixedor de la llengua  antiga.Jordi de Sant Jordi és considerat el primer dels grans poetes catalans, només superat, en la seva època, per Ausiàs March. Entre la seva obra hi trobem textos tan coneguts com la popular "Cançó dels opòsits", musicada per Raimon, o poemes tan famosos com "Desert d''amics, de béns i de senyor" o l''himne d''amor "Jus lo front port vostra bella semblança".La present edició  substitueix l''antiga de 2011, actualment exhaurida (tot i que es manté la numeració original dintre la col·lecció Tast de clàssics).

Aquest volum inclou quinze poemes escollits d''Ausiàs March, versionats al català actual per part de l''escriptor i gran coneixedor de March Josep Piera.És una edició ''bilingüe'', amb el text original del poeta de Gandia acarat amb la versió de Piera, de tal manera que permet que quaslevol lector en pugui gaudir.

The Llibre d''aparellar de menjar is an extensive cookbook, written and compiled around the middle of the fourteenth century. It is a recipe collection that, until now, has remained inaccessible to the general public. Its recipes reflect the tastes of the affluent classes of late medieval Catalonia, while also constituting a synthesis of medieval gastronomic literature and a cornerstone of the Catalan culinary tradition, whose influence continues to the present day.

Escrita segons els patrons literaris de les novel·les de cavalleria, i potser influïda pel "Roman de la Rose", un poema al·legòric sobre l''amor profà que gaudia d''un èxit esclatant en el París de l''època, "Accidents d''amor" té dos protagonistes claríssims, l''Amic i l''Amat, això és, el fidel cristià i Déu. Al seu voltant, hi orbita tota una galàxia de personatges secundaris -els donzells d''amor, el metge d''amor, Vida d''amor, Mort d''amor, Dona d''amor, etcètera-, cadascun dels quals es correspon amb un dels diversos continguts presentats a l''Arbre de Filosofia.

En Leovigild ha desertat de l''exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l''objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d''afrontar recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició.En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d''un món en extinció conviu amb l''amarga consciència d''aquest final i amb l''estoica resignació per tot el que li ha tocat viure.Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d''esperança… Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L''obra és una conseqüència de les sèries d''articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat.